El Judici de l’Església

Ja que les aparicions, visions i missatges de Medjugorje pertanyen a la revelació extra bíblica, la competència de l’Església per a jutjar-ne la seva autenticitat és d’alguna forma diferent que en la revelació bíblica. El Magisteri de l’Església té una garantia directa d’infal·libilitat només en relació a la revelació bíblica i només una garantia indirecta respecte a una revelació extra bíblica. Si la segona fos contrària a la bíblica, amb tota seguretat seria falsa. En altres casos existeixen altres criteris segons la veracitat que es poden atribuir a certes revelacions sobrenaturals. Aquests criteris són primerament condicions científiques. Quelcom que és fals segons la raó, no pot ser autèntic en una revelació. En relació al treball seriós i expert de científics en l’individual, en primer lloc, de la comissió internacional medico/teològica i d’altres equips científics qualificats, s’ha establert clarament que en les aparicions de Medjugorje no hi ha res contrari a la ciència. No són contràries a la raó, sinó que estan per sobre d’ella. De la mateixa forma, ni una sola de les comissions teològiques ha trobat quelcom en les aparicions de Medjugorje que pogués ésser contrari a la Fe. Fins i tot la darrera comissió establerta per la Conferència Episcopal Iugoslava declarà únicament que encara no ha arribat a les proves necessàries per a la sobrenaturalitat de les aparicions de Medjugorje i que, per tant, continuarà amb majors investigacions. A través d’això confirmà, al mateix temps, que no va trobar en elles quelcom que sigui contrari a la revelació bíblica i a la Fe. Quan Déu dóna una revelació, bíblica o extra bíblica, sempre dóna a la persona la capacitat de reconèixer-la o si més no de tenir la certesa moral de que la revelació és autèntica.

És molt important que la gent senzilla hagi reconegut fàcilment la revelació de Déu en el fenomen Medjugorje i que l’hagi acceptada, no només en teoria, sinó també en la seva vida pràctica. La paraula de Crist es fa veritat aquí: “Si no us feu com nens, no entrareu al Regne de Déu”(Mt 18-3). La qualitat pròpia d’un nen és, en primer lloc, l’obertura a la veritat. Per altra banda, fins i tot aquells que rebutgen acceptar la veracitat de les proves de Medjugorje, sense saber-ho l’estan acceptant ja que la seva postura i els seus arguments provenen d’una altra àrea d’interès que no pas de Medjugorje. Addicionalment, els opositors a Medjugorje són un grup de gent identificada. Els seus arguments consisteixen en enganys, mentides i ignorància del que estan jutjant de qualsevol manera. En contrast a ells, hi ha els milions de persones que tenen les proves de l’autenticitat de les aparicions de Medjugorje fins i tot en la seva experiència personal amb Déu i també en l’òbvia manca d’arguments contra les mateixes. Aquí podem parlar del sensus fidelium que és comunment un locus theologicus de la revelació i de la Fe. Els evidents i abundants fruits de la Fe, conversió, oració i d’una profunda renovació espiritual de la Missa, donen un impuls especial a les proves a favor de les aparicions de Medjugorje. Fins i tot els opositors de Medjugorje no poden qüestionar això. Ho atribueixen a la Fe i no a les aparicions de Medjugorje. No tenen dubtes de que es tracta de fruits de la Fe. Per què aquests fruits són insòlits i estan clarament lligats a Medjugorje? Per què no es troben en altres llocs ni en altres santuaris o catedrals, llocs ordinaris de peregrinació? La qüestió rau precisament en que tot allò extraordinari i la gran multiplicitat dels fruits de la Fe han de tenir una raó pròpia. En aquest sentit, els opositors es comporten com els jueus que atribuien el fer fora els dimonis a Belcebú i no a Jesús. Quan no pogueren negar el fet en ser obvi, negaren la seva veritable causa.

