Testimoni de Maria Vallejo-Nágera : Què passa davant el Sagrari?
Creu i ratlla. Què passa davant el Sagrari ?
Avui m’he llevat amb el cor ple d’alegria… És el regal que porto d’una peregrinació de Medjugorje, on la Santíssima Mare de Déu m’omple de gràcies que no em mereixo. Torno amb el convenciment de no tenir mai més por de res: dels problemes, dels disgustos, de les crítiques permanents dels que no m’estimen, del “què diran”…
Fa deu anys la Santíssima Mare de Déu em va concedir a Medjugorje l’enorme gràcia de la meva conversió. Des d’aleshores el camí ha estat tan meravellós com empinat. Però he perseverat en tot. No cal dir-ho, estic profundament enamorada de Crist i de les seves ensenyances, malgrat les adversitats. Des d’aleshores, el meu lema és “Per Ell i amb Ell”.
Durant aquests deu anys he somniat amb poder estar present en algunes de les aparicions. El Senyor no m’ho permetia i això em produïa un gran desconsol! Em preguntava per què jo que he portat a través dels meus llibres tantes persones a Medjugorje no podia gaudir mai d’aquest preciós regal, mentre que les persones que hi havia dut m’explicaven que n’havien pogut presenciar alguna. “Vaja, pensava, i per què jo no?”
En aquesta peregrinació el vident Ivan ha tingut la delicadesa d’avisar als pelegrins que l’aparició seria a la muntanya, a les deu de la nit. Vaig pujar-hi molt il·lusionada. Finalment n’estaria present en una! Era un moment tan especial i tan esperat per a mi! Però quan hi vàrem arribar era ben fosc, gairebé no vèiem el terra (tot i que el cel estava estrellat, no hi havia lluna). Una gran munió de pelegrins em va obligar a quedar-me lluny de la Creu Blava, lloc on la Nostra Preciosa Mare s’apareixeria! Ni tan sols vaig poder veure el vident! I així, estreta entre moltíssima gent, vaig esperar el moment amb impaciència.
Per fi va succeir, però no vaig veure res. Tants anys somniant amb ser-hi present! Després em vaig trobar amb un capellà a qui jo havia convençut per a peregrinar que em va dir molt alegre que havia estat al costat del vident i havia presenciat com entrava en èxtasi! “Vaja home, vaig pensar”. Queda ben clar que la Santíssima Mare de Déu no vol que gaudeixi d’un moment tan del Cel!”
Capficada vaig caminar cap a la pensió…i aleshores és quan va passar. Va succeir com sempre em fa saber les coses el Senyor: no vaig veure res, no vaig captar físicament res. I així, sense esperar-ho em va envair de cop un sentiment infinit de goig acompanyat d’un enteniment que fins aleshores mai no havia pogut comprendre. La informació, clara i perfecta va ser aquesta: “No cal estar a prop de cap vident…tan sols cal estar als peus del Sagrari. És aquí on passa el mateix que en totes les aparicions, és a dir, la presència viva, la presència vibrant i real de tot un Cel. Davant del Sagrari hi ha el Senyor, la Santíssima Mare de Déu, tots els sants i àngels en permanent adoració”. Ja està, aquestes paraules foren les que em ressonaren per dins, les que em feren estremir fins al més profund del meu ser. Vaig començar a tenir ganes de cridar, de ballar d’alegria: Com havia estat tan cega?! Tots aquests anys somniant amb estar en una de les aparicions dels vidents i resulta que les aparicions les tenia vives en cada Sagrari de la meva ciutat! Vaig arribar a la pensió exultant i tant feliç que vaig pensar que no ho resistiria.
Ara tinc el profund convenciment de la real presència del meu Déu viu en el Sagrari. Aquesta realitat ja no m’abandonarà mai! Aquella nit no vaig poder dormir. Era tan feliç, com si fos una núvia que es casa l’endemà i espera impacient l’arribada del nou dia. Tant bon punt va sortir el primer raig de sol ja volia tornar a la muntanya, a l’església, allà on fos per tal d’estar a prop del meu Jesús per tal de no apartar-me d’Ell ni un mil·límetre mai més.
De : www.mariavallejonagera.com
