Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 de gener de 2010
“Estimats fills, que aquest temps sigui per a vosaltres el temps de la pregària personal perquè en els vostres cors hi creixi la llavor de la fe, i que hi creixi en el joiós testimoni envers els altres. Estic amb vosaltres i us vull exhortar tots: creixeu i alegreu-vos en el Senyor que us ha creat. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Aquesta crida s’adreça de manera especial a nosaltres, membres de la Fraternitat d’oració “Visitació”; perquè nosaltres hem promès fer tot el que Ella ens digui. Necessitem la pregària personal perquè la llavor de la fe creixi en els nostres cors, perquè cadascun de nosaltres es decideixi personalment per la fe i l’amor, en el més profund del seu cor.
Cada persona ha de començar una escola personal de pregària amb el cor. Quantes vegades hem tingut una actitud equivocada vers la pregària! Sovint pensem que pregar és enumerar i dir a Déu les nostres necessitats, els nostres vots o alguna cosa així. Sant Pau, a la seva carta als Romans, escriu: “Perquè no sabem pregar com caldria, però l’Esperit Sant intercedeix per nosaltres amb gemecs indescriptibles.”(8-26)
Sant Agustí ens ensenya: “Déu recolza la seva oïda sobre el nostre cor.”
La pregària neix al nostre cor. Des d’aquí es diposita en el cor de Déu. Sense aquest do, l’home no pot pregar. Una pregària no és una pregària si no surt del cor. Durant vint-i-vuit anys i set mesos fins ara, la Reina de la Pau ens ha estat ensenyant com pregar. Moltes persones amb un cor de pedra, amb un cor ferit, han descobert la pregària a Medjugorje. Han reconegut la bellesa de la pregària, que és un do que sempre és escoltat amablement, perquè està en harmonia amb la voluntat de Déu. Per això és important posar èmfasi, una vegada més, en la necessitat d’aprendre constantment a pregar.
La pregària no és un monòleg o un torrent de paraules o oracions que simplement s’enumeren. Jesús compara aquesta pregària amb la pregària dels gentils (Mt. 6: 7). La pregària ha de ser la nostra permanència amb Déu. Significa estar a prop Seu. Això no sempre és senzill. És per això que els deixebles digueren al Seu Mestre: “ Senyor, ensenyeu-nos a pregar” (Lluc 11: 1)
Al capdavall, cada dia m’he de decidir i prendre’m un temps per a la família i per a la pregària, també un temps per a la pregària personal en el silenci del meu cor, en el meu petit espai, capella o església. Només l’home de pregària coneix Déu. Només l’home de pregària coneix les persones. Un home sense pregària crea conflictes en la seva vida diària i en el seu treball.
El famós cardenal i teòleg, W. Kasper, va dir: “Certament la pregària és un acte de fe, que nosaltres manifestem pregant. L’home creient es decideix per la pregària.”
Per aquesta raó entenem perfectament Nostra Senyora, que ens crida a donar testimoni de la nostra fe, ja que això és una cosa que sorgeix espontàniament en l’home que prega. La família que renova la pregària i hi persevera està, a la vegada, creixent en la fe que testimonia i en l’amor que viu. L’home que prega amb el cor és un home alegre. Està beneït i sempre té alguna cosa per donar. Li agraden els altres i és agradable a tots, i tots el necessiten.
Per això, tornem a la pregària amb una gratitud immensa. No hi ha cap altre camí per a nosaltres, per a l’església , per al món sencer.
Aquest mes pregarem per les següents intencions:
1. Pels bisbes, els sacerdots, els germans i les religioses, perquè ells siguin un signe de pregària i de la fe viscuda mitjançant la pregària, per totes les altres persones; perquè hi hagi més vocacions espirituals i per la renovació espiritual de l’església.
2. Per la nostra comunitat de pregaria, perquè complim amb els nostres vots, responent amb les nostres vides a la crida de la Reina de la Pau. Perquè aquells que han abandonat el camí tornin, perquè els que estan endormiscats es despertin i perquè tots els qui han respost, perseverin. Perquè la nostra Convenció d’aquest any sigui fèrtil.
3. Per tots aquells que s’han encomanat a les nostres oracions. Especialment pels malalts i els qui pateixen, perquè la Reina de la Pau pugui reconfortar-los, enfortir-los i sanar-los. Perquè el món sencer pugui saber que la Reina de la Pau és entre nosaltres i perquè tots nosaltres acceptem i visquem els seus missatges.