En tot aquest assumpte, addicionalment al criteri evangèlic de que al bon arbre se’l coneix pels seus fruits, la postura del Sant Pare és decisiva. I aquesta és absolutament clara. Ell l’ha expressada en diverses oportunitats quan, en ser preguntat per molts bisbes si han d’anar o no en peregrinació a Medjugorje, no només els ha exhortat anar-hi sinó que s’ha encomanat a les seves oracions a Medjugorje. En ocasió de la seva visita “ad limina”, el President de la Conferència Episcopal de Corea del Sud, el Senyor Bisbe Kim, va saludar al Sant Pare amb aquestes paraules: “Sant Pare, gràcies a vós, Polònia va poder ser alliberada del comunisme”. El Sant Pare el corregí i li digué: “No, no gràcies a mi, és obra de la Mare de Déu com ho afirma a Fàtima i a Medjugorje” (Catholic News, The Korean Catholic Weeklly, 11 de Novembre de 1990). Tot està contingut en el que el Sant Pare i l’Església diuen sobre les aparicions de Medjugorje. D’això se’n desprèn que la Mare de Déu és a Medjugorje i que allà anuncià la destrucció del comunisme. Els manca serietat a totes les demés històries i per raons alienes a la religió, pretenen enfosquir la veritat sobre Medjugorje i apartar el món de l’acceptació dels missatges evangèlics de la Mare de Déu.

DECLARACIÓ DE LA CONFERÈNCIA DE BISBES DE LA EX-IUGOSLÀVIA SOBRE MEDJUGORJE

En la sessió ordinària de la Conferència Episcopal de Bisbes de Iugoslàvia, del 9 a l'11 d'abril de 1991, es declarà el següent:

DECLARACIÓ

Els bisbes, des del primer moment, han anat seguint els esdeveniments de Medjugorje a través del Bisbe de la diòcesi (Mostar), la comissió de Bisbes i la comissió sobre Medjugorje, de la Conferència de Bisbes de Iugoslàvia.

Basant-se en les investigacions fins ara realitzades, no pot afirmar-se que es tracta d’aparicions sobrenaturals i revelacions.

Malgrat tot, les nombroses reunions de fidels que, des de diferents parts del món acudeixen a Medjugorje, inspirats tant per motius de fe com per d’altres, requereixen l’atenció i la cura pastoral, primerament del Bisbe diocesà, i amb ell, també la dels altres Bisbes, a fi que, a Medjugorje i en tot el que l’envolta, sigui promoguda una sana devoció a la benaurada Mare de Déu, d’acord amb els ensenyaments de l´Església.

És per això que els Bisbes donaran les directrius litúrgico-pastorals apropiades. Així mateix, a través de la seva comissió, vetllaran per romandre propers i investigant tot el que esdevingui a Medjugorje.

A Zadar, 10 d’abril de 1991.

Els Bisbes de Iugoslàvia.

QUELCOM MÉS DEFINITIU SOBRE MEDJUGORJE

Comentari editorial de Glas Koncila, diari catòlic oficial nacional de Croàcia, Zagreb, 5 de maig de 1991, pàgina 2.

La darrera declaració dels Bisbes catòlics de les Repúbliques Socialistes Federals de Iugoslàvia sobre Medjugorje és el clàssic exemple de l’antiga pràctica centenària de l’autèntica prudència eclesiàstica. És la demostració de que l’Església, per damunt de tot, respecta els fets, mesura amb molta cura les seves competències i que en qualsevol assumpte s’interessa sobretot pel bé dels fidels.

És un fet conegut per tot el món que, degut a les notícies sobre les aparicions de la Mare de Déu, ja són quasi bé deu els anys en els quals tant gent creient com no-creient s’han acostat a Medjugorje.

La pregunta és si és un fet real que la Mare de Déu s’estigui apareixent i donant missatges. Els Bisbes, aferrant-se amb molta cura a la seva competència, declaren que “basant-se en les investigacions realitzades fins ara, no pot afirmar-se”.

El contingut i el significat d’aquesta declaració ha de considerar-se en dos nivells: El primer i més essencial és que els continguts d’unes possibles revelacions privades, no poden ésser afegides als continguts de la fe, revelats i obligatoris. Per tant, ni els Bisbes ni el mateix Sant Pare tenen autoritat ni per afirmar infal·liblement que la Mare de Déu s’ha aparegut realment a un lloc, ni per a imposar als fidels que ho han de creure. El Magisteri de l’Església és infal·lible sota unes condicions ben conegudes, només quan afirma que quelcom està o no contingut en aquella Revelació que l’Església va rebre a partir del final de l’època apostòlica, i que està preservat en l’Escriptura i la Tradició. Tot allò que no hi sigui inclòs, ni en l’Escriptura ni en la Tradició, el Magisteri no pot proclamar-ho ni com a doctrina de fe ni com a proposició que ha d’ésser creguda per obligació. Amb aquesta premissa, només aquelles persones no formades podrien esperar dels Bisbes la resolució de la qüestió de les aparicions de Medjugorje per així saber exactament què podem o no creure.

