Aquest és el testimoni de conversió de Sor Emmanuel, explicat per ella mateixa: “Als 23 anys no sentia desitjos d’ingressar al món de la carrera. Per a mi això significava la immersió en la rutina de 8 hores d’oficina cada dia, 11 mesos de l’any… Tenia la necessitat de respirar un aire diferent i sabia què era vital per a mi. Certament, en aquella època vivia aquest tipus de vida que avui fa plorar a la Mare de Déu. És quan diu: “Pregueu pels joves perquè es troben en una situació difícil”. Tot i el meu rebuig a aquesta societat atea, materialista, que degut a la seva superficialitat provocava ansietats, era absurd, no tenia la més mínima idea de quina era la raó per viure. Per tant, vaig decidir sortir de París per conèixer altres societats, altres maneres de viure. M’atreia l’Índia. No era el tipus d’atracció motivada per les drogues o per trobar un gurú, perquè jo sabia en el meu cor que només Jesús tenia paraules de Vida Eterna. Solia passar llargs períodes a l’Àsia. Els meus viatges es combinaven bé amb el treball. Però… Déu no era el centre de la meva vida. I poso això per exemple: aleshores jo practicava espiritisme i també astrologia, el que quasi em va costar la vida.
Al 73 van arribar les primeres onades de la Renovació Carismàtica a França i va ser per a mi… meravellós! Sempre havia buscat cristians que visquessin com aquells que ens relaten els Fets dels Apòstols i… finalment els trobava! Durant la Pentecosta vaig tenir una experiència impactant amb el Déu viu i vaig decidir aquell mateix dia donar la meva vida a Déu. Tot començava a canviar dins i al voltant meu, i, de d’aleshores, l’alegria del Regne de Déu no m’abandonaria mai més. Immediatament després d’això, cadascun dels meus germans i germanes i també la meva mare van passar per la mateixa experiència i això va curar en profunditat tota la meva família, essent, a partir d’aleshores, un lloc de gran comunió; el meu petit pis es va transformar en un lloc d’evangelització. Tres anys més tard, durant una adoració silenciosa, Jesús em donà la gràcia de cridar-me: Ell volia ser el meu espòs. Després d’uns minuts, el pacte estava fet. Poc temps després descobria la Comunitat de “El lleó de Judà” (ara anomenat “de les Benaurances”), que acabava de ser fundada. Jesús em va ensenyar que volia que estigués allà.
El mateix fundador de les Benaurances reconeix que la missió de Sor Emmanuel és una resposta directa a la crida que la Mare de Déu va fer a la seva comunitat. Quan els membres “de les Benaurances” van anar per primera vegada a Medjugorje, durant l’aparició del 23 d’agost de 1983, per mitjà de la vident Marja Pavlovic, la Mare de Déu digué: “Jo mateixa us he convidat a cadascun de vosaltres a aquest lloc perquè necessito que transmeteu els meus missatges a tot el món”.
L’arquebisbe Mons Franic ha expressat el següent: “Sor Emmanuel té veritablement el carisma de la claredat i de la convicció per explicar els missatges de la Gospa i del que està passant a Medjugorje”.
Les vidents Vicka i Marija concorden amb l’opinió de la Mirjana: “Sor Emmanuel parla d’una forma molt bonica als pelegrins dels missatges de la Santíssima Mare. Escull la manera que li agrada a La Gospa, simple i amb el cor!”.
Per a tots aquells que anem a Medjugorje esperant veure fenòmens sobrenaturals, serveixi d’exemple el testimoni d’aquesta germana que en una visita recent a la ciutat de Barcelona va declarar: fa més de quinze anys que, gràcies a Déu, visc a Medjugorje; en tot aquest temps mai no he vist la Mare de Déu, no he vist ballar el sol, no he sentit olor de roses, no he vist la creu del Krizevak en flames, però no necessito de cap d’aquests signes per seguir creient fermament que la nostra Mare, La Gospa , s’apareix aquí”.
