El desè secret és per a tothom
Jo he tingut aparicions diàries fins el 25 de desembre de 1982, quan la Mare de Déu em donà el desè secret i em digué que havia d’escollir el sacerdot que l’hauria de comunicar a tothom. A aquest sacerdot l’hi diré amb deu dies d’antelació. Haig de fer-li saber què passarà i en quin indret. Posteriorment, durant set dies farem dejuni, i oració i tres dies abans de l’esdeveniment, el sacerdot haurà de comunicar-ho a tothom. Ell no té dret a escollir si fer-ho o no ja que si ha acceptat aquesta responsabilitat ha de fer la voluntat de Déu. La Mare de Déu sempre diu que no hem de parlar dels secrets, sinó que hem de pregar, ja que qui sent l’Amor de la Mare i de Déu – que és Pare – no ha de tenir por de res. Ella diu que només aquells qui no han conegut encara l’amor de Déu haurien de tenir por. Ella digué: “El que jo he començat a Fàtima, ho acabaré a Medjugorje, el meu cor triomfarà”. Així que, si el cor de la Nostra Mare triomfarà, què hem de témer?
Un signe per a tothom sense terror
La Mare de Déu ha dit que deixarà un signe al Turó de les Aparicions, que serà com un regal per tots nosaltres, per demostrar que Ella ha estat aquí entre nosaltres. Serà quelcom diví, impossible de fer amb mans humanes. S’escriuen moltes coses per espantar la gent, però no és veritat que després hi haurà més temps per convertir-se. La Mare de Déu no ha dit mai quelcom de semblant. He llegit també en un llibre que la Mare de Déu ha dit que aquesta serà la darrera vegada que vindrà a la terra, però no és cert. La Mare de Déu ha dit que serà la darrera vegada a la terra, però d’aquesta forma.
Ja que parlem d’això, us vull dir com a germans i germanes que som, que no us gasteu els diners comprant tots aquells llibres de les tendes ja que el 90% de tots aquells llibres no escriuen la veritat. És un problema ja que es tracta d’escriptors que vénen a Medjugorje, hi passen deu dies i ja escriuen un llibre. Preneu el rosari, preneu el llibre de pregàries, que són l’important i el que us salvarà. No seran aquells llibres els que ens salvin. Aquesta és la meva opinió. Quan reso el rosari, en el moment de les meditacions, el primer que faig és explicar-ho tot a Déu, parlo amb Ell i després recito la desena.
El dolor pels no creients
Cada dia 2 del mes, l’aparició és també per aquells qui no han conegut encara l’Amor de Déu, i quan veig el dolor a la cara de la Mare de Déu – jo no he vist mai un dolor similar a la cara d’una persona, perquè cada muscle de la cara de la Mare de Déu parla de dolor – és massa dolorós i no és possible no viure-ho també tu, per això crec que algunes vegades la meva cara expressa dolor i patiment.
Mai jutgeu, més aviat estimeu
Durant l’aparició del dia de Nadal de 1982, Ella em digué que no tindria més aparicions diàries i que només vindria un cop cada 18 de març. Així durant tota la meva vida. També em digué que tindria aparicions extraordinàries, que començaren el 2 d’agost de 1987 i han durat fins avui. No sé fins quan tindré aquestes aparicions cada dia dos del mes, el que sí sé és que parlen de pregària pels que no creuen. Malgrat tot, la Mare de Déu no els anomena mai “no creients”, ja que quan tu anomenes algú “no creient”, ja l’estàs jutjant. La Mare de Déu no ho fa això. Ella mai jutja, els anomena “aquells que encara no han conegut l’Amor de Déu” i demana la nostra ajuda.
Ella vol que a les pregàries que li dirigim cada dia, hi posem en primer lloc els “no creients”. Sempre ens diu que el motiu de que succeeixin tantes coses terribles al món (guerres, separacions, suïcidis, droga, avortaments,…), ve dels “no creients”. Ella no vol que ens dediquem a predicar, sinó que amb la nostra vida siguem testimonis, que els “no creients” puguin veure en nosaltres l’Amor de Déu. Jo us exhorto a prendre-us-ho seriosament ja que si veiéssiu només un sol cop les llàgrimes de la Mare de Déu pels no creients, estic segura que pregaríeu amb tota l’ànima. Ella diu que aquest temps que vivim és un temps de decisions i nosaltres, que som fills de Déu, tenim una gran responsabilitat.
Quan la Mare de Déu demana que preguem pels “no creients”, vol que ho fem com Ella, sentint amor envers ells, com a germans que no han tingut la sort – com nosaltres – de conèixer l’Amor de Déu. Només quan siguem capaços de sentir això, podrem pregar per ells: sense jutjar mai, ni criticar, ni forçar, sinó estimant-los i pregant per ells, donant exemple amb les nostres vides.
Font: https://www.ioacquaesapone.it/articolo.php?id=1187
Traducció de l’anglès a càrrec de l’equip de www.marededeudemedjugorje.org