Però, per altra banda, per què tenen tanta cura en investigar aquesta recollida de dades? Perquè tenen l’obligació d’establir que tant el que té lloc com el que es proclama allà, està d’acord amb la totalitat de la veritat revelada, de la fe i de la doctrina moral. Si s’estableix que no existeix res contrari, que les revelacions i missatges es troben d’acord amb la fe i la moral catòliques, ells, en tant que responsables de l’Església, podrien proclamar que no hi ha cap objecció a les reunions de fidels en aquest lloc ni al desenvolupament de la vida espiritual d’acord amb el sentit dels missatges. Ans el contrari, seria la seva obligació exposar errors i prevenir abusos. Les expressions pertinents en la nova declaració mostren que les investigacions s’estan continuant en aquest sentit.

Però l’accent principal de la Declaració demostra que els nostres Bisbes hi estan treballant, vetllant per tal que un nombre tan gran de creients i d’altres curiosos dels fets de Medjugorje puguin rebre una correcta proclamació de la fe, una catequesi en la doctrina ortodoxa i posada al dia, de forma que els sants sagraments siguin administrats correcta i dignament en aquell lloc, i de forma especial, que la devoció mariana de Medjugorje es faci segons l’ortodòxia cristiana. Aquesta postura és la novetat real d’aquest document.

Segurament, com ho manifesta el mateix document, es podria esperar per a les celebracions solemnes a Medjugorje, apropiades directrius litúrgico-pastorals. La proposta, realitzada ja fa temps i emfatitzada fins i tot a Glas Koncila, establia que la cura pastoral dels Bisbes cap a Medjugorje es dividia en dues comissions. Una hauria de seguir investigant si hi ha o no aparicions sobrenaturals o revelacions i l’altra hauria de tenir cura de la labor pastoral de les reunions de Medjugorje, vetllant per tal que fossin apropiades i sanes. Si bé és cert que la primera de les dues pot seguir investigant durant un llarg temps, l’atenció a qui hi acudeix no es pot posposar.

Per a moltes persones devotes de tot el món, aquesta declaració pot servir-los com un alleujament de la consciència. Aquells que de bell antuvi van a Medjugorje com a creients poden estar ben segurs des d’ara que les reunions de fidels estan emparades pels successors dels apòstols.

DISCURS SOBRE MEDJUGORJE DURANT LA VI SESSIÓ DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL DE BÒSNIA-HERZEGOVINA

Sarajevo, VII (Cx), 3, Sarajevo 1996, pàg. 171.

Els dies 2 i 3 de juliol de 1996 es realitzà a Sarajevo la VI sessió de la Conferència Episcopal de Bòsnia-Herzegovina. Hi participaren tots els seus membres: el president, Cardenal Vinko Puljic, el bisbe de Banja Luka Franjo Komarica, el bisbe de Mostar Ratko Peric i el bisbe auxiliar de Sarajevo Pero Sudar. D’aquesta sessió farem esment únicament allò referent a les aparicions de la Mare de Déu a la parròquia de Medjugorje.

“El bisbe de Mostar ha informat a la Conferència sobre les cartes oficials de la Congregació per a la doctrina de la fe enviades a dos bisbes francesos respecte a les peregrinacions a Medjugorje. A les cartes es diu, entre altres coses, que les peregrinacions oficials a Medjugorje, entès com un lloc d’aparicions marianes autèntiques, no poden ésser organitzades a nivell parroquial ni diocesà ja que estarien en contradicció amb el que afirmaren els bisbes de la ex-Iugoslàvia en la declaració del 10 d’abril de 1991 (veure Glas Koncila, 30-6-1996). Els bisbes han pres acta d’aquesta posició de l’Església per a la gestió de les seves pròpies diòcesis.

