Reflexió del Missatge del 25 de març de Maria Reina de la Pau del P. Zacaries
“Estimats fills, també avui l’Altíssim em permet d’estar amb vosaltres i guiar-vos pel camí de la conversió. Molts cors s’han tancat a la gràcia i s’han tornat sords a la meva crida. Vosaltres, fillets, pregueu i lluiteu contra les temptacions i contra tots els plans perversos que el Diable us ofereix a través del modernisme. Sigueu forts en la pregària, i amb la creu a les mans pregueu perquè el mal no us utilitzi i no venci en vosaltres. Estic amb vosaltres i prego per vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
REFLEXIÓ AMB LES PARAULES DE LA NOSTRA MARE
“Estimats fills, també avui l’Altíssim em permet d’estar amb vosaltres i guiar-vos pel camí de la conversió.”
Maria, la Mare de Déu, és l’avui de Jesús entre nosaltres. És el senyal de la seva presencia. “Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres” (Is 7,14). Novament la nostra mare, amb paraules de tendresