La Mare de Déu, a Medjugorje, el que més desitja de la visita dels pelegrins és que sàpiguen transmetre a les seves comunitats i parròquies d’origen les coses més importants que hi hagin vist, après i trobat: la vivència de la pregària, l’Adoració Eucarística, la lectura de la Paraula de Déu, la confessió i el dejuni.
Molts dels catòlics que han pelegrinat a Medjugorje han sentit una gran responsabilitat a l’hora de transmetre el que hi han viscut: una pregària seriosa i exigent, que juntament amb un dejuni important, contribueixen al Pla de Salvació de Déu per a tota la Humanitat. La pregària i el dejuni són les eines que ens faran moure els cors d’aquells que encara no coneixen l’amor de Jesús.
Les 5 pedres: la pregària amb el cor, el dejuni, la lectura de la Bíblia, la confessió i l’Eucaristia són els mitjans que Maria ens dóna per aconseguir un camí de santedat, de pau i de transformació interior, d’una manera senzilla i a l’abast de tothom.
1. LA PREGÀRIA
“Fills, pregueu, la pregària és el fonament de la vostra pau” Si no teniu pau als vostres cors, la resta no serveix per a res. Podeu perdre la pau en un moment determinat, com diu Sant Serafí de Sarov, però si us poseu a pregar de seguida, endinsant-vos en la pregària tornareu a trobar la pau. “Si viviu angoixats, estressats, és que encara no pregueu amb el cor.” Aquesta expressió “amb el cor” no l’acabarem d’entendre mai. No es tracta de complir: d’oir Missa, de resar el rosari de pressa, no es això. “Dediqueu temps a Déu”. Déu no se’ns aproparà mai si preguem així; si volem que Déu s’instal•li a casa nostra i que la unció de l’Esperit Sant i el seu alè ens visitin, s’hi ha de dedicar temps. Avui en dia, molt poca gent va a l’Església durant una hora per pregar davant del Santíssim.
Pregar amb el cor vol dir aquesta disposició interior, com diu Santa Teresita: “la pregària és un crit d’amor cap al cel”. Hem de saber passar temps amb Déu.
Marija, una de les vidents, tornant de Rússia estava molt sorpresa i va comentar a Europa: la gent en aquell país, com en qualsevol altre, demana egoistament; les seves pregàries sempre van dirigides a ells mateixos, als seus interessos: “prega per mi, pel meu avi, pel meu país”, jo, jo, jo; això no pot ser, això no és pregària. La Mare ens va dir: “Fills, reseu per les meves intencions i jo m’encarregaré de les vostres preocupacions , dels vostres dolors “, aquesta és la veritat. La gent no creu perquè realment no s’obre a l’Esperit Sant, no s’obre a la pau de Déu. La pregària del cor és la clau per aprendre a pregar amb Maria.
2. EL DEJUNI
Heu de ser perseverants en la pregària i en el dejuni. Dejuneu a pa i aigua, els dimecres i els divendres. Podeu començar abstenint-vos dels dinars o de l’esmorzar. Heu d’anar trobant la manera de començar a poc a poc els vostres dejunis. No us preocupeu per la falta d’aliment, no us morireu. Vivim en un món on tots mengem compulsivament, com una addicció, ens sobrealimentem, per això hi ha tantes malalties: colesterol, càncer, etc. Perquè la gent menja, menja i menja. El dejuni ens purifica l’ànima, el dejuni ens permet tenir domini sobre nosaltres mateixos, fruit de l’Esperit Sant. (Carta als Gàlates).
Maria va dir: “L’Església catòlica ha oblidat el dejuni. Gràcies a la pregària i al dejuni, fillets, podeu aconseguir qualsevol cosa”. Desitgeu la conversió d’algú de la vostra família? Poseu-vos a resar i a dejunar i veureu el canvi. No cal dir que Jesús ja ho havia dit a l’Evangeli als seus deixebles, quan es van queixar davant seu: “no hem pogut treure aquest dimoni. I Jesús va dir: hi ha dimonis que només surten amb la pregària i el dejuni”.
