 |
 |
 |
Durant gairebé 30 anys a Medjugorje, un poble de Bòsnia i Hercegovina, sis vidents afirmen que la Mare de Déu, la “Gospa”, se’ls apareix cada dia des del 24 de juny de 1981. Vicka Ivankovic, Marija Pavlovic i Ivan Dragicevic encara la veuen diàriament, en canvi Ivanka Ivankovic, Mirjana Dragicevic i Jacov Colo, només la veuen un cop a l’any, la Ivanka el dia de l’aniversari de les aparicions, la Mirjana el dia del seu aniversari i Jacov el dia de Nadal.
Medjugorje és un poblet catòlic, envoltat de poblets ortodoxos i musulmans. El nom, d’origen eslau, significa “entre muntanyes”. És un llogaret pobre, de terreny pedregós, apte per al cultiu de la vinya i del tabac. No hi ha corrents d’aigua. Els habitants, que a l’inici de les aparicions eren 3.400, són molt religiosos per tradició. Un signe de la seva fe el constitueix una gran Creu, de deu metres d’alçada i tres d’amplada, erigida al cim de la muntanya Sipovac el 1933, amb motiu dels 1900 anys de la mort i resurrecció de Crist. La presència de la creu, “Križ”, va canviar el nom de la muntanya que ara s’anomena Krizevac. La parròquia té una gran església dedicada a Sant Jaume, la qual va ser edificada entre 1937 i 1969. L’església, amb els seus dos campanars, va ser construïda excessivament àmplia per al seu temps.
Els inicis
Tot va començar el dia 24 juny de 1981 vora les sis de la tarda. Els joves Ivanka Ivankovic de 15 anys, Mirjana Dragicevic de 16, Vicka Ivankovic de 17, Ivan Dragicevic de 16, Ivan Ivankovic i Milka Pavlovic van veure una noia increïblement bonica, amb un nen petit a coll. No els va dir res, però amb gestos els va indicar que s’hi apropessin. No van gosar acostar-s’hi perquè l’espant i la sorpresa els ho impedia, tot i que de seguida van pensar que es tractava de la Mare de Déu.
L’endemà, els nois es van posar d’acord per trobar-se al mateix lloc on la Mare de Déu s’havia aparegut el dia abans, amb l’esperança de tornar-la a veure. De cop i volta va sorgir una espurna de llum. Van alçar la mirada cap al turó i van veure un altre cop la Mare de Déu, aquesta vegada sense el Nen. Somreia amb una gran joia i la seva bellesa era indescriptible. Amb les seves mans els va fer senyals perquè s’apropessin. Els joves es van agafar de les mans i van pujar fins on era Ella. Immediatament van caure de genolls i van començar a resar el Parenostre, l’Avemaria i el Glòria. La Mare de Déu va pregar amb ells, excepte quan van resar l’Avemaria.
Després de pregar, la Mare de Déu va començar a conversar amb els joves. Ivanka, va ser la primera a parlar-hi i li va demanar per la seva mare que havia mort feia uns mesos. Mirjana li va demanar també que els donés un signe per demostrar a la gent que no estaven bojos ni mentien, com algú deia.
La Mare de Déu es va acomiadar dels joves amb aquestes paraules: “Déu sigui amb vosaltres, àngels meus!” Però abans d’anar-se’n Li van preguntar si la veurien l’endemà. Ella va fer que sí amb el cap. I a partir d’aquell dia, aquests nois han vist cada dia la Mare de Déu.
Segons els vidents, tota la trobada va ser indescriptible. Aquell dia, dos nens que formaven part del grup del dia 24, no hi eren: l’Ivan Ivankovic i la Milka Pavlovic. Al seu lloc hi van anar: la Marija Pavlovic i el Jakov Colo. I des d’aleshores, la Mare de Deu s’apareix regularment a aquests darrers sis joves. A la Milka Pavlovic i a l’Ivan Ivankovic, que van ser presents el primer dia de les aparicions, no van veure més la Mare de Déu, tot i que van tornar al lloc de les aparicions amb l’esperança de poder-la veure novament.
Del tercer al setè dia
 |
 |
 |
 |
El tercer dia, el 26 de juny, aquests joves es van dirigir al mateix lloc on se’ls havia aparegut la Mare de Déu. Tot i que estaven molt contents, l’alegria es barrejava amb la por, ja que es preguntaven contínuament quin seria el resultat de tot allò. Però malgrat tot, se sentien amb una força interior que els empenyia a trobar-se amb la Mare de Déu.
