El Fra Slavko Barbaric va néixer el dia 11 de març de 1946 a Dragicina (parròquia de Cerin), a la família de Marco i Lucija Stojic. Va estudiar primària a Cerin durant vuit anys, i secundària a Dubrovnik.
Va ingressar en l’Ordre franciscana a Humac el 14 de juliol de 1965. Va fer els vots perpetus el 17 de setembre de 1971. Fou ordenat sacerdot el 19 de desembre de 1971. Va estudiar a Sarajevo, Graz i Friburg. Va acabar els estudis a Graz (Àustria) i va obtenir un mestratge. Després de cinc anys d’activitat pastoral a la província d’Herzegovina, a la parròquia de Capljina, l’any 1979 va continuar els estudis a Friburg, i va obtenir un doctorat en pedagogia religiosa i el títol de psicoterapeuta.
Va treballar com a capellà franciscà des de 1973 fins al 1978. Des de la primavera de 1982 fins al setembre de 1984 va treballar a Mostar com a catequista d’estudiants, va dirigir seminaris de pregària per a religioses a Bijelo Polje, prop de Mostar. Per causa de la profitosa tasca realitzat amb els joves i dels cursos de pregària que eren molt ben acceptats pels estudiants, el règim comunista d’aleshores va començar a perseguir-lo. En aquells moments difícils, l’Excel·lentíssim Cardenal Franjo Kuharic va protegir la tasca de Fra Slavko Barbaric.
Gràcies als seus coneixements dels principals idiomes d’Europa, a més de les obligacions a les parròquies on va treballar, el Fra Slavko Barbaric va treballar incansablement amb els pelegrins a Medjugorje des del seu retorn dels estudis l’any 1982. Va ser oficialment traslladat a Medjugorje l’any 1983, per petició expressa del Bisbe Zanic. L’any 1985 va ser traslladat a la parròquia Blagaj, i l’any 1988 a la parròquia d’Humac, lloc on va exercir com a capellà i professor auxiliar de seminaristes.
Al principi de la guerra de Bòsnia-Herzegovina, quan tots els capellans grans varen marxar a Tucepe com a refugiats, amb l’autorització verbal del Fra Drago Tolj, provincial des d’aleshores, el Fra Salvko va continuar a Medjugorje.
Des del principi de la seva activitat a Medjugorje, es va dedicar al seu treball literari, escrivint llibres de contingut espiritual: Preguin amb el cor, Dóna’m el teu cor ferit, Celebrin la Missa amb el cor, En l’escola de l’amor; Adorin al Meu Fill amb el cor; Amb Jesús i Maria en el Gólgota cap a la Resurrecció, Preguin junts amb el cor joiós; Mare, guieu-nos cap a la pau; Segueix-me amb el cor; Converses i Dejunin amb el cor, que es publicarà aviat. Els llibres del Fra Salvko Barbaric s’han traduït a vint idiomes i a tot el món se n’han imprès més de vint milions d’exemplars. A més de llibres, va publicar articles en diverses revistes. Va ser redactor i cap del Butlletí de Sant Francesc de Capljina; va col·laborar en les revistes Tradició Catòlica, Portaveu de la Pau, i a la radioemissora “Mir” de Medjugorje. A més del seu treball d’escriptor, va parlar incansablement als pelegrins, va dirigir adoracions eucarístiques, les pregàries davant la Creu, el rés del rosari al Podbrdo i la devoció del Via Crucis al Krizevac, lloc on va morir. Va dirigir trobades anuals per a sacerdots i joves, a la casa provincial “Domus Pacis” va dirigir seminaris de dejuni i pregària.
Degut al fet que la guerra va provocar molts danys, va fundar i dirigir una institució per a l’educació i atenció de les persones anomenada “Poble de la Mare”, en la qual actualment hi viuen més de seixanta persones (orfes de guerra, nens de pares separats, mares solteres, persones grans abandonades i nens malalts). El pare Slavko estimava molt els infants, i els petits també l’estimaven: sempre estava al seu voltant i els reunia aprop seu –tal i com ho feu Jesús!. La seva formació i educació psicoterapèutica li facilitaren el treball amb el addictes de la comunitat del “Cenacle” que va fundar sor Elvira i especialment a la casa de Medjugorje, el “Camp de la Vida”. Va distribuir l’ajuda rebuda dels benefactors de tot el món en dos fons: el “Fons pels fills dels caiguts durant la guerra d’alliberament de la pàtria” i el “Fons d’amics de joves amb talent” -per ajudar estudiants joves.
És difícil destacar de manera especial quelcom d’aquest gran home poc corrent sense oblidar-nos de res. Tot i això, crec que podríem destacar el període de la seva vida a Medjugorje. El Fra Slavko Barbaric va viatjar per tot el món difonent el missatge de pau i de reconciliació. Va ser el cos i l’ànima del moviment de pau que va néixer a Medjugorje. Estava dotat de grans qualitats: sabia molts idiomes, tenia el do de comunicar-se amb la gent, la seva formació i simplicitat, la preocupació i la cura pels necessitats, una energia inesgotable que semblava impossible que una persona la pogués tenir, la seva diligència, i sobretot la seva devoció, humilitat i amor. Aquesta fou l’essència de la seva vida: amb la pregària i el dejuni portar les ànimes humanes a Déu mitjançant Maria –la Reina de la Pau.
Viure al seu costat semblava a vegades irreal, és a dir, ell era en aquest món, però alhora no hi era. A prop d’’ell, les paraules del gran sacerdot Jesús es convertien en realitat: “Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.” (Jn 17, 16-19). Els funerals se celebraren al cementiri local de “Kovacica” a Medjugorje el diumenge 26 de novembre de 2000, després de la missa de funerals a l’església de Sant Jaume Apòstol a les 14 hores.
Missatge del 25 de novembre de 2000.
“Estimats fills! Avui, quan el Cel està a prop de vosaltres de manera especial, us convido a la pregària, per tal que mitjançant la pregària poseu Déu en el primer lloc. Fills, avui estic a prop de vosaltres i us beneeixo a cada un amb la meva benedicció materna, per tal que tingueu força i amor per a totes les persones que trobeu en la vostra vida terrenal i que pugueu donar l’amor de Déu. Estic contenta amb vosaltres i us vull dir que el vostre germà Slavko ha nascut al Cel i intercedeix per vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida!.”
El 24 de novembre de 2001, en ocasió del primer aniversari de la mort del pare Slavko Brabaric, es va aixecar un memorial en el lloc on va entregar la seva ànima al Senyor: un relleu de bronze del Pare Slavko, incrustat a la pedra. És entre dues estacions del Via Crucis i quedarà com a signe i record de l’home que deia el que pensava i que feia el que deia, seguint l’Evangeli i els missatges de la Reina de la Pau.
