Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje del 25 de gener de 2009
“Estimats fills, avui també us invito a la pregària. Que la pregària sigui per a vosaltres com una llavor que posareu en el meu cor, que jo confiaré al meu Fill Jesús per la salvació de les vostres ànimes. Desitjo, fillets, que cadascun de vosaltres s’enamori de la vida eterna que és el vostre futur i que totes les coses terrenes siguin, per a vosaltres, una ajuda per apropar-vos a Déu Creador. Jo estic tant temps amb vosaltres perquè esteu en el camí equivocat. Solament amb la meva ajuda, fillets, obrireu els ulls. N’hi ha molts que, vivint els meus missatges, comprenen que estan en el camí de la santedat vers l’eternitat. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Estimats germans i germanes!
Mentre el meu cor escolta aquest missatge, està plovent. Plou des de fa dies i la pluja ja es fa fatigosa, perquè l’horitzó està cobert de núvols grisos que, clavats al cel fred, descarreguen sense parar la seva càrrega hivernal. Al mateix temps que sento la remor de la pluja, també sento la veu de la Mare i la seva nova crida a la pregària. Com a mestra extraordinària, Ells ens guia a través d’aquesta experiència de la natura. Quan deixi de ploure i surti el sol de primavera i la terra s’eixugui una mica, els agricultors, els pagesos i els jardiners sortiran als seus camps. Començaran a netejar-los i a preparar-los per a la sembra primaveral. Hi posaran totes les condicions perquè germini i doni fruits. I què passa amb la nostra pregària? Es vessa com aquesta pluja hivernal, sobre la terra freda, saturada i cansada de la pluja, no només insuportable per l’home sinó també per aquesta terra que inunda? Els rius i els seus cabals plens reaccionen amb les inundacions.
No! La nostra pregària es vessa al Cor Puríssim de la Nostra Mare, intercessora de totes les gràcies. Ella porta la nostra pregaria a Jesús amb amor. Una pregària així, com una llavor sana, dóna fruits. El sembrador no dissipa ni malgasta les llavors. Ho fa amb responsabilitat i una gran esperança de collir abundantment. D’aquests fruits en vivim. La nostra salvació i la salvació de les nostres ànimes és el fi últim de la nostra vida terrenal. Es pot salvar l’home si no prega? Pot donar fruit la terra, si no es conrea, si no es sembra? L’experiència ens diu que això és impossible. Estar enamorat de la vida no és vanitat, no és un somni fals, una cosa impossible, irreal. El sembrador, mentre sembra, en el seu cor ja veu les espigues, espigues madures, que són fruit de la seva suor i de la terra que ennobleix i a qui dóna la llavor amb amor. Així mateix, el creient que ajunta les mans en pregària, a qui l’amor el convida perquè vessi amb fe la seva lloança, el seu amor i la seva petició al Senyor, no perd el temps. No s’enganya a sí mateix com un drogoaddicte buscant una vivència falsa, sinó que amb tota l’esperança i pau gaudeix de la proximitat i la bellesa divina i desitja que aquesta gràcia mai no s’aturi. S’assembla a Pere al Tabor, mentre pregava amb Jesús, quan espontàniament brollà l’alegria del seu cor demanant que es quedessin per sempre en aquesta proximitat divina: Que bé que s’hi està aquí, quedem-nos-hi a viure…!
Així mateix, qui prega, vivint la comunió amb Déu, vol habitar en la seva proximitat. Totes les coses mundanes estan al servei del nostre fi etern. Tot està fet per a nosaltres, i nosaltres per al Senyor. Sempre hem de vetllar perquè la resplendor de les coses d’aquest món, els seus programes, els seus fins i valors, no ens enganyin. No ens podem aturar davant la criatura i no veure el Creador. Ans tot el contrari, tot ha de servir perquè arribem al Senyor i El servim. Ell és el nostre Déu. Tot és molt més petit que Ell i que el seu amor.
Quants germans i germanes varen escollir el camí equivocat! La Gospa, que ens estima, ens diu sense por que estem en el camí equivocat quan alguna cosa ens aparta del Seu amor. Ella m’ajuda maternalment cada dia a obrir els ulls perquè no agafi aquest camí de mentida, de pecat i de ruïna. I Jesús parla sobre el camí ample i còmode contrari al camí dret i dificultós que porta a la meta final. És tant important tenir els ulls oberts! Si un cec en guia un altre, tots dos cauran a l’abisme, diu Jesús. La Nostra Reina de la Pau veu i estima. Ella sap i té cura de tots per portar-nos al camí correcte i únic, que és el camí de la santedat, de la pau, el camí que porta a Jesús.
