Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de març de 2009

Meditació del Pare Jozo sobre el missatge del 25 de març de 2009

Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de març de 2009

“Estimats fills, en aquest temps de primavera quan tot es desvetlla del son de l’hivern, desvetlleu també les vostres ànimes amb la pregària perquè estiguin disposades per acollir la llum de Jesús ressuscitat. Que Ell, fillets, us acosti al seu Cor perquè estigueu oberts a la vida eterna. Prego per vosaltres i intercedeixo davant l’Altíssim per la vostra sincera conversió. Gràcies per haver respost a la meva crida.”

Estimats germans i germanes!

Estimats membres de la nostra gran família de pregària. Estem al vell mig de la Quaresma. El programa de la Quaresma és el desig de l’Església que intenta interpretar la crida de Crist i la voluntat de conversió, un canvi radical de vida. Cal morir a un mateix, cal sortir de l’home vell. És la mortificació que dia rere dia ens porta cap a Crist ressuscitat, perquè puguem caminar en la llum i l’esperança que el reconeixerem viu, com els apòstols, en la seva Paraula, en els Sagraments, a través de la nostra pregària humil.

La Reina de la Pau, sense por, agafa la imatge de la naturalesa: la imatge de la primavera. L’hivern, en la natura, ha ofegat l’aspecte extern de la vida. L’hivern no permet cap tipus de vegetació. A simple vista, tot és negre i mort, a l’hivern. Els arbres sense fulles no donen senyals de vida. Per fora no es veu la diferència entre l’arbre viu i el mort. Tots s’assemblen, són gairebé iguals. Però en realitat no és així. Els arbres vius també són vius en condicions hivernals. Aquesta vida està amagada a la vista, però és real. I això ho descobreix millor la primavera. Després dels mesos d’hivern, apareix el sol i cada dia es queda més estona al nostre cel. Els seus raigs, la seva escalfor, desperten la vida endormiscada en cada arbre, en cada llavor. Aquesta tendència a girar cap al sol és una característica de cada llavor viva, fins i tot la més petita, i del seu germen tendre, que el desperta i el dirigeix cap al sol. La seva arrel es queda dins la terra, i la tija creix cap al sol.

En els nostres cors hi ha un anhel amagat cap a Déu. En la nostra ànima un desig intens cap a Déu viu. I així com la natura es desperta del son i de la pau de l’hivern, també la Reina de la Pau vol que nosaltres despertem per una vida nova.

Jesús – Senyor i Déu ressuscitat – és el nostre sol que busquem i anhelem irresistiblement. Tots el busquem i el necessitem. Es pot esperar la Pasqua i romandre adormit, amb son? Sí, pot passar fàcilment. I com despertar-se i girar-se cap a un mateix? Això és impossible sense una conversió sincera. La conversió no es pot donar sense la pregària constant i humil. A fi que en aquest temps sagrat de la Pasqua puguem despertar, observem les imatges de la primavera. Cada gemma és una història de la vida sense explicar. Cada germen, cada flor, és un signe meravellós davant dels nostres ulls.

L’home intenta, sovint, tot imitant la natura, fer flors, fulles, fruits, etc. Observant des de lluny aquestes imitacions fetes per l’home, tens la impressió que són vives. Però quan les toques amb els dits i les mires de prop, t’adonaràs que són una imitació. No tenen vida. Només Déu crea i dóna vida. Només Ell la renova. Per això som responsables de les nostres vides. Estem cridats a donar fruit. I sense Déu no podem fer-ho. Ser un cristià fèrtil és una gràcia de Déu. Això no és una imitació de la santedat, de l’amor, de la bondat, sinó un do de Déu donat a cadascun de nosaltres. Aprèn de les flors. Aprèn de les criatures més petites.. Tot és miracle i tot parla d’Ell – el seu Creador. Com es pot despertar en aquest temps de primavera, que escruten la gràcia i la llum pasqual? Només amb l’activitat interior. Comencem amb la pregària. Preparem-nos amb la pregària per a la Pasqua i la trobada amb Jesús.