Si voleu viure en pau, fillets, tingueu una vida senzilla. El dejuni repara, és molt poderós en la intercessió. Conec molts matrimonis que van descobrir el dejuni a Medjugorje, i els dimecres i els divendres dejunen fidelment. No es tracta de passar gana, ens diu la Mare de Déu, podeu menjar pa i beure aigua. Veureu la força del dejuni en la transformació interior. Si teniu problemes, rancúnies, amargors, ressentiments cap a d’altres persones i us costa reconciliar-vos, la Mare ens diu: per reconciliar-se s’ha de creure, pregar, dejunar i confessar-se. Tots els missatges són molt senzills, i si els vius, l’Esperit Sant actua en tu.
3. LA LECTURA DE LA BÍBLIA
La Vicka li va preguntar a la Mare de Déu: “per què plores?” I la Mare de Déu li va respondre: “perquè els cristians han deixat de llegir la Paraula de Déu .” La Mare de Déu demana que llegim la Bíblia cada dia, encara que comencem fent-ho només 10 minuts. Com voleu descobrir la veritat? Com ens podem ubicar en aquest món ple d’ideologies, si no llegim l’únic llibre que ens porta la llum del cel a l’ànima? Com podem passar dues hores, o més, davant de la televisió, que ens presenta una visió completament equivocada del món i un munt d’immoralitats? En canvi no som capaços de passar una hora davant del Santíssim. Com podem conèixer la voluntat de Déu sobre la nostra vida? Com podem discernir, quan hem de prendre decisions, si no coneixem la Paraula de Déu? “La teva Paraula, Senyor, és una llum en el meu camí”.
La nostra ment i el nostre cor haurien de tenir sempre presents les paraules de Jesús i els versets de les cartes de Sant Pau, perquè davant de qualsevol situació difícil ens brolli de l’Esperit la paraula adequada. Com voleu que Déu ens parli si no coneixem la seva Paraula? És impossible! La ignorància és tan gran que ens aboca al pecat i a la mort espiritual, la qual cosa ens vol dir que aquells que s’anomenen catòlics moltes vegades no coneixen la Paraula de Déu.
Ah!, però les revistes que el món ens ofereix com “vanitats”, aquestes sí que les coneixem perfectament i esperem moltes vegades amb ànsia que surti el proper número per llegir-les; en canvi la Paraula de Déu, la Bíblia, la tenim arraconada en una lleixa de casa.
La Mare de Deu diu: “Poseu la Bíblia al centre de casa vostra, perquè us recordeu de llegir-la en família cada dia.” Són coses molt senzilles de fer, és clar. Un cor que no pugui rebre cada dia el Pa de la Paraula, es mor. Es tracta de viure l’Evangeli, ja que viure en la ignorància és la principal causa de problemes.
4. LA CONFESSIÓ
“Fills, si no us confesseu mensualment, serà molt difícil per a vosaltres convertir-vos.” Però la confessió, la vertadera confessió; no com el 80% de les vegades que ens acostem al sacerdot i li diem això i allò altre i ens “netegem”; en altres paraules, ens traiem la roba bruta, la posem a la rentadora, premem el botó i llestos. Això no és confessar-se. La confessió necessita penediment; per exemple, si he faltat a missa el diumenge, el pecat no és això, el pecat és que no estimo Déu, fins i tot puc arribar a no tenir cap remordiment per no haver anat a Missa. Si no hi ha remordiment és que no hi ha amor, llavors tampoc hi ha confessió autèntica.
Aquests fets es fan molt evidents per Setmana Santa, dates en què tothom es vol confessar, per ser un deure anual. Ens trobem molta gent que “diuen” els seus pecats, i un cop s’ha acabat la setmana tornen a començar la seva vida de pecat. Potser nosaltres també ens hi assemblem.
La confessió és anar amb penediment: perdó Senyor, com diu la Paraula de Déu: “t’he matat, t’he crucificat en la meva debilitat, en el meu pecat, en la meva tebiesa”. S’han de plorar els pecats, però si no hi ha vida de pregària amb el cor, no hi ha confessió veritable. L’Esperit Sant és el motor de tot, la pregària amb el cor és una comunicació amb Déu.”Durant la pregària, Déu us omple, us transforma”, ens diu la Mare de Déu. Si no hi ha pregària amb el cor, no hi ha vertadera confessió amb penediment, car ens falta l’Esperit Sant.