EL BISBE FRANCÈS I LA CONGREGACIÓ DEL VATICÀ RESPECTE A MEDJUGORJE

El Bisbe de Langres, monsenyor Lleó Taverdet es dirigí a la seu apostòlica el 14 de febrer de 1996 per a preguntar sobre la posició de l’Església respecte Medjugorje i si estava permès acudir-hi en peregrinació. La Congregació de la Santa Seu per a la doctrina de la fe donà una resposta a través del secretari Tarciso Bertone. Aquesta fou la seva resposta:

CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE

Vaticà a 23 de març de 1996

Nº Prot. 154/81-01985

Excel·lència,

A la seva carta de 14 de febrer de 1996 ens ha preguntat sobre la posició actual de l’Església respecte a les presumptes “aparicions de Medjugorje” i si estava permès als fidels cristians acudir-hi en peregrinació.

Quant a aquest punt, tinc l’honor d’informar-lo que els bisbes de la ex-Iugoslàvia en la declaració de Zadar, el 10 d’abril de 1991, han establert el següent respecte l’autenticitat de les aparicions.

“… En conformitat amb les investigacions realitzades fins avui, no es pot afirmar que es tracti

d’aparicions o fenòmens sobrenaturals.

Malgrat tot, els nombrosos pelegrins que van a Medjugorje impulsats per la fe o per altres motius requereixen l’atenció i la cura pastoral del bisbe de la diòcesi, però també d’altres bisbes, a fi que a Medjugorje sigui exhortada una devoció cap a la Benaurada Mare de Déu en harmonia amb els ensenyaments de l’Església.

Per a atènyer aquest objectiu, els bisbes hauran d’emetre particulars directives litúrgico-pastorals. A més, a través d’ells, la Comissió continuarà la seva labor de seguir i analitzar tots els esdeveniments de Medjugorje”.

D’això se’n deriva que les peregrinacions oficials a Medjugorje, entès com a lloc d’aparicions marianes autèntiques, no poden ésser organitzades a nivell parroquial ni diocesà ja que seria contradictori amb la Declaració dels Bisbes de l’ex-Iugoslàvia.

Rebi Sa Excel·lència les meves més cordials salutacions.

+ Tarcisio Bertone

DARRERA DECLARACIÓ DEL VATICÀ SOBRE MEDJUGORJE

A partir del mes de juny de 1996, nombrosos mitjans d'informació han declarat a tot el món que el Vaticà havia prohibit les peregrinacions a Medjugorje. El portaveu de la Santa Seu, Joaquin Navarro Valls ha desmentit la notícia immediatament. Tot i així, ja que existien altres dubtes relatius a la posició del Vaticà respecte Medjugorje, el portaveu de la Santa Seu ha donat algunes aclaracions de forma immediata. En donem a conèixer la seva intervenció de forma íntegra.

ÉS OFICIALMENT PERMÈS A CADASCÚ EN PARTICULAR VISITAR MEDJUGORJE

Catholic News Service

Si bé el Vaticà no ha dit mai als catòlics que no puguin anar a Medjugorje, ha dit als bisbes que les seves parròquies i diòcesis no poden organitzar peregrinacions oficials al lloc on s’estan verificant les suposades aparicions, ha declarat el portaveu del Vaticà.

“No es pot dir a la gent que no hi vagi fins que no es demostri que les aparicions són falses. Això encara no ha estat demostrat, i per tant, qui desitgi anar-hi pot fer-ho”- ha declarat el portaveu Joaquin Navarro Valls a l’agència de premsa catòlica (Catholic News Service) el 21 d’agost.

Ha afegit que quan un catòlic acudeix a algun lloc, ell té dret a una assistència espiritual; l’Església, per tant, no impedeix als sacerdots guiar els viatges a Medjugorje a Bòsnia-Herzegovina organitzats per laics, de la mateixa manera que no se’ls prohibeix acompanyar a un grup de catòlics que desitgen visitar la República Sudafricana.

En Navarro Valls ha tornat a insistir que “res ha canviat” respecte a la posició sobre Medjugorje.

A principis de juny, un rotatiu francès s’ha fet ressò d’uns extractes d’una carta sobre les peregrinacions a Medjugorje escrita pel secretari de la Congregació vaticana per a la doctrina de la Fe en resposta a la interpel·lació d’un bisbe francès.

