Missatge de Maria Reina de la Pau – Medjugorje, 25 d’abril de 2009
“Estimats fills! Avui us convido tots a pregar per la pau i, alhora, que en doneu testimoni a les vostres famílies per a què la pau es converteixi en el tresor més gran en aquest món sense pau. Jo sóc la vostra Reina de la Pau i la vostra Mare. Desitjo conduir-vos pel camí de la pau que només ve de Déu. Per això, pregueu, pregueu, pregueu. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
L’home, com a imatge de Déu, necessita i busca la pau. Si intentéssim definir la pau sense Déu, no ho aconseguiríem. La pau fora de Déu i de l’home és una idea buida. Quan el Senyor ressuscitat dóna la seva pau als seus deixebles, els quals, com tots els altres, el reconeixen als seus cors, pensaments i sentiments. L’home que està ple de pau, reconeix Déu i la seva bellesa. Està atent a les seves paraules, vetlla sobre els seus desitjos i els controla eficaçment.
L’home ple de pau té calma, un do per a tots els qui treballen, viuen i parlen amb ell. L’home que té pau té el somriure que tanta falta fa a aquest món, té l’esperança que irradia tota la seva vida. Les famílies i els individus que tenen pau no necessiten fer servir paraules que pesen ni accions dubtoses. Al seu voltant i al seu interior tot es troba en una profunda harmonia.
L’home que té pau, guarda com l’arca el rostre de Déu entre els homes, viu la bondat i la calma. És un home ric i feliç, de qui no ens oblidem, que mai ens pesa ni el trobem buit, avorrit, etc.
El desig de la Mare de Déu és que la pau arribi a ser la nostra riquesa més gran. En som conscients del que això significa? Com a generació, posseïm una tècnica sofisticada, però no tenim pau. Com a generació, tenim grans riqueses però no tenim pau. Tenim una ciència ben desenvolupada i tot tipus de proteccions però no tenim la pau. De què li serveix, a l’home, travessar d’un continent a l’altre en un sol dia, si no porta la pau, si no té pau? Donem gràcies a la Gospa perquè ens ensenya que aquest do de Déu és el nostre tresor més preuat. Sense ell no estem segurs i som pobres.
Quan el Salvador deixa el seu cos i la seva sang a l’Eucaristia, l’Església sap què ha de fer amb aquest do incommensurable. Ho celebra i en viu. Quan el Salvador deixa la seva Paraula, l’Església sap què fer-ne. L’anuncia fent-la viva i vivint-la.
El Salvador Ressuscitat deixa la seva pau, que és la nostra naturalesa i la nostra necessitat. I com a cristians i com a Església, què hem de fer per la pau? Com l’hem de guardar, com l’hem de construir i com l’hem de portar als altres!? No és fàcil respondre. De vegades ens sembla que la pau és un valor i una categoria que pertany a la raó. Que la pau és un valor intel·lectual. Hem de comprendre que la pau és un do de Déu. L’home necessita tenir unes condicions per poder rebre aquest do i viure’l. Posar la seva voluntat amb harmonia i amb la voluntat de Déu és la primera condició. Això vol dir que haig de renunciar de mi mateix, al meu JO, a la meva naturalesa supèrbia i començar per fi a imitar Jesús i els sants. Això no és un suplement a la nostra vida, és la seva essència. És el que no renunciem ni en les desgràcies ni en les persecucions. És una gràcia que ens dóna alegria, fortalesa i seguretat en el nostre camí. Des del cor on hi ha pau en flueix una oració meravellosa com l’aigua d’una font. L’ànima que porta pau en totes les situacions, pregarà amb esperança, com Jesús: “Pare, que es faci la vostra voluntat”. Talment com podem perdre el dons terrenals, també podem perdre els dons espirituals. És a dir, podem perdre la pau. El nostre pecat mortal, el nostre odi, el nostre desig de venjança i tots els nostres desitjos desordenats són la pesta que desarrela la pau. Ens converteix en el desert. La pau en nosaltres, en la nostra família, la pau al món i entre els pobles és un do pel què l’Església prega des dels orígens fins als nostres dies. Desgraciadament, moltes de les nostres famílies han perdut tota pau i tota harmonia. Per què? Amb el cessament de la pregària en família, desapareix la pau. Amb el cessament de la pregària, desapareix la Missa, desapareix el diumenge. Que llastimós és escoltar alguns polítics i homes de negocis, i també els homes dels mitjans de comunicació, a qui els fa pena que el diumenge, el dia del Senyor, sigui un dia legalment no laborable, un dia de descans, un dia de família, un dia de pregària, un dia de trobada amb Déu. Els sembla que el país perd molt perquè celebra el