CONGREGATIO, PRO DOCTRINA FIDEI Pr. No. 154/81-05922 Città del Vaticano, Palazzo del S. Uffizio Maig 26 de 1998 S. E. Mons. Guilbert Aubry, Bisbe de Saint-Denis de la Reunion. Excel.lència:
- El Papa Joan Pau II
A la seva carta de l´1 de gener de 1998, Vostè va sotmetre a aquest dicasteri a diverses preguntes sobre la posició de la Santa Seu i del bisbe de Mostar en relació a les presumptes aparicions de Medjugorje, pelegrinatges privats i la cura pastoral dels fidels que hi van. En relació a aquest punt, penso que és impossible respondre a cada una de las preguntes plantejades per sa Excel·lència. El punt principal que jo voldria subratllar és que la Santa Seu, ordinàriament, no pren una posició pròpia pel que fa a presumptes fenòmens sobrenaturals, de bell antuvi. Quant a la credibilitat de les “aparicions” en qüestió, aquest Dicasteri respecta el que van decidir els bisbes de l’ex-Iugoslàvia en la Declaració de Zadar del 10 d’abril de 1991: “En base a les investigacions fins ara realitzades, no es pot afirmar que es tracti d’aparicions i revelacions sobrenaturals”. Des de la divisió de Iugoslàvia en diferents nacions independents, tocaria ara als membres de la Conferència Episcopal de Bòsnia-Herzegovina reobrir eventualment l’examen d’aquest cas i fer-ne nous pronunciaments; tal i com el Bisbe Peric indicà a la seva carta al Secretari General de “Famille Chretienne”, declarant: “La meva convicció i posició no és només de ‘ no constat de supernaturalite’ sinó de ‘constat de non supernaturalite’ de les aparicions o revelacions de Medjugorje” ha de ser considerat com l’expressió de la convicció personal de Bisbe de Mostar , qui té dret a expressar-se com a Ordinari de l’indret, però que és i segueix essent la seva opinió personal. Finalment, quant als pelegrinatges a Medjugorje, que són conduïts privadament, aquesta congregació destaca que són permesos a condició que no siguin considerats com una autentificació d’esdeveniments que segueixen tenint lloc i que encara requereixen d’examen per part de l’Església. Espero haver respost satisfactòriament les principals preguntes presentades per vostè a aquest Dicasteri i prego a sa Excel·lència acceptar l’expressió de la meva devoció.
Arquebisbe Tarcisio Bertone – (Secretari de la “Congregatio”, presidida pel Cardenal Ratzinger)
Les aparicions de la Santíssima Mare de Déu a Medjugorje no han estat aprovades encara per l’Església malgrat que estan permesos els pelegrinatges i els sacerdots poden acompanyar grups, sempre que no sigui de forma oficial. D’altra banda l’Església parroquial de Medjugorje ha estat declarada Santuari.
• Les aparicions començaren el 1981 (24 de juny, dia de Sant Joan Baptista). El Bisbe de Mostar- jurisdicció a la qual pertany la parròquia de Medjugorje- Mons. Zanic, al començament es mostrà favorable i així ho declarà públicament, segons consta a Glas Koncila del 6 d´agost de 1981. Després, canvià d’opinió i el 1986 la premsa donà la notícia que s’havia presentat a Roma amb un judici negatiu. La Congregació de la Doctrina de la Fe, rebutjant la conclusió negativa, assignà la Conferència Episcolal Iugoslava per a estudiar les aparicions i pronunciar-se sobre les mateixes.
• La Comissió reconegué els bons fruits de Medjugorje, d’oració i de conversió, i el propi president de la CEI, Mons. Komarica també ho reconegué a l’homilia de 21 de novembre de 1990, pronunciada en ocasió de la Missa dels pelegrins celebrada a Medjugorje. A aquesta Missa la seguiren d’altres presidides per altres bisbes de la Comissió fins a l’inici de la guerra.
• L´11 d´abril de 1991, la CEI, reunida a Zadar, declara Medjugorje lloc d´oració (l´edició alemanya del 31 de maig de l’Osservatore Romano ofereix punts decisius per a la guia pastoral que sorgeixen d’aquesta declaració). A la mateixa declaració, la Comissió no es manifesta sobre la sobrenaturalitat dels fets (diu non constat de supernaturalitate, amb la qual cosa el que expressa és que no està demostrat que siguem davant de fets sobrenaturals) Aquesta és l´única declaració oficial que existeix. El juny de 1991 comença la guerra a Bòsnia que durà fins el 1995, com a resultat hi ha la divisió de Iugoslàvia en diferents estats. Medjugorje es troba a l’actual Bòsnia-Herzegovina. En no existir ja Iugoslàvia, la CEI deixà de funcionar i cap altra comissió s’ha format des de llavors.
