L’arquebisbe de Viena, el cardenal Dr. Christoph Schönborn, OP (nascut l’any 1945) va ser professor de Teologia Dogmàtica i de Teologia de l’Orient Cristià a Friburg (Suïssa), i de l’any 1987 al 1992, secretari general per a la redacció del Catecisme de l’Església Catòlica. A partir de 1995 fou nomenat Arquebisbe de Viena i a l’any 1998 fou escollit cardenal i president de la Conferència Episcopal d’Àustria. El cardenal Schönborn és un dels experts actuals més destacats de teologia de l’Orient Cristià, i entre altres càrrecs, membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe de la Santa Seu. Recentment ha estat a Medjugorje en visita privada, del 28 de desembre de 2009 al 2 de gener de 2010. La següent entrevista fou publicada per l’agència alemanya Catolic.net el 8 de gener d’aquest any.
Eminència: Per què va passar l’any nou a Medjugorje?
Schönborn: És del tot inusual que un cardenal vagi a Medjugorje com a pelegrí. Al principi no n’era conscient, però després me n’he adonat. Havia sentit a dir que hi anaven molts cardenals i bisbes, però de manera privada. La meva peregrinació també va ser del tot personal: una peregrinació de súplica i d’agraïment a un lloc, que en 28 anys, n’han sorgit uns fruits impressionants. Medjugorje ha estat un indret molt important per a mi, per això hi volia anar personalment, i ara s’ha convertit en un dels llocs de peregrinacions més coneguts del món. A Viena, el primer gran grup de pregària es va produir entre els dominics durant els primers anys de la dècada dels 80. Nosaltres, els dominics, notàvem que l’Església estava sempre plena i que aquestes vigílies de pregària continuaven fins i tot durant l’estiu; molts de joves hi anaven i resaven amb una constància impressionant.
Quan vaig ser nomenat bisbe vaig corroborar que molts dels nostres capellans més joves també havien estat inspirats a Medjugorje; així com també el fet que el seu fenomen els havia empès al sacerdoci. Un tercer fet a destacar són les conversions. Excepte Taizé (França), tant sols el Festival de Joves de Medjugorje en pot reunir tants cada any. De tot això es desprèn la importància mundial que té aquest fenomen.
Impressionant: A Medjugorje hi ha la cultura de la confessió?
Schönborn : Jo mateix he confessat durant dues hores i mitja, i molta gent que feia més de 20 o 30 anys que no la rebien, varen descobrir allà la confessió. Aquesta troballa del sagrament de la Penitència es dóna a tots els nivells. Quan totes aquestes persones es reuneixen sorgeix una pregunta: Quin aspecte pot tenir l’arbre que produeix aquests fruits? És la gramàtica teològica de les aparicions; clarament la Mare de Déu te un enfocament pastoral. Les aparicions són un fenomen universal. Podríem dir que gairebé no hi ha cap país que no tingui manifestacions similars, que no s’hagin fet sentir tant dintre seu com portes enfora. Sense prejutjar un pronunciament definitiu de l’Església, vull fer notar que des del 1981 a Medjugorje s’han verificat fenòmens que tenen una similitud molt gran amb altres aparicions marianes. L’interrogant del perquè el fenomen continua durant un període tant llarg de temps és un altre problema. En aquesta regió extremadament pobre, àrida, però caracteritzada per una profunda i autèntica religiositat catòlica, els nens varen entrar en contacte amb aquestes aparicions i n’han donat testimoni. Aquesta és una característica fonamental de moltes aparicions. També a Lourdes hi havia una joveneta de 14 anys i el lloc d’accés era impossible. Probablement Maria no s’aparegui ni a bisbes ni a sacerdots, però quasi sempre els seus missatges hi van dirigits.
Què entén per “gramàtica” de les aparicions?
Schönborn: Les aparicions tenen el seu propi missatge: estan dirigides als petits, als insignificants per al món. Els missatges són simples, no complicats, però arriben al cor de l’Evangeli i del contingut cristià. I d’això se’n forma un criteri característic: tots els missatges extraordinaris s’intueixen des del principi. És impressionant que, des del segon dia de les aparicions, ja la paraula “pau” era el centre i Maria, a Medjugorje, era venerada com a “Reina de la Pau”. Deu anys més tard va esclatar la primera guerra als Balcans. El missatge fonamental era la pregària. I per què la Mare de Déu no podia continuar recordant aquell missatge? Per a mi, això forma part de la “gramàtica” de la Mare de Déu. També el fet de dir-nos “fills meus”, sense distingir entre petits, grans, joves i vells.
Encara no hi ha un judici definitiu per part de l’Església?
Schönborn: La posició oficial de la Conferència dels Bisbes Iugoslaus del 1991 – que fou acollida per la Congregació per a la Doctrina de la Fe en almenys dues ocasions – , representa per a mi un perfil guia ideal; i és bo atenir-nos-hi. Respecte a aquests fenòmens, el Magisteri de l’Església no s’ha pronunciat de forma definitiva: “No s’ha trobat que els fenòmens siguin sobrenaturals”. L’elecció d’aquesta fórmula (de la Conferència) deixa oberta la possibilitat que siguin sobrenaturals. L’Església està actuant amb prudència per tal de no impedir-ne els fruits, però també per a orientar davant el enganys, que són possibles.
Una vegada que els fenòmens s’acabin, hauria l’Església d’emetre un veredicte definitiu?
Schönborn : Hi ha molts llocs d’aparicions marianes en els quals l’Església ha trigat a pronunciar-se tot i les peregrinacions que s’hi efectuaven. Cal tenir en compte, doncs, la segona i la tercera frase de la Declaració de 1991, la qual ens diu que no són possibles les peregrinacions “oficials” a Medjugorje. Però alhora es subratlla que s’ha d’oferir atenció pastoral als nombrosos pelegrins que s’hi desplacen, la qual cosa inclou el servei de confessions. Així Medjugorje s’ha constituït en un dels llocs de confessió més grans del món. Com a bisbe diocesà, veig en això una responsabilitat concreta vers les persones que busquen i reben un impuls espiritual a Medjugorje.
Medjugorje ha desenvolupat una dinàmica pròpia que ningú la posa en dubte. Té, com a punt de partida, els missatges que la Mare de Déu transmet als joves. Però al mateix temps aquest fenomen desenvolupa un paper subordinat. Què van a fer els milers de pelegrins que visiten avui Medjugorje? Resen!, resen cada dia el rosari complet i participen en l’adoració eucarística. A Medjugorje no hi ha atraccions turístiques, tot i això, els pelegrins es passen hores resant. Fan l’esforç de pujar a la muntanya de la Creu recitant el Via Crucis i a la muntanya de les Aparicions resant el rosari. Després la gent té molta enyorança, moltes ganes de tornar-hi, com a Lourdes. Això només m’ho puc explicar a través de l’apropament de la Mare de Déu, la qual fa tan de bé a la gent. Hi ha quelcom de plaer, que t’ajuda, que et dóna força.
Ho confesso: Definitivament m’agradaria tornar a Medjugorje! Conec moltes persones que es troben igual. La Mare de Déu és la millor guia per arribar al seu Fill.