diumenge. Aquest pensament i aquesta postura són fruit de la infidelitat. És la postura de l’home que no prega. Aquest home viu com si no necessités Déu. Com pot tenir pau un cor que roba i li pren a Déu el que és diví? Com pot tenir pau aquell que pensa que la pau és un valor que es pot comprar amb diners? La gràcia de la pau no depèn dels diners. Amb diners podem comprar un vestit, però no la pau. Amb diners podem comprar la casa i el cotxe, però no la pau. Per això ens diu la Mare de Déu que tenim el deure de testimoniar i demostrar la riquesa i la pau a la nostra família. L’Església és cridada i enviada a ensenyar a tothom on és la pau i com trobar-la, com mantenir-la i fer-la fructífera. La pau és la millor riquesa i no pertany només a alguns, com les riqueses terrenals, sinó a cada home, a cada cor, a cada família. Els valors que Déu dona a l’home no es poden comprar, són senzillament el do de Déu a cada home. Per això, cadascun de nosaltres és responsable d’aquestes gràcies. “Jo soc la vostra Reina de la Pau i la vostra mare.” Aquesta paraula és tan necessària i maternalment tan càlida i propera a nosaltres, i especialment a aquells que han perjudicat la seva pau, que jutgen als altres perquè l’han perdut, que ja no saben com arribar-hi… La nostra Reina de la Pau ha inspirat totes les races, ha despertat i ha mogut els homes de tots els continents i pobles perquè se li acostin. La Gospa coneix el camí cap a la pau i sap perfectament allò que necessitem i, també, tot el dolent que s’ha quedat al nostre cor inquiet, venjatiu, maleït. Sóc la Reina de la Pau i la vostra Mare. Sí, Ella té la pau i Ella, com a mare, educa els seus fills per a la pau. “Desitjo guiar-vos pel camí de la pau…” Sí, aquesta és Ella. La Mare desitja plenament portar-nos pel camí de la pau. És el camí de Déu per on camina el pacificador. Els qui treballen per a la pau, els qui cerquen la pau, són els fills de Déu, va dir Jesús a la Muntanya de les Benaurances. Sí, només la Mare educa els seus fills en els principis de Déu: la garantia de la pau. Tantes vegades se’ns han ofert falsos guies en els nostres camins de la vida, falsos mestres, falsos programes, falsos fins… Per això els camins humans sovint ens desesperen. Però el camí d’Ella és el camí de Déu, és la nostra pau, la nostra felicitat i tota benedicció. I, com compaginar tot això? Només amb la pregària; perseverant i entregada. La pregària és el camí cap a la pau. La pregària dóna els seus fruits. Un dels més grans és la pau i la calma. La pau no és només l’absència de la guerra, de les armes, de la malaltia, de la pobresa, etc, encara que a vegades ho pensem. La pau és el do pel qual podem pregar. La pau és la gràcia que podem enfortir a través de la pregària. Repetint aquesta triple crida poderosa a la pregària, la Reina de la Pau vol accentuar: Aquest és el camí, i no n’hi ha cap altre. Mare estimada, t’hem entès i t’obeirem!
Aquest mes demanarem per les següents intencions:
1. Per tots els membres de la nostra gran família – la Visitació –, que es reunirà en la seva trobada anual. Que aquests siguin els nostres Pentecostes, una nova força per a la futura vida de fidelitat a la Reina de la Pau. Si sabem viure els seus missatges la conversió no es farà esperar, àdhuc a l’Església i al món sencer.
2. Pels vidents, els parroquians, els sacerdots i tots aquells amb qui la Mare de Déu compta, que siguin fidels i perseverants. Que, com apòstols, vivim abandonats a la voluntat de Déu i portem la pau, testimoniem la pau en aquest món sense pau.
3. Per tots els pelegrins que en aquests dies sortiran a l’encontre amb la Mare, que trobin la gràcia que necessiten. Que els malalts es guareixin, que els pecadors es confessin i es converteixin al camí de la fe. En aquest any de Sant Pau, Sant Francesc i Sant Domènec, preguem per les vocacions espirituals i sacerdotals. Que l’Església tingui sempre, i especialment en aquests temps, uns pastors sants i fidels.
Estimats germans i germanes! Persevereu en la vostra pregària. No oblideu que vam prometre viure els missatges i testimoniar-los amb la vida. Avui és tan important i actual l’apostolat de l’Església! No permeteu que les proves i les desgràcies us confonguin. Ans al contrari, encara amb més força i fervor, adherim-nos a la Mare. Aquest és el nostre temps, el temps dels qui confien i estimen Jesús i la seva Mare. Prego per tots vosaltres i us encomano a la bondat de Déu.
A Siroki Brijeg, el 29 d’abril de 2009.
Fra. Jozo Zovko o.f.m
