Missatge de Maria Reina de la Pau el 25 de novembre de 2010
“Estimats fills, us miro i en el vostre cor hi veig la mort sense esperança, la inquietud i la fam. No hi ha pregària ni confiança en Déu, per això l’Altíssim em permet de portar-vos esperança i joia. Obriu-vos. Obriu-vos a la misericòrdia de Déu i Ell us donarà tot el que necessiteu i omplirà els vostres cors amb la pau perquè Ell és la pau i la vostra esperança. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Estimats germans i germanes!
Les paraules que ens va dirigir Nostra Senyora al començament de l’Advent son alarmants. Com els profetes de l’Antic Testament, que no podien ser silenciats ni comprats i que transmetien les paraules que Déu havia revelat a la seva gent. Nostra Senyora ni demana ni dóna falses excuses, de l’estil “però ho vam intentar, vam fer tot el que vàrem poder”, etc.
Nostra Senyora diu: “Us miro” Ella mira dins els nostres cors i hi veu mort, desesperació, inquietud i fam. És alarmant que la Reina de la Pau vegi un cementiri en el meu cor. Com ha pogut passar això?
És important tornar-nos a preguntar per què Nostra Senyora ha escollit la parròquia de Medjugorje. D’alguna manera tots pertanyem a aquella parròquia i som els seus feligresos, però també som peregrins i seguidors dels missatges de Nostra Senyora. Per què la parròquia ha passat per alt escoltar la crida a la pregària i a la conversió? Per què aquesta fam insaciable de béns materials és el primer motor de tanta gent? Quants falsos missioners i mals intèrprets dels missatges de la Mare de Déu han aparegut fins ara? Quants sacerdots i dignataris de l’Església s’han posat del costat dels desinteressats? Per què no s’escolta, als carrers ni a les famílies, la pregària que correspon a un lloc sagrat com aquell? Per què se sent blasfemar als carrers de Medjugorje? Per què els dies de dejuni als peregrins se’ls ofereix carn i alcohol? Ho veu això, Nostra Senyora? Hi ha excusa per a la negligència i la peresa espiritual? És dur ser un feligrès de Medjugorje. És dur escoltar aquestes paraules tan fortes de la Mare, que no són per riure: “No hi ha pregària ni confiança en Déu”.
Nostra Senyora té una oportunitat de despertar l’esperança, la fe i l’amor en nosaltres? O ens perdrem escoltar aquest missatge perquè no som sacerdots, ni religiosos, ni religioses ni vidents?
“Obriu-vos” diu Nostra Senyora, perquè tenir un cor obert és un regal. El regal es pot aconseguir amb la pregària. La misericòrdia de Déu és gran i ens crida a obrir-nos amb la nostra vida i amb la conversió del cor. “Sóc a la porta i truco, i si algú m’obre, entraré i soparé amb ell”, són les paraules de la revelació de sant Joan.
Què és i qui és la Fraternitat de l’oració de la Visita d’Isabel a la Mare de Déu? Qui som? Qui són? Morts vivents, diu la nostra estimada Mare. Desperteu i torneu al Senyor, i el missatge de la Mare ens porta al Seu Fill. A casa, estiguem sempre atents als estímuls i al truc a la porta. Qui sentirà el truc i reconeixerà la veu? Només qui resa i es manté despert. Som aquí, amb el missatge de començament de l’Advent. Que aquest no sigui un temps de compres i de falsos valors. Que sigui una tornada a Déu plena i radical. Misses matineres, sacrificis, pregària en família i escoltar la paraula de Déu són la millor preparació per al nostre cor, per a la nostra família i per a la nostra parròquia.
Aquest mes pregarem:
1. Perquè puguem obrir-nos a Déu que és la nostra pau, la nostra esperança i la nostra felicitat.
2. Perquè ens preparem per a la confessió sacramental i per a la comunió, perquè el Nadal no sigui un costum sinó la festa més estimada i més cordial de totes.
3. Perquè sapiguem com perdonar i resar per la pau a l’Església, entre la gent i a les famílies.