En aquests dies totes les esglésies són plenes. Tots els fidels volen deixar els seus pecats perquè pensen: el nostre pecat és la vertadera mort. Veritablement és la nostra mort. Confessar-se penedit i, com el fill pròdig, decidir tornar al pare. Qui és el fill pròdig i qui és el pare? El pecador és el fill pròdig i el pare és Déu misericordiós que ens espera. Ell no dorm, sinó que ens espera vetllant. I sempre es commou amb les nostres llàgrimes i és sensible al nostre penediment, a la nostra decisió de romandre fidels al Pare. A través del sagrament de la reconciliació, el Pare bondadós i misericordiós ens abraça i ens introdueix al seu banquet. Aquest banquet és la Santa Missa. La comunió pasqual, que des del Concili de Letrán és un manament de l’Església, és el nostre deure: alimentar-nos amb la gràcia de Déu, l’aliment de la immortalitat. És la llum que brilla de les fonts divines. El cristià, alliberat de la mort, saciat amb la vida eterna i immortal, rep la llum de Jesús ressuscitat. Jesús s’ha fet home , ha mort i ha ressuscitat només perquè els homes se salvessin. Aquesta veritat de la salvació i la nostra redempció ens porten fins al Cor traspassat, de qui ho hem rebut tot. Tomàs, aquell apòstol afortunat, posant la mà dins el Cor traspassat, caigué de genolls, i penedit de la seva absoluta incredulitat, confessà: “Tu ets el meu Déu i el meu Senyor!” I des d’aquell encontre comença la seva nova vida.

Això ens passa a cadascun de nosaltres quan ens agenollem al confessionari i, picant-nos el pit, trobem la gràcia i la Seva salvació. Aquesta és la llum de la resurrecció i la Seva pau, la veritat que no caduca mai, que mai no perd valor, perquè és divina. M’obro a aquesta gràcia i ella m’assegura la vida eterna. És a dir, el meu Déu és viu, ressuscità d’entre el morts i Ell és la meva pau. Ell és la meva vida eterna. Ja aquí, ha posat aquest desig d’eternitat en la nostra ànima, aquest desig de buscar la llum i de girar-nos cap a ella. Aquest no és un desig buit nostre o una frase d’algun predicador poc eloqüent, sinó la veritat de la Seva Resurrecció.

La Reina de la Pau prega per nosaltres i per la nostra conversió, és a dir, per la primavera de la nostra fe. Despertem-nos i despertem també els altres i preparem-nos per la nostra trobada amb Ell! Aquí tenim les verges sabies com la moralitat. Elles guardaren les làmpades i l’oli, esperaren despertes l’Espòs i els convidats i entraren amb Ell a la boda. I es tancaren les portes.

Aquest és el temps en què podem despertar el pròxim i ajudar-lo a omplir les làmpades d’oli. En aquest temps sant i de gràcia, tornem envers el Ressuscitat i envers la seva Mare i reconeixem-lo en cada germà nostre.

En aquest mes de primavera, abril, pregarem per les intencions següents:

1. Per l’èxit i els fruits de la trobada d’aquest any. Perquè la Reina de la Pau també ens ensenyi, aquest any, com respondre a la seva crida i com viure els seus missatges d’una manera més fructífera.

2. Per tots els membres de la nostra germandat, el grup de pregària Visitació, perquè ens despertem vertaderament. Perquè el nostre grup creixi no només en nombre sinó també en santedat.

3. Pels vidents, els parroquians, per tots els peregrins, pels sacerdots de Medjugorje i pels qui acompanyen els peregrins, que no facin res per costum sinó que visquin com a testimonis i prediquin la gràcia de les aparicions de la Mare de Déu.

Estimats germans i germanes! Un missatge més i una crida més, una altra oportunitat, com la primavera, és davant nostre. Donem gràcies per tot a la Mare de Déu. Prego a la Reina de la Pau perquè ens ho ensenyi tot, que sigui a prop nostre i que ningú no s’aparti d’ella. Prego al Senyor ressuscitat, perquè el trobem en els nostres senders i camins de la vida, i que ens alliberi de totes les pors i aparences. Que ens arreli en la seva veritat de la resurrecció.

Finalment us desitjo a tots una Feliç i Beneïda Pasqua de Resurrecció.

29 de març de 2009

Fra Jozo Zovko o.f.m.