• El 17 de juny de 1991, la Comissió forma una Conferència litúrgica i pastoral composada per dos bisbes i dos teòlegs per a ajudar els Pares Franciscans –els quals tenen al seu càrrec la parròquia- a respectar de la millor forma la doctrina catòlica del Santuari. Aquesta conferència mai demanà cap canvi sobre la pràctica pastoral.
• L’agost de 1993, qui havia estat President de la Comissió, el cardenal Kuharic, pel que fa a la declaració de Zadar va expressar: “Després de tres anys d’estudis conduïts per la Comissió, nosaltres els bisbes hem reconegut Medjugorje com a lloc d’oració, com a Santuari. Respecte de fenòmens sobrenaturals no podem encara pronunciar-nos afirmativament. Per tant, deixem que aquest punt sigui objecte d’ulterior confirmació. L’Església no té pressa”.
• Durant una entrevista amb Mons. Kurt Knotzinger, President de l´Institut Eclesiàstic “Marian Lourdes Committee”, Mons. P. Hnilica, S.I. digué que “el reconeixement de Medjugorje de part de l´Església no és possible mentre continuïn les aparicions. Malgrat tot, el silenci de l’Església també significa que, fins ara, Roma troba que tot es desenvolupa en la legalitat. Des de fa molt de temps l’Església ja hauria elevat la seva veu si quelcom no hagués estat en consonància des del punt de vista teològic, bíblic o moral”.
• El mateix Mons. Hnilica, conseller del Sant Pare per als països de l’Est, escollí, el 25 de març de 1994, Medjugorje com a seu per a celebrar el desè aniversari de la consagració de Rússia i del món al Cor Immaculat de Maria que va fer el Sant Pare Joan Pau II. Per a aquesta ocasió va convidar tots els fidels a renovar la consagració en unió amb el Sant Pare. Intervingueren també Mons. Frane Franic, arquebisbe d´Split, i altres bisbes i sacerdots.
• D’altra banda, és conegut el judici favorable que Joan Pau II va fer sobre Medjugorje en repetides ocasions, així ho testifiquen bisbes com Mons. Hnilica, amic personal del Sant Pare, Mons. Pfeifer de Sant’Angelo (Texas), Mons. Krieger de Brasil, i tantíssims altres. Mons. Krieger declarà que havia parlat amb el Sant Pare el 24 de febrer de 1990 i li digué que havia estat a Medjugorje 3 cops i que a la setmana següent hi tornaria. El Sant Pare replicà: “Medjugorje és un gran centre d´espiritualitat”. Mons. Pfeifer dirigí una Carta Pastoral a la seva diòcesi comentant: Durant la visita “ad limina” a Roma amb els bisbes de Texas el passat mes d´abril, en una coversa privada amb el Sant Pare, li vaig preguntar què en pensava de Medjugorje. El Sant Pare en parlà molt favorablement. Dir que a Medjugorje no passa res significa negar el testimoni vivent i de pregària de centenars de milers de persones que hi han estat”. En la seva salutació a la Conferència Nacional de la Universitat de Notre Dame (EEUU), el 1994, Mons. Hnilica es referí a les paraules del Sant Pare a un grup d’americans en pelegrinatge a Medjugorje “¡Nostra Senyora de Medjugorje salvarà Amèrica!” (Són nombroses les vegades que el Sant Pare ha emès opinions totalment favorables a Medjugorje. Les cites i fonts, en cas d’interès, estan disponibles).
