Report de Sor Emmanuel del 2 de setembre de 2007
………5 – ¡Shma Israel! Escolta Israel!
Veiem que a vegades a la Bíblia Déu crida algú pel seu nom dues vegades consecutives: “Abram, Abram!” o “Samuel, Samuel!”. I Jesús també fa el mateix quan diu: “Simó, Simó” o “Marta, Marta!”. S’han donat diferents propostes d’interpretació; una d’elles, però, ens interessa ben especialment i precisament avui dia: la primera vegada que Déu pronuncia el nom d’algú és per cridar la seva atenció. La segona és per donar-li temps perquè obri el seu cor i, així, pugui concentrar tota la seva atenció en la veu que li està parlant i el missatge se li faci seu.
És important aprofundir en el significat de “concentrar-se en la veu” perquè això vol dir xuclar tot el contingut de la crida sentida i, a la vegada, posseir Déu mateix, valorat sobre tot altre tresor!
¿No és això precisament el que la Verge Santíssima ens demana de viure a Medjugorje? ¿No és exactament això el que ens costa tant de fer: obrir els nostres cors per estar ben atents a escoltar? És ben bé per aquesta raó que Maria ens invita a “agenollar-nos en el silenci del nostre cor” (25-5-01). Sense aquest silenci no existeix possible comunió amb Déu! Sense aquest silenci no es pot produir la unió dels cors, perquè la nostra capacitat de rebre es troba bloquejada. Fa poc, pujant el Krizevac, observava com la gent dels grups que feien el Via Crucis no paraven de xerrar entre estació i estació. Anaven comentant el que se’ls acudia, sense pensar en els qui s’esforçaven a pregar. Sovint el soroll pot semblar acollidor i tenir aparentment un simpàtic escalf. Però, quan aquestes persones baixen de la muntanya, no hi ha alegria en els seus cors. Han perdut els regals espirituals que Déu els oferia mitjançant el sagrat do del silenci i de la pregària. Dir als altres tot el que ens va venint al cap és semblant a algú que es tapés amb un paraigua quan plou: impedim que la pluja dels favors de Déu ens xopi el cor. Se’ns ofereixen gràcies, baixen fins a nosaltres…, però ens llisquen, se’ns escapen. Ens quedem buits i sols; i, per a no experimentar un tedi insuportable, parlem encara més alt: i tot per no ser conscients de la distància que, fent això, posem entre Déu i nosaltres. Així som conduïts a una escalada de buits i de por al buit interior. Ben bé al revés de la finalitat per a la qual hem estat creats: la plenitud de l’amor!!
Jesús deia a la germana Faustina que una ànima xerraire no té cap possibilitat de sentir el murmuri de la seva veu. I, nogensmenys, Jesús parla a cada cor! Quina incalculable pèrdua!
Demanem, doncs, a la nostra Mare que vingui a ajudar-nos a fi que puguem fer silenci. Aquells que estan al davant dels grups de pelegrins tenen una meravellosa missió a Medjugorje: la d’ajudar a fer silenci a les persones que els han estat confiades! En comptes d’un turisme religiós superficial, amb distretes anades a botigues de records i amb innumerables fotografies tirades, poden fer que la peregrinació sigui una meravella de lluminós camí espiritual que permeti que els pelegrins, mitjançant la pregària i el silenci, s’obrin a les gràcies més grans de Déu. Això suposa que ho expliquin ben explicat i, per suposat, que siguin els primers a donar-ne exemple. Un dels vidents em va comunicar una cosa cap als anys 80 a propòsit d’un missatge que la Gospa els havia donat. La Verge va dir: “Concedeixo especials benediccions als qui pugen i baixen en silenci dels turons (del Krizevac i del Podbrdo).” La Vicka m’ho va confirmar i va afegir amb el seu proverbial sentit comú: I tant que hem d’estar callats! Es puja al turó per pregar. Si algú desitja enraonar, per què hi puja? Pot xerrar a qualsevol altre lloc quan n’hagi baixat”.
Això també es pot aplicar a les esglésies! Si desitgem conversar, hi ha molts altres llocs on podem fer-ho. Quan anem a Missa, és per tenir una trobada personal amb Déu en la intimitat dels nostres cors! Les esglésies són llocs de pregària i haurien de ser respectades com a tals. La Nostra Mare, al començament de les aparicions, va educar els vidents sobre tot això amb especial insistència. La veritat és que en algunes parròquies ens trobem que ens és difícil recollir-nos interiorment i dialogar amb Jesús en els nostres cors i això a causa que són molts els qui xerren a prop nostre!
“Quedeu-vos amb Jesús en el silenci del cor, perquè ell pugui transformar-los amb el seu amor”, ens diu la Gospa. També va dir a Jelena Vasilj per al seu grup de pregària: “Els falta vigoria (fortalesa) en la seva pregària. Han de pregar sovint i amb recolliment i estones llargues” (25-1-84).
Estimada Gospa, comunica’ns la teva mirada interior perquè puguem viure amb plenitud, com tu ho vas fer, la nostra vida amb Déu!
Sor Emmanuel +
©Children of Medjugorje 2007
