“Estimats fills, qui millor que jo us podria parlar de l’amor i del dolor del meu Fill? He viscut amb Ell, he patit amb Ell. Durant la vida terrenal he experimentat el dolor, perquè era mare. El meu Fill estimava els pensaments i les obres del Pare Celestial, el veritable Déu i, com Ell em deia, va venir per redimir-vos. Jo amagava el meu dolor en l’amor. Però vosaltres, fills meus, teniu nombroses preguntes, no compreneu el dolor. No compreneu que, a través de l’amor de Déu, cal que l’accepteu i el suporteu. Cada ésser humà l’experimentarà en menor o major mesura, però amb la pau a l’ànima i en estat de gràcia hi ha esperança: és el meu Fill, Déu nascut de Déu. Les seves paraules són la llavor de la vida eterna que, sembrades en les ànimes bones, produeixen nombrosos fruits. El meu Fill ha experimentat el dolor perquè ha carregat sobre ell mateix els vostres pecats. Per això, fills meus, apòstols del meu amor, vosaltres que patiu, sapigueu que el vostre dolor es convertirà en llum i glòria. Fills meus, mentre esteu suportant dolor, mentre esteu patint, el Cel entra en vosaltres. I vosaltres, doneu una mica de Cel i molta esperança als qui teniu al voltant vostre. Moltes gràcies!”