• Mons. Wilhem Hegger, bisbe de Bolzano-Bressanone, en ocasió de la festa del Sant Rosari, el 7 d´Octubre de 1990, donà directriu pastorals per a la devoció mariana i en les mateixes, parlant de Medjugorje digué:” El missatge apunta a renovar els fidels, l’Església i el món. És una invitació a l’oració i a la penitència… Per a moltes persones Medjugorje s’ha convertit en un lloc d’oració i conversió”. Tres bisbes eslovacs, l’arquebisbe metropolità eslovac Jan Sokol, i els bisbes Alojz Tzac i Jan Hirka invitaren en carta oficial els vidents per tal que visitessin les seves diòcesis. El cardenal Siri, arquebisbe de Gènova expressà a Mons. Hnilica el 1989: “He notat que les persones que tornen de Medjugorje es tornen apòstols. Renoven les parròquies, es reuneixen en grups d’oració, preguen davant del Santíssim Sagrament, organitzen conferències, porten a Medjugorje altres persones. I aquests grups creixen cada cop més. Ells renoven l’Església!” El mateix opinen l’arquebisbe Gregroy Yong de Singapur, l’arquebisbe Phillip Hannan de New Orleans i l’arquebisbe Johannes Joachim Degenhardt en una carta dirigida a la seva diòcesi amb el títol “ Medjugorje: un impuls a renovar la vida cristiana”. Igualment favorables foren les opinions dels cardenals Tomasek (“personalment crec que Medjugorje és la continuació de Lourdes i Fàtima”) i Von Balthasar, qui recomanava als sacerdots romandre confessant per a verificar-ne l’autenticitat dels esdeveniments, declarà en una entrevista feta pel P. Richard Foley, S.I., el novembre de 1985: “La teologia de Medjugorje sona veritable. Estic convençut de la seva veritat. Des del punt de vista catòlic, tot el que es refereix a Medjugorje és autèntic. Tot el que allí succeeix és tan evident i convincent!”. El bisbe Tarcisio Carboni d’Itàlia digué: Quan visito un lloc d’aparicions no és pas per a admirar-ne les esglésies o els monuments. M’assec al confessionari i pel to de les confessions formo la meva convicció. Vaig estar a Medjugorje. No vaig anar a cercar als vidents ni als sacerdots locals. Només vaig confessar durant dos dies i en vaig tenir prou per a convèncer-me que el Senyor és present a Medjugorje, i amb Ell, la seva Mare Santíssima!”. El nunci apostòlic a París, Mons. Antonetti digué: “ La Santíssima Mare de Déu parla a Medjugorje des de fa 10 anys (era 1991) i ningú se l’escolta!” L’arquebisbe de Sarajevo, cardenal Vinko Pulic, just després d’haver estat investit amb la nova dignitat a Roma visità Medjugorje en el seu viatge de retorn. L’arquebisbe de Zagreb, cardenal Kuharic, primat de Croàcia, consagrà solemnement el seu país escollint el títol de Reina de la Pau i abans de la consagració esmentà de forma directa les aparicions. David du Plessis, qui fou president de les Assemblees de Déu (Pentecostals) estigué a Medjugorje i, no només donà una opinió altament favorable, sinó que recollí al seu llibre Simple i profund el testimoni que recollí del mateix cardenal, qui expressà: Com puc dubtar que Medjugorje sigui obra de Déu? Saps que mig milió de joves s’han rendit a Crist? El Senyor està sacsejant aquest país!” Cada cap de setmana es necessiten 50 o 60 sacerdots per a confessar i aconsellar aquests joves. I tot per aquestes aparicions!” El bisbe Nicola D´Antonio dels EEUU en la conferència sobre Medjugorje a la universitat de Nôtre Dame declarà: “Hi ha més conversions a Medjugorje que a qualsevol part del món. No recordo que en el passat s’hagi donat un cas comparable a Medjugorje!”.
• Fins ara, hi han anat diversos milions de pelegrins a Medjugorje. Algunes estimacions indicaven -basant-se en el nombre de formes consagrades- més de 18 milions de pelegrins el 1991 i més de 30.000 entre sacerdots i bisbes (molts dels bisbes exhortats pel propi Sant Pare).
• El cardenal Glemp, primat de Polònia, estant a Fàtima el 13 d’octubre de 1996 cità Medjugorje entre els grans santuaris marians del món. El mateix mes, el cardenal Echevarria amb ocasió de la Conferència Mariana a Quito, digué: “ La meva presència aquí desitja confirmar la meva convicció que per a renovar l’Església, a Equador i a tot el món, l’impuls ve de Medjugorje!”
• Mons.Dr. Franc Kramberger, bisbe de Maribor (Eslovènia) parla sobre Medjugorje durant la Missa celebrada a Ptujska Gora el 10 de novembre de 2001, el bisbe de Maribor digué a la seva homilia: “ Us saludo a tots vosaltres que sou amics de Nostra Senyora de Medjugorje. Especialment saludo avui al nostre respectat i excel·lent hoste, el pare franciscà Jozo Zovko. En la seva predicació ens acostà el misteri de Medjugorje. Medjugorje no és només el nom d´un lloc de Bòsnia-Herzegovina, sinó que Medjugorje és un lloc de Gràcia on Nostra Senyora s’està apareixent d’una forma especial. Medjugorje és un lloc on aquells que han caigut s’aixequen novament i tots aquells que van en pelegrinatge troben una estrella que els condueix i els mostra una nova direcció a la vida. Si la meva diòcesi, tota Eslovènia i tot el món es tornés a Medjugorje, no s’esdevindrien els fets que estan succeint en aquests darrers mesos”.
• El cardenal Christoph Schönborn, durant una predicació donada el 10 de desembre de 2002 a la catedral de Viena, expressà: “Sense emetre un judici oficial des de l’Església sobre Medjugorje, puc assegurar i repetir una cosa: Aquest lloc és veritablement un lloc de missió del cel on s’experimenten grans gràcies, una missió celestial. Milers i milers de persones es troben allà amb l’oració, la confessió, la reconciliació, la sanació i una fe més profunda” (el text íntegre de la predicació del Cardenal pot trobar-se a www.kath.net sota el títol “Maria: missió al seu Cor)”.
