El Pare Jozo és un franciscà croata que va néixer al si d’una família nombrosa a Uzarice, el 19 de març de 1941. Va fer els estudis a Sarajevo, Lubjana i Graz (Àustria) i va començar la seva carrera franciscana el 1962. Va ser ordenat sacerdot el 1967 i sempre s’ha destacat pel seu caràcter emprenedor i profundament místic.
Estava destinat a Medjugorje quan van començar les aparicions. Al principi va pensar que els nens mentien. Després de diverses entrevistes per separat als vidents, es refugià en la pregària per intentar esbrinar la veritat. Un dia, a la parròquia, juntament amb els vidents, també va veure la Mare de Déu. Llavors va creure.
Per la seva profunda vinculació i ferma defensa de les aparicions de Maria, Reina de la Pau, a Medjugorje, fou empresonat pel règim comunista entre el 1981 i el 1982.
El seu carisma evangelitzador i el seu zel apostòlic, portats per la seva profunda espiritualitat, l’han convertit en una de les veus amb més autoritat pel que fa a les aparicions de la Mare de Déu a Medjugorje; difon al món sencer els seus missatges d’Amor, Pau i Reconciliació manifestats per la Mare de Déu. El mateix Joan Pau II li va agrair el seu apostolat per Medjugorje.
Actualment viu retirat en un convent de l’illa de Badija.
Veure la seva història complerta
La seva obra
Durant la guerra ètnicoreligiosa dels Balcans que va enfrontar els bosnis, els serbis i els croates, es va poder escoltar amb claredat una veu que clamava auxili mentre centenars de milers de bombes es llançaven sobre pobles i ciutats, les quals en quatre anys provocarien la mort d’un quart de milió de persones.
Era el prec de col·laboració de Jozo Zovko des del monestir de Siroki Brijeg enclavat a l’àrid terreny de Bòsnia-Herzegovina, per atendre els nens que cada dia quedaven orfes. Fou així com, al segon any de la sagnant guerra que va devastar la regió des de 1991 fins al 1995, va fundar juntament amb un grup de persones l’Associació Internacional de Padrins dels Nens de Bòsnia-Herzegovina.
Avui, la “International Godparenthood Association to Herceg Bosnian Children Association” té més de quatre mil nens enregistrats, la majoria dels quals son mantinguts econòmicament i espiritualment per persones que assumeixen l’apadrinament fins que compleixin els 18 anys, o fins que acabin la seva formació universitària.
Des de Suïssa, Alemanya, Canadà, Austràlia, Estats Units, Itàlia, Dinamarca, Holanda, Irlanda, Anglaterra, Itàlia i Àustria, els protectors accepten “cuidar-los, ocupar-se’n i pregar per ells”; a més molts protagonitzen trobades emotives amb els seus afillats durant les vacances d’estiu a l’Illa de Jakljan, coneguda també com l’Illa de la Pau. Aquest projecte d’assistència social té èxit perquè, tal com reconeix Zovko, es construeix a través del guariment de les ferides de l’ànima i no està basat només en fets o en la voluntat humana, ni tampoc en la força dels diners. A més, els padrins, els qui ajuden, també es guareixen perquè “probablement reben molt més del que donen, ja que l’amor és molt més fort que qualsevol altra força.”
