Missatge de Maria Reina de la Pau a Medjugorje el 25 d’octubre de 2009
“Estimats fills! També avui us porto la meva benedicció i us beneeixo a tots. Us convido a créixer en aquest camí que Déu va començar, a través meu, per a la vostra salvació. Pregueu, dejuneu i testimonieu amb alegria la vostra fe, fillets. Que el vostre cor estigui sempre ple amb la pregària. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
En aquest món quan ens sentim tan impotents davant les greus crisis, la violència, els robatoris i la immoralitat, ens arriba aquest missatge de la Mare de Déu que comença amb les paraules: “Estimats fills, us porto la meva benedicció”! S’assembla al missatge del capità d’un vaixell o el pilot d’avió que en moments de perill es dirigeix als passatgers espantats dient-los: “no tingueu por, estem salvats”! Amb la seva benedicció, la Mare de Déu ens convida a créixer en el camí que hem endegat. Aquest camí no és una teoria de la fe, de Déu, dels sagraments, de la pregaria i del dejuni, sinó que és la vida quotidiana, una pràctica diària que ens porta a la salvació. Caminar sense saber on anar i sense rumb, crea inseguretat al cor humà. Per tant, necessitem aquesta seguretat, ens cal l’ajuda de la Mare, el seu consol i la seva doctrina.
Un cop més la Mare de Déu posa l’accent en totes les coses que hem de fer i que són al nostre abast: donar testimoni de la fe amb alegria. Només es pot dur a terme si es viu segons la fe. Això inclou la pregària, el dejuni i tota mena de renúncia. Els programes d’avui dia que ens fan arribar diferents grup polítics, econòmics… a través dels mitjans de comunicació, promouen una falsa llibertat a través de la violència, del plaer i d’un egoisme sense límits. D’aquesta manera, la nostra generació enalteix personatges amb una gran influència negativa com a exemples a seguir. Els continguts d’aquests programes estan en conflicte amb la naturalesa de l’home i de la fe que se’ns va revelar, la qual anuncia l’Església. En aquestes circumstàncies desesperades, el creient, gràcies a la fe, pot aportar molt a la seva generació. No s’ha de posar al cantó contrari, sinó que ha de saber il·luminar amb alegria la foscor d’aquests temps. No ha de criticar ni maleir, més aviat ha de difondre l’esperança que viu al seu cor. El creient és aquell que coneix el camí i que té una feina privilegiada: donar testimoni del camí recte amb la seva pròpia vida.
Això no es pot fer per diners, per formació o per prestigi, sinó per l’amor joiós i la fe responsable. Així ho van fer els sants en la seva època i en la seva generació. Recordem l’exemple de Sant Francesc fa 800 anys quan el món era ple de guerres, foc, inquietud i desesperança. Tots aquests terrors foren superats per la veu d’un petit home, alhora poderós, que ho va deixar tot perquè havia trobat Jesús: n’estava enamorat. Es va fer pacificador i va construir noves relacions entre la societat i l’Església. El temps d’avui s’assembla tant al de Sant Francesc! Qui pot ajudar, avui? Només aquell que prega, que imita a Jesús, a Sant Francesc i als sants. Per tant, estiguem agraïts a la crida de la Mare i al seu ensenyament: “que el nostre cor estigui sempre ple de pregària”. Som afortunats perquè com a grup hem respost a la crida de la Gospa, la Reina de la Pau, i perquè de dia i de nit intentem, amb més amor i amb més fervor, si cal, respondre a la seva crida i als seus missatges amb la nostra pròpia vida.
Aquest mes pregarem per les següents intencions:
1. Pel sant pare, el Papa Benet, que en aquests dies s’ha de trobar amb els responsables de Medjugorje, perquè l’Esperit Sant els guiï i els il·lumini, i que sense cap pressió coneguin Medjugorje com a do a l’Església i com a signe d’aquest temps.
2. Per tots els membres de la Germandat, perquè continuïn donant testimoni amb alegria i amor. Per tots aquells que s’han cansat, que pensen que ja no poden continuar dejunant i pregant, perquè reconeguin que no existeix cap altre camí i que, amb un amor entusiasta, renovin el dejuni i la pregària.
3. Pels vidents, perquè amb valentia i fidelitat donin testimoni dels missatges i de la presència de la Mare de Déu de Medjugorje, amb la seva paraula i la seva vida. Per tots els pelegrins, perquè trobin el que han perdut; que descobreixin el que no han viscut; i que estimin allò que no coneixien: Jesús i la seva Església.
Germandat de la Visitació