Com necessito la teva ajuda, oh Reina de la Pau, perquè se m’obrin els ulls, els ulls del cor, amb els quals reconec una altra cara de la vida i dels valors d’aquest món! Com he de perseverar i viure, dia a dia, els teus missatges, perquè se m’obrin els ulls!
Que difícil i escandalós és escoltar la gent que et jutja, que no segueix el principi de Jesús: “Observeu els fruits. Pels fruits reconeixereu l’arbre i discernireu el que és bo del que és dolent”. L’home que no prega, que no dejuna, que no està vigilant i no llegeix la Paraula de Déu, aquest home pot ser capaç de jutjar-te a tu i els teus missatges?
Nosaltres som cridats, i de manera especial en aquest missatge, a viure els missatges de la Reina de la Pau. Durant tot aquest mes, amb la profunditat del cor i de l’amor, reflexionem sobre aquest missatge. Som cridats a la pregària que desborda del nostre cor com una llavor viva en el cor de la Mare de Déu, i Ella la presenta a Jesús, i no per a la nostra perdició sinó per a la nostra salvació. Jesús inclogué la Mare en la seva obra de salvació i ens va dir: “ Heus aquí la teva mare”. Necessitem la Mare. Sense Ella no podem vèncer el nostre enemic, el drac amb set caps i deu banyes, com el veu sant Joan a l’Apocalipsis.
Per què Ella està tant de temps amb nosaltres? Perquè som al camí equivocat. I, quin és el camí equivocat? El coneixes, tu, com a membre de la nostra família de pregària, i pots discernir entre el camí correcte i l’equivocat? Estem en un món de valors falsos. Imagina tots els mestres falsos que, amb els seus mitjans i sense vergonya, t’ensenyen i conviden els teus fills a una vida amoral i prohibida. Mira aquells mestres i la seva crida a la diversió que us treu a tu i la teva família la part humana i cristiana, la dignitat i la moral. Mira els mestres que ensenyen el camí cap a una vida on tot és permès. És el camí i la manera de viure on no existeix ni pecat ni consciència. Pot, l’home, construir el seu futur en una educació sense Déu i els seus manaments, sense els principis de la fe? Dia i nit trobem persones destruïdes, desesperades, humiliades i enganyades. Com ajudar-los? “Només amb la meva ajuda els obrireu els ulls”, va dir la Reina de la Pau. Quans cecs hi ha al voltant nostre!
Estimada família de pregària, sigueu les mans esteses per a tots els qui busquen ajuda. Estigueu en pregària i dejuni per tots els qui han caigut i s’han perdut. Sigueu apòstols i testimonis per aquells que es troben sota l’influència de falsos mestres. Sigueu esperança per tots aquells a qui els ha sobrevingut el pecat de l’addicció a les drogues o l’alcohol, els jocs d’atzar, la fornicació o l’odi. Sigueu, encara que només sigui una mica, la llum per aquells als quals els ha caigut a sobre la tenebra de la maledicció i el mal. Us demano cordialment: feu més que mai pels vostres germans i germanes, perquè se’ns pugui aplicar, a nosaltres i a la nostra família de pregària, la paraula de la Mare: “Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Aquest mes pregarem per les següents intencions:
1. Per tots nosaltres, perquè es noti i se senti que la nostra pàtria és el Cel, és a dir, que cadascun de nosaltres visqui i treballi per a l’eternitat. Perquè visquem i donem testimoni de la nostra fe. Que tot allò que és mundà estigui al servei del que és etern i celestial.
2. Per tots els peregrins a qui les declaracions sobre Medjugorje i sobre els missatges d’alguns irresponsables els confonen, perquè perseverin en la recerca de la Mare i trobin les gràcies necessàries. Per tots els membres de la nova Comissió, perquè els guiï l’Esperit Sant i descobreixin tota la veritat i en donin testimoni responsable a l’Església.
3. Pels vidents i parroquians de Medjugorje, perquè no deixin de ser la parròquia escollida que té la tasca d’ajudar i inspirar amb la seva pròpia vida tots els qui venen a Medjugorje. Per tots els sacerdots, predicadors i confessors, perquè el Senyor els doni la seva llum, la seva pau, i l’amor patern cap a tots els pecadors i peregrins.
Estimats germans i germanes, a través del dejuni i de la pregària, abandoneu-vos a la crida de la Mare i que la seva paraula doni fruits abundants en tots. Per a tots vosaltres prega, perquè persevereu en la crida i compreneu que som al camí de la santedat, el vostre fidel Fra Jozo.
Široki Brijeg, 29 de gener de 2009.