Mentre els joves encara feien camí, van albirar de sobte, un resplendor davant seu que es repetia tres cops. Per a ells, i per als qui els seguien, era un senyal que indicava la presència de la Mare de Déu. En aquest tercer dia, la Mare de Déu es va aparèixer encara més amunt que els dies anteriors. De cop i volta, va desaparèixer. Però quan els joves van començar a resar, es va aparèixer de nou. Estava alegre i somreia serenament, i com sempre, la seva bellesa era irresistible.
Abans de sortir de casa, algunes dones grans, havien aconsellat els joves d’emportar-se aigua beneïda per tal d’assegurar-se que no es tractava del dimoni. Quan van ser amb la Mare de Déu, Vicka va agafar l’aigua i la va llençar en direcció a la visió, dient: “Si tu ets la Nostra Mare Beneïda, si us plau queda’t, sinó allunya’t de nosaltres”. La Mare de Déu va somriure en sentir això i es va quedar amb ells. Va ser llavors quan Mirjana li va preguntar el seu nom, i la Verge li va respondre: “Sóc la Benaurada Mare de Déu.”
Aquell mateix dia, baixant del Podbrdo, el lloc de les aparicions, la Mare de Déu es va tornar a aparèixer, però aquesta vegada només a Marija, dient-li: “Pau, pau, pau i només pau”. Darrere d’ella, Marija va poder veure una creu. Després la Mare de Déu, amb llàgrimes, va afegir: “La pau ha de regnar entre l’home i Déu, i entre tots els pobles!”.
L’endemà, el 27 de juny, la Verge es va aparèixer tres vegades als joves. Aquest cop els joves li van preguntar moltes coses, a les quals va respondre amorosament. També va donar el següent missatge per als sacerdots: “Han de creure fermament, i han de tenir cura de la fe del poble”. Novament, Jakov i Mirjana van demanar un senyal, perquè la gent havia començat a acusar-los de mentiders o d’estar sota els efectes de les drogues. “No tingueu por de res”, els va contestar la Mare de Déu.
Els nois van preguntar-li si la tornarien a veure i la Mare de Déu va dir-los que sí. Mentre baixaven del Podbrdo, la Verge es va aparèixer una vegada més per acomiadar-se d’ells amb aquestes paraules: “Que Déu sigui amb vosaltres, els meus àngels, marxeu en pau!”.
El dia 28 de juny, el cinquè dia, una gran munió de gent vinguda de tot arreu s’havia reunit des de molt d’hora. Cap al migdia, hi havia unes quinze mil persones. Aquest mateix dia, el frare Jozo Zovko, el rector, va interrogar els nois sobre el que havien vist i sentit els dies anteriors.
 |
 |
 |
 |
La Mare de Déu es va aparèixer a l’hora de sempre. Els nens van resar amb Ella, i Vicka li va preguntar: “Estimada Senyora, què voldries de nosaltres, i què vols dels nostres sacerdots?”. La Verge li va contestar: “La gent ha de resar i creure fermament”. Dels sacerdots, va dir que havien de ser forts en la fe i ajudar els altres a creure fermament.
La Mare de Déu aquell dia es va aparèixer diferents vegades. Una de les vegades, els joves li van preguntar per què no s’apareixia a la parròquia perquè tothom la pogués veure, i Ella els va contestar: “Benaurats aquells que sense haver vist, han cregut”. Tot i que la multitud els importunava amb les seves preguntes i curiositats i el dia era d’allò més xafogós i pesat, els nens se sentien com al Cel.
El sisè dia, el 29 de juny, els joves van ser portats a la ciutat de Mostar per a un reconeixement mèdic, després del qual es va diagnosticar que estaven “sans”. L’informe del metge Cap de Servei va ser: “Aquests nens no estan bojos, sinó la persona que els ha portat aquí.”
Aquell dia, al turó de les aparicions, s’hi va reunir més gent que mai. Tan aviat com els nens van arribar al lloc de sempre i van començar a resar, la Mare de Déu es va aparèixer. Aquesta vegada, la Benaurada Mare de Déu els va exhortar a tenir fe, dient-los: “La gent ha de creure fermament i no tenir por”.
Aquell dia, una doctora que anava seguint i observant els nens durant l’aparició, va desitjar tocar la Mare de Déu. Els nens van guiar la seva mà fins l’espatlla de la Verge, i la doctora va sentir com una esgarrifança. Tot i que era agnòstica, va haver de reconèixer: “Aquí succeeix quelcom estrany”.
El mateix dia, un nen anomenat Daniel Setka, va ser miraculosament curat. Els seus pares l’havien portat a Medjugorje per demanar la seva curació. La Verge havia promès que es guariria si els pares resaven, dejunaven i creien ferventment. Així doncs, el nen va ser curat sobtadament.
