Falsa espiritualitat
Una tarda anant a l’església per assistir a la Missa, vaig veure un seient buit en un banc on estaven asseguts uns pelegrins italians. Tots començaren a cridar-me: “Aixeca’t, aquest banc és nostre, hem vingut abans, com t’atreveixes? Jo em vaig aixecar de seguida. En aquell moment vingué una senyora que formava part del grup i em va reconèixer. Quan ella els digué que jo era una de les vidents, em van oferir tot el banc!! Però, què hagués passat si jo fos una no creient que entrava per primer cop a una església catòlica? Què hagués passat si jo fos una no creient i hagués sentit la necessitat d’entrar on els que creuen diuen que hi ha l’Amor de Déu i em tracten d’aquesta manera? Voldria entrar un altre cop a una església catòlica? De qui seria la responsabilitat?
La importància de la Missa
Quan érem nens, a l’inici de les aparicions, una vegada la Mare de Déu ens digué: “Si un dia heu d’escollir entre veure’m a Mi, tenir les aparicions o assistir a Missa,… sempre heu d’anar a Missa, ja que hi trobareu el meu Fill”. Durant aquests anys de les aparicions, la Mare de Déu no ens ha dit mai: “Pregueu i jo us donaré”, Ella sempre diu “Pregueu per tal que jo pugui intercedir per vosaltres al meu Fill”. Jesús sempre està al primer lloc.
Cadascú té la seva pròpia Creu
Molts pelegrins quan vénen aquí pensen que nosaltres, els vidents, som privilegiats i que n’hi ha prou amb demanar-nos quelcom ja que Déu ens escoltarà més a nosaltres que als demés. Alguns pensen fins i tot que n’hi ha prou amb tocar-nos.
Aquesta actitud és errònia ja que per a la Mare de Déu, com per a qualsevol mare, no hi ha fills privilegiats. Per a Ella tots som fills seus i Ella ens escull per coses diferents. A través nostre donem els missatges però la Mare de Déu ens ha escollit a cada un de nosaltres.
A casa nostra cada dia teníem la presència contínua de policies. Mai sabíem quan vindrien i això és el que ens feien: venien cada dia i ho destruïen tot al seu pas. Se m’emportaven quan jo tenia només 15 anys i mai sabia si em tornarien o no.
Jo pensava: “La Mare de Déu m’ajudarà, Ella em dirà algunes paraules”. Però Ella no em deia res al respecte. Quan tenia les aparicions no em deia res ni de mi ni de la meva situació, i jo em sentia realment sola. Després amb la pregària, vaig comprendre que per a la Mare de Déu no hi ha privilegiats. Si estàs malament, si tens una creu, el que has de fer és agafar el rosari, pregar i de seguida veuràs que Déu no et deixa sola. Quan ho vaig comprendre, vaig poder suportar molt millor i amb més força tot el que ens feien.
Font: https://www.ioacquaesapone.it/articolo.php?id=1187
Traducció de l’anglès a càrrec de l’equip de www.marededeudemedjugorje.org