La carta del bisbe Tarcisio Bertone de la Congregació per a la doctrina de la Fe esmentava una declaració de 1991 dels bisbes de la ex-Iugoslàvia on s’afirmava del fruit de les investigacions realitzades “no és possible confirmar si es tracta d’aparicions o de fenòmens sobrenaturals”.

“Malgrat tot”, – digueren els bisbes (i l’arquebisbe Bertone ho ha repetit) – “les nombroses reunions de fidels que acudeixen a Medjugorje requereixen l’atenció i la cura pastoral de l’Església.

Després d’haver mencionat la declaració de 1991, l’arquebisbe Bertone va escriure: “Del fins ara mencionat resulta que les peregrinacions oficials a Medjugorje, entès com a un lloc d’aparicions marianes autèntiques, no poden ésser organitzades a nivell parroquial ni diocesà, ja que això estaria en contradicció amb l’afirmat pels Bisbes de la ex-Iugoslàvia en la seva declaració”.

El Sr. Navarro Valls ha declarat: “Quan es llegeix el que ha estat escrit per l’arquebisbe Bertone es podria pensar que d’ara en endavant tot està prohibit i que els catòlics no tenen la possibilitat d’anar a Medjugorje”.

En realitat, “res ha canviat i res no ha estat dit”- ha declarat el portaveu de l’agència de premsa catòlica (CNS).

“El problema rau en el fet que si s’organitzen peregrinacions sistemàticament, s’organitzen amb el bisbe i la parròquia, aleshores s’està donant un veredicte canònic sobre els esdeveniments de Medjugorje, esdeveniments que l’Església encara està investigant”.

Això és diferent del fet d’acudir en grup amb un mossèn que també pot realitzar confessions- ha agregat el portaveu.

El Sr. Navarro Valls ha afirmat que ell aclareix això ja que “lamentablement el que ha manifestat l’arquebisbe Bertone podria ésser interpretat en un sentit restrictiu. L’Església o el Vaticà, han dit “no” a Medjugorje? No”.

DECLARACIONS DEL DIRECTOR DE L’OFICINA DE PREMSA DE LA SANTA SEU, DR. JOAQUIN NAVARRO VALLS, SOBRE LES PEREGRINACIONS A MEDJUGORJE

“No es contempla cap fet nou en relació a les peregrinacions.

CIUTAT DEL VATICÀ, PALAU DEL SANT OFICI

Pr Nº 154/81-06419 (transcripció de l´original).

28 de maig de 1998.

A Sa Excel·lència, Monsenyor Gilberto Aubry, bisbe de Saint-Denis de la Reunion.

Sa Excel·lència,

En la seva carta de l’1 de gener de 1998, vostè va sotmetre a aquest Dicasteri diverses qüestions relatives a la posició de la Santa Seu i del bisbe de Mostar respecte a les aparicions de Medjugorje, a les peregrinacions privades i a la cura pastoral dels fidels que hi acudeixen.

Malgrat que m’és impossible respondre a cada una de les preguntes formulades per vostè, és el meu desig precisar, en primer lloc, que no és habitual que la Santa Seu assumeixi en primera instància una posició pròpia davant de suposats esdeveniments sobrenaturals. Aquest Dicasteri, per tant, en tot allò referent a l’autenticitat de les “aparicions” simplement fa referència a la Declaració de Zadar del 10 d’abril de 1991: “…Sobre la base de les investigacions realitzades fins ara, no és possible afirmar que es tracti d’aparicions i revelacions sobrenaturals”. Després de la divisió de Iugoslàvia en diverses nacions independents, els correspon actualment als membres de la Conferència Episcopal de Bòsnia-Herzegovina, eventualment, d´investigar i, en darrer cas, donar-ne declaracions.

Respecte al que va declarar Sa Excel·lència, Monsenyor Peric, en una carta al Secretari General de “Família Cristiana” en la línia d’afirmar la no-sobrenaturalitat de les aparicions i revelacions de Medjugorje, cal emmarcar-ho en una convicció personal del bisbe de Mostar, qui, en tant que bisbe local, ha tingut sempre el dret d’expressar-se segons el que ha estat la seva opinió personal.

Quant a les peregrinacions a títol personal a Medjugorje, aquesta Congregació considera que són permeses sota la condició de no considerar-les com a un reconeixement dels esdeveniments en curs, ja que segueixen essent encara motiu d’investigació per part de l’Església.