El setè dia, el 30 de juny, dues noies joves van proposar als vidents de fer una passejada en cotxe. De fet, la seva intenció era allunyar-los d’allà i retenir-los fins que passés l’hora habitual de l’aparició. Tot i que els nois es trobaven força lluny del Podbrdo, quan va arribar el moment de l’aparició, una crida interior els va empènyer a sortir del cotxe. Així que ho van fer i es van posar a resar, la Mare de Déu es va acostar cap a ells, des del Podbrdo, que en aquell moment es trobava a un quilòmetre de distància. Van resar set parenostres, set avemaries i set glòries. La trampa d’aquelles joves no va fer efecte.
Després d’això la policia va començar a posar traves als nens i als pelegrins per a pujar al Podbrdo. Es va prohibir, primer als nens i després a la multitud, de pujar a la muntanya. La Mare de Déu se’ls va seguir apareixent en llocs amagats, a casa i al camp. Els nens, a hores d’ara, ja tenien prou confiança amb la Verge. Li parlaven obertament mentre escoltaven amb atenció i il•lusió els seus consells, advertències i missatges.
Els esdeveniments de Medjugorje van continuar d’aquesta manera fins al 15 de gener de 1982. Alhora, el rector va començar a acollir els pelegrins que arribaven a l’església, permetent-los participar en el rés del Rosari i en la celebració de l’Eucaristia. Els joves també hi resaven el seu rosari.
Durant aquest període, la Mare de Déu es va aparèixer alguna vegada a l’església. Fins i tot, el mateix rector, va veure la Mare de Déu un dia mentre resava el Rosari. Immediatament va interrompre l’oració, i espontàniament va començar a entonar un cant popular: “Lijepa si, lijepa Djevo Mario”; – “Oh, que bonica ets, Santíssima Mare de Déu”. Tota l’església va poder percebre que li succeïa alguna cosa fora del comú. Després va declarar que l’havia vist. I així, el qui fins aleshores no només n’havia dubtat, sinó que hi havia estat en contra, va esdevenir un ferm defensor dels joves i de les aparicions, fins al punt que això el podia dur a la presó
.
 |
 |
 |
 |
A partir del 15 de gener de 1982, els nois van començar a veure la Mare de Déu en una capella lateral de la parròquia. El rector ho va preparar així per les dificultats i pels perills que es tornaven a presentar. Prèviament, els nens es van assegurar que això anava d’acord amb els desitjos de la Mare de Déu. De totes maneres, degut a la prohibició del bisbe diocesà, a partir de l’abril de 1985 els nois van deixar l’entorn de l’església com a lloc de les aparicions i van començar a utilitzar una sala de la casa parroquial.
Des del principi de les aparicions fins enguany, només hi ha hagut cinc dies en què cap dels nens ha vist la Mare de Déu.
La Mare de Déu s’ha presentat com la Reina de la Pau i de la Reconciliació. Ve perquè ens apropem al Cor de Déu, tot mostrant-nos el camí de la pau. Ens convida tots a la santedat i per això ens proposa mitjans molt senzills, a l’abast de tothom.
La Mare de Déu ha promès comunicar a cada un dels vidents deu secrets. Fins al dia d’avui, tres dels vidents, Ivanka, Mirjana i Jackov han rebut els seus deu secrets, i ja no reben l’aparició quotidiana, sinó que només veuen un cop l’any a la Santíssima Verge. En canvi, la Vicka, la Marija i l’Ivan, que només han rebut nou secrets, La continuen veient diàriament. Segons la Mirjana, que va ser la primera a rebre els deu secrets, aquests secrets seran revelats al món per un franciscà, el pare Petar Ljubicic. Deu dies abans del compliment del secret, la vident i el franciscà dejunaran a pa i aigua. El setè dia, és a dir tres dies abans de la seva realització, la Mirjana revelarà el secret al franciscà, el qual ho anunciarà al món.
El juliol de 1981, la Mare de Déu va prometre igualment que deixaria un signe indestructible i visible sobre el turó de les aparicions.
El 25 de cada mes, la Mare de Déu dóna a la Marija un missatge destinat al món sencer. Ella l’escriu i el transmet a un franciscà de la parròquia de Sant Jaume. Posteriorment és traduït i publicat en diferents idiomes.
Des de 1987, la Mare de Déu s’apareix a la Mirjana el dia dos de cada mes per pregar amb ella pels no creients. Aquesta aparició és ara oberta a tothom. La Verge, alguna vegada en aquestes trobades, li dóna un missatge públic.
Fins al dia d’avui més de trenta milions de pelegrins, incloent-hi sacerdots, bisbes i cardenals, han visitat Medjugorje.
