Aquestes paraules són pronunciades per la Mare de Déu, Maria, Reina de la Pau, que tant la meva dona, Matilde, com jo, hem sentit dins el nostre cor en la peregrinació que hem fet al Santuari de Medjugorje aquest mes de juliol passat (dels dies 9 al 16). És aquest, també, el missatge que la mare de Déu dóna personalment a cada un dels seus fills, a la meva néta Lucía i a tots i cadascú dels que encara no han conegut l’amor de Déu. La seva gran preocupació, tal i com ens ho fa saber en el missatge del 2 de juny d’enguany: “Estimats fills: pregueu pels qui no han conegut l’amor de Déu”. Són paraules per meditar-les en el cor, en cada Rosari que resem i que ens conviden a la conversió individual i a la pregària amb el cor; sempre ens repeteix: pregueu, pregueu, pregueu.”
En tornar de la peregrinació, tots em pregunten: Com t’ha anat? I per molt que intento explicar el que hem sentit i experimentat, no sóc capaç de reflectir el que hem viscut la Matilde i jo. Tot i això, em sento empès a transmetre mitjançant aquestes pobres lletres quelcom de l’experiència espiritual que hem viscut a Medjugorje com a matrimoni i també a nivell personal.
Sant Pau diu a la segona Carta als Corintis : “He cregut, i per això he parlat. Nosaltres, doncs, sabent que tenim l’esperit mateix de la fe, també creiem, i per això parlem;” (4,13). El dia 8 de juliol a les 5 del matí va sortir l’autobús cap a Barcelona per agafar l’avió amb destinació Medjugorje. Tan bon punt va arrancar l’autobús, el Pare Andújar va fer una pregària demanant al Pare que obrís els nostres cors per poder acollir totes les gràcies que Nostre Senyor Jesucrist ens enviaria per mediació de la seva mare Santíssima, la Mare de Déu, Maria, Reina de la Pau.
Varem començar la peregrinació resant Laudes i el sant Rosari, era temps de pregària, de posar-nos en presència del Senyor. El dia 9 vàrem arribar a Croàcia i a l’autobús que ens portava a Bosnia-Herzegovina, varem resar el Sant Rosari i ja gaudíem perquè sentíem que ens apropàvem a la terra de Maria, la Reina de la Pau, la que ens pot conduir millor al seu fill Jesucrist i, poc a poc, anàvem fent nostre un dels missatges que la Mare de Déu ens transmet per mitjà de la vident Mirjana : “No hi ha camí sense el meu Fill. No pensis que tindràs pau i alegria si no el poses en el primer lloc”. Crist en primer lloc i l’Eucaristia en el centre de la nostra vida interior; per això només arribar a la Casa de la Marisa (on hem estat acollits i hostatjats) a Medjugorje, varem deixar les maletes i varem anar directament a l’oratori de la casa (preciós!). S’hi estava molt bé i vàrem resar el Sant Rosari, després sopar i adoració amb exposició del Santíssim Sagrament a l’esplanada de l’Església dels franciscans al poblet de Medjugorje. Milers de persones resant en silenci, fent petites pregàries en tots els idiomes i cants al Santíssim Sagrament, i a les 
onze de la nit varem tornar a Ca la Marisa i, abans d’anar a dormir, la Matilde i jo varem tenir ganes d’anar a l’Oratori a acomiadar-nos del Senyor amb aquesta pregària que vaig aprendre de jove i m’agrada repetir : “Senyor meu i Déu meu, crec fermament que ets aquí, que em veus i que m’escoltes, t’adoro amb profunda reverència, et demano perdó dels meus pecats i gràcies per obtenir amb fruits, aquesta estona de pregària. Mare Immaculada, Sant Josep, el meu pare i Senyor, Àngel de la guarda, intercedeix per mi”. I així, varem concloure el primer dia de peregrinació i… ja no us explico res més! Per tal que hi aneu vosaltres i ho veieu, i així, no em direu mentider.
Vuit dies plens de pregària, sagrament de la Penitència, Eucaristia, Sant Rosari, Via Crucis, dimecres i divendres, dejuni de pa i aigua (la veritat, jo vaig demanar pa i vi, però no m’ho varen donar… no ho digueu a ningú!).
La meva dona i jo hi pensem tornar. Sabeu per què varem venir contentíssims? Perquè hem sentit el que diu el profeta Sofonies : “El Senyor, el teu Déu, el tens a dins. Ell és poderós i et salva. Per tu se sent joiós i alegre; per l’amor que et té, no et vol blasmar; per tu està content i crida de goig” (3,17). Senzillament, això és el que ens ha transmès la Mare de Déu, ens ha presentat el seu Fill que ens estima amb bogeria, ple de misericòrdia i ens ha demostrat, també, que Ella ens estima tant, que si sabéssim com ens estima, ploraríem d’alegria. Així vàrem acabar la meva dona i jo aquesta peregrinació, fent-nos una entranyable abraçada sota l’ombra de la creu de la muntanya del Krizevac, moment de pregària en el que vàrem presentar al Senyor les intencions més profundes: pels nostres fills i néta, per la nostra Comunitat i catequistes, per la Parròquia de Crist Rei, pel Monestir de les Francesques…etc. Vàrem acabar aquesta pregària rebent la benedicció del nostre capellà, el pare Juanjo, seguint el desig d’un dels missatges de la Mare de Déu: “Fills meus, la benedicció del Capellà és la benedicció del meu fill Jesucrist, no la menyspreeu”, i, abraçats tots tres, amb Jesús i Maria, fent present tota la nostra família, vàrem dir un sincer i profund Amén per tot el que hem viscut i compartit en aquesta inoblidable peregrinació.
Una abraçada a tots en Jesús i Maria.
Carlos, el pastisser