En primer lloc, no veiem els nostres pecats. Sovint confessem culpabilitats o bajanades, perquè s’ha de dir alguna cosa. Però el veritable pecat amagat són els egoismes, les rancúnies, els aferraments materials, i tot això, molts de cops ho oblidem. Diu el salm: “Senyor, allibera’m del meu pecat amagat”, especialment d’aquest pecat que no veig i no vull veure, car l’oculto amb múltiples defenses i justificacions sota una aparença de pietat, la qual cosa impedeix que la llum de l’Esperit Sant m’arribi. S’ha de tornar a educar la gent en la confessió amb el cor, amb un penediment vertader.
Son els nostres pecats que van clavar Jesús a la Creu, i això no és un acudit, com va dir Jesús a Santa Catalina: “No fa riure que hagi mort a la creu per tu!”. La confessió serveix per descobrir els meus pecats i corregir-me, no només confessar-me per confessar-me, tenir un mes o quinze dies per tornar a pecar i seguir fent el mateix, perquè, al cap i a la fi, ja em tornaré a confessar el mes següent.
5. L’EUCARISTIA
L’’Eucaristia l’hem de rebre amb el cor, mai me’n cansaré de dir-vos-ho. És terrible veure com viu la Missa molta gent. La Mare de Déu diu: “Si no us prepareu per viure la Missa amb un cor obert, millor que us quedeu a casa”. A Missa s’hi ha d’anar amb temps, preparar-se, disposar-nos en pregària 10 minuts abans, no arribar-hi tard. “En cap altre lloc el meu fill vessa tantes gràcies com a l’Eucaristia, combregar és més que ser vident“, diu la Mare de Déu. Hem de saber meditar els missatges sobre l’Eucaristia. Podríem parlar més d’una hora sobre l’Eucaristia perquè és un tema molt extens. A missa s’hi ha d’arribar d’hora, guardar un respecte i preparar-se per a rebre Jesús. Després de la comunió hem de pregar amb el cor i donar gràcies a Déu. Aquesta és la veritable espiritualitat. Llavors veureu com canvien les coses. Maria ens diu: “Si en comptes d’arribar corrents a Missa intenteu arribar una mica abans per preparar-vos, i després d’haver combregat, quedeu-vos-hi una estona més per parlar amb Jesús. Si feu això, fillets, veureu molts miracles a les vostres vides i menys malalts mentals, del cor i del cos al voltant vostre.”
Rebem el gran Sagrament de la Salvació com un bitllet d’avió o de metro. L’Eucaristia ha de ser el centre de la nostra vida. Sabeu què diu la Mare de Déu: “Fills, aneu a Missa sempre que les circumstàncies us ho permetin”. Avui dia el món viu en una situació d’agonia i desesperació, necessita portadors de llum, d’amor i de pau. L’Eucaristia és el lloc on Déu ens transforma. Tots els sagraments, tota la devoció, tota la vida espiritual ens condueixen a l’Eucaristia,. És aquí on la nostra ànima troba substancialment el cos i la sang de Jesús: “Qui menja el meu cos i beu la meva sang, té vida en Mi”. De comunió en comunió Déu va transformant la nostra ànima, el nostre cos, la nostra afectivitat. És increïble, però si El rebem, sabrem que l’Eucaristia actua en nosaltres en la mesura de la nostra fe i del nostre desig de Déu. Si El rebem d’una manera distreta, parlant amb el veí, o bé no prestant prou atenció, no ens farà cap efecte. Jesús necessita el nostre permís, per actuar, ens respecta.
A Medjugorje, molts missatges ens condueixen a centrar-nos en l’Eucaristia, en Jesús viu. La Mare de Déu ens demana que la Missa sigui el centre de la nostra vida: “… Que la Santa Missa, fillets, no sigui un costum sinó vida. Vivint la Santa Missa cada dia sentireu la necessitat de santedat i creixereu en la santedat …” (25/01/1998)