Amb l’esperança d’haver donat una resposta satisfactòria si més no a les principals qüestions plantejades a aquest Dicasteri, rebi els meus més profunds sentiments de respecte.

Monsenyor Tarciso Bertone

(Secretari de la “Congregació” que presideix el Cardenal Ratzinger)

ÚLTIMA DECLARACIÓ DEL VATICÀ SOBRE MEDJUGORJE

CIUTAT DEL VATICÀ, dimarts 13 d’abril de 2010 (ZENIT.org).- La Santa Seu va donar a conèixer, dimarts passat, els noms del membres de la comissió internacional constituïda el 17 de març passat per a investigar sobre Medjugorje i la data d’inici de la seva activitat.

“La Comissió Internacional d’investigació sobre Medjugorje es va reunir per primera vegada el 26 de març de 2010”, explica un comunicat de l’Oficina d’Informació de la Santa Seu.

“Tal i com ja s’ha comunicat, el treball de la Comissió es desenvoluparà amb rigorosa reserva- indica el text. Les conclusions es presentaran a les instàncies de la Congregació per a la Doctrina de Fe”, qui després prendrà les decisions del cas.

La comissió està presidida per el vicari emèrit del Papa per a la diòcesi de Roma, el cardenal Camillo Ruini.

Els seus membres son el prefecte emèrit de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, el cardenal Jozef Tomko; l’arquebisbe de Vrhbosna i president de la Conferencia Episcopal de Bosnià i Hercegovina, el cardenal Vinko Puljić; l’arquebisbe de Zagreb i vicepresident del Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE), el cardenal Josip Bozanic. També el president emèrit del Consell Pontifici per els Textos Legislatius, el cardenal Julián Herranz; el prefecte de la Congregació de les Causes dels Santos, monsenyor Angelo Amato, SDB; el psicoanalista i especialista en Psiquiatria social, monsenyor Tony Anatrella; i el professor de Teologia Fonamental a la Facultat Teològica d’Itàlia Septentrional, monsenyor Pierangelo Sequeri; el consultor del Consell Pontifici per els Textos Legislatius, A. Maria David Jaeger, OFM; el relator de la Congregació de les Causes dels Sants Zdzisław Józef Kijas, OFM Conv., i el professor de Mariologia a la Facultat Pontifícia Teològica Marianum Salvatore M. Perrella, OSM; el professor d’Antropologia Teològica a la Universitat Pontifícia Lateranense Achim Schütz, en qualitat de secretari i l’oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe monsenyor Krzysztof Nykiel en qualitat de secretari adjunt.

Als primers treballs de la comissió també hi han participat alguns experts: el professor de Teologia Fonamental a Sarajevo Franjo Topic; el professor de Psicologia de les Religions a l’Institut Filosòfic i Teològic de la Companyia de Jesús a Zagreb Miji Nikic, SI; el professor d’Espiritualitat a la Universitat Pontifícia Gregoriana Mihály Szentmártani, SI, i la professora de Teologia a Rijeka Verónica Nela Gaspar.

La comissió està estudiant el fenomen de Medjugorje, que s’ha convertit en un lloc de peregrinació per a milions de persones des de l’any 1981, atrets per les “aparicions” de la Mare de Déu en aquest petit poble de Bòsnia-Hercegovina.

La comissió es va constituir fa gairebé un mes, després que la comissió diocesana de Mostar encarregada d’investigar aquelles aparicions considerés que el fenomen anava més enllà de les competències de la diòcesi i després que la que al 1991 era la Conferència Episcopal de Iugoslàvia no arribés a cap conclusió sobre la qüestió de la sobrenaturalitat del que passava.

Els bisbes havien subratllat la necessitat d’assistir a nivell pastoral, sota la responsabilitat del capellà i del bisbe locals, a tots els qui es dirigissin a aquest lloc a resar, i havien demanat a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que es fes càrrec de la situació.

El mes de novembre de l’any passat, l’arquebisbe de Sarajevo i president de la Conferencia Episcopal Bòsnia, el cardenal Vinko Puljić, va expressar el seu desig que la Santa Seu es pronunciés “sobre la constitució d’una comissió que segueixi el fenomen, que enregistri els continguts de les aparicions i dels missatges, tenint en compte que fins avui en són més de trenta mil.