No sé fins a quin punt és just que us expliqui l’esdeveniment que m’ha canviat la vida, però el que m’ha passat us podrà ajudar a entendre millor com sóc, com ha estat la meva conversió i perquè crec en Déu. Gianmarco de Vincentis
Potser ho havia d’haver fet fa molt temps, potser el moment és ara. Finalment vaig ser cridat per la Mare de totes les mares, a Medjugorje, juntament amb els meus companys de viatge, amb qui he pogut compartir emocions extraordinàries i assaborir la pau que regna als llocs on la Mare de Déu encara s’apareix a gent senzilla amb el llenguatge de sempre. La Mare de Déu ens convida a pregar i a convertir-nos per tal de trobar la pau i transmetre-la als qui viuen al nostre costat, als nostres familiars, als nostres veïns, als nostres amics.
Hem sortit de Forli en autocar. Només coneixia la Silvi, he abraçat per primera vegada la Fiordaliso, la nostra amiga, i he conegut gent fantàstica. També vull recordar Don Alessandro, el mossèn, la petita Maria, una nena de 5 anys que ens ha donat molta alegria durant el viatge i una dona senzilla però gran, la Pierina, que venia sola en cotxe des de Lecco, amb el mínim indispensable per sobreviure, fiant-se de la providència de Déu.
Tant en el viatge d’anada com en el de tornada, tot i estar gairebé 20 hores como sardines en una llauna, he arribat fresc com una rosa.
Hem arribat a Medjugorje cap a les 8 del matí, després de passar per 4 fronteres, un troç de terra dividit entre una pobresa i una altra, on al final he trobat molta riquesa i simplicitat en aquelles persones que m’han ensenyat que com més pobre és el cos, més ric és l’Esperit.
Quatre dies ben diferents: el primer, assolellat i calorós com a l’estiu, el segon, plujós com a la tardor, el tercer, fred i amb neu com a l’hivern i el quart, càlid i lluminós com a la primavera. He tingut la sensació de ser-hi en 4 moments diferents, com si hi hagués anat en diferents estacions de l’any i la Mare de Déu m’ha fet veure que no m’havia abandonat mai.
Durant aquests dies he dormit a casa de la vident Vicka, a qui encara actualment se li apareix la Mare de Déu cada dia a les 16:40 hores; i no us amagaré que de nit dormia amb el llum encès i sentia una atmosfera diferent, tenia por, com si aquell lloc no em pertanyés, tot i que després, pregant, m’he trobat com a casa. He entès que viure la vida amb serenitat és senzill, he entès que s’ha de ralentir la carrera cap a un món desenfrenat i que la Mare de Déu està al nostre costat; només cal esperar, tenir paciència i escoltar amb el cor.
Cada dia que pujava al turó de les Aparicions era com si ho fes per primera vegada i hi he deixat tot el pes que portava dins, he après a adorar Jesús i en fer-ho he notat les seves moixetes, he après què vol dir portar la creu i he vist que és molt més senzill del que m’imaginava. He après a resar amb el rosari a la mà, apretant la creu petita i ja no he notat la creu que portava dins des de feia temps.
Amb els meus amics he pregat per les persones amb qui convisc, he compartir amb ells el cos de Crist a la comunió, he escoltat el cant de l’adoració a Déu, he plorat com un nen, sense timidesa ni vergonya, he deixat sortir un plor alegre, tots els patiments de la meva vida, tot el dolor que tenia, tot el que el Senyor ha pres en la seva Creu. A canvi, m’ha donat la seva pregària, i pregaré perquè només així puc ajudar-lo a portar tot el pes que la Humanitat li ha posat a sobre.
Em podria passar hores parlant i no sé si això pot servir a qui ho llegeixi, potser és pesat per aquells que encara no han obert el seu cor al Senyor. Jo, com a missatger de la Mare de Déu i a través dels que encara la veuen en les seves aparicions, tinc l’obligació de dir-vos que us convertiu, como ho estic fent jo, renunciant al pecat, renunciant a la guerra, aprenent a perdonar i a perdonar-nos. Us convido a llegir els seus missatges, dejunem dels pecats que no són la nostra felicitat, acceptem el cos de Crist amb comunió, confessem els nostres pecats i el pes de la nostra consciència, però sobretot preguem amb el cor, és l’arma que la Mare de Déu ens dóna per aturar les guerres, la soletat, els patiments. Sense nosaltres, el Senyor no pot. Ajudem el Senyor i la Mare de Déu a convertir els qui tenen set de pau, d’amor i de fraternitat, començant per perdonar-nos nosaltres mateixos i després els qui viuen al costat nostre; i si ens donem la mà, podrem crear el cercle lluminós que salvarà el món de la dolenteria i de l’odi de la guerra. La Reina de la Pau ens ha estès la seva mà i si posem les nostres mans al cor de l’amor de Déu, viurem en pau.
Font: www.poetixcaso.it/medjugorje/
