Hem traduit una entrevista en exclusiva concedida per la Mirjana al portal de noticies Acqua&Sapone. És una entrevista molt extensa, que us facilitarem en diverses entregues.
Volia tenir fe, però que pesat que se’m feia. Potser en tinc una mica, però no sé fins a quin punt és veritable. Hi ha tanta falsedat en la fe de tants que es diuen creients, que sempre he desconfiat dels pelegrinatges i dels miracles. Però la trobada amb la Mirjana Dragicevic-Soldo a Medjugorje la tarda del 25 de juliol de 2012 fou una experiència forta que m’ha donat una profunda pau i esperança, ja que la Mirjana és lluminosa i serena, humil i alegre. Copses que estima de veritat i que no et pot estar mentint.
Conèixer el seu marit i les seves dues filles, tots amb ulls vius i serens, em mostrà que és una família normal on regna la pau i l’esperança.
Exposo una síntesi de les paraules textuals de la Mirjana, del que més m’ha impressionat del testimoni que ens donà.
Al principi tots pogueren veure algun signe
El 24 de juny de 1981 estàvem jugant al turó de darrera de casa i veiérem una dona amb un infant. Pensàrem que podia ser la Mare de Déu però jo no tenia forces per a discutir, per a explicar, volia romandre sola en pregària ja que només així tenia pau. Al dia següent es tornà a aparèixer, ens hi acostàrem i Ella es presentà dient-nos: “Estimats, no heu de tenir por de mi, jo sóc la Reina de la Pau”. Així començaren les nostres aparicions diàries.
Més endavant, les aparicions tingueren lloc a la muntanya del Podbrdo, però com que vivíem en temps governats pels comunistes, venien els policies amb els gossos i la muntanya fou rodejada. Qui volia anar al turó el duien a la presó, però aquests primers dies la Mare de Déu deixà veure tants signes que quasi tots els habitants del poble presenciaren o visqueren alguna cosa.
Per exemple, aparegué escrita al cel la paraula “Mir”, que significa “Pau”, i tots ho veieren. Després, la creu que hi ha al cim del turó del Krizevac va desaparèixer i la Mare de Déu s’hi presentà vestida de blanc. Això també ho veié tothom. La gent del poble, veient tots aquests signes i coneixent-nos des de petits, ens cregueren i ajudaren. Tinguérem aparicions sempre amagats, cada dia en un lloc diferent, no se sabia mai on seria el següent lloc.
Vaig al Paradís i torno a la vida corrent
Per a mi, estar amb la Mare de Déu és com estar al Paradís, però no és tan fàcil saber que demà seràs al Paradís i que després s’acabarà. Per això em preparo sempre amb la pregària i el dejuni. En acabar l’aparició només em manquen forces per a donar el missatge, de fet sempre hi ha algú a prop amb paper i bolígraf. Els missatges de cada dia dos són bastant llargs, per això és important que els digui de seguida ja que quan torno a casa me’n recordo de què anava el missatge, però no amb les paraules exactes. És important que no posi paraules meves en allò que diu la Mare de Déu. Després vaig a la meva habitació a pregar dues, tres, quatre, cinc hores, depèn; prego, ploro i aquella pregària m’ajuda a comprendre moltes coses i a tornar a la realitat.
No he vist cap vídeo de les aparicions, només sé que en aquell moment estic veient a la Mare de Déu i en el vídeo no la veig. Això em produeix massa dolor, per això no sé com estic durant les aparicions. Jo només sé que moltes vegades tinc llàgrimes i després un gran somriure.
Voldria estar només amb Ella
Jo no he vist mai ni el purgatori, ni l’infern ni el cel. Puc dir que per a mi estar amb la Mare de Déu és com estar al paradís. Jo sóc mare de dues filles, i com totes les mares, donaria la meva vida per elles, però quan estic amb la Mare de Déu, no existeixen, no hi són, no recordo que tinc filles, jo només vull estar amb Ella, que Ella em miri i jo a Ella. M’han preguntat si l’he tocada alguna vegada. Mai. Podria veure la Mare de Déu cent anys si pogués però sé sempre que Ella és la Mare de Déu i jo una qualsevol que camina per la terra. A més, mai ho he desitjat, perquè la Mare de Déu quan et mira, notes com si t’abracés, notes que ets important, que t’estima tal i com ets, i és com estar al Paradís.
Font: https://www.ioacquaesapone.it/articolo.php?id=1187
Traducció de l’anglès a càrrec de l’equip de www.marededeudemedjugorje.org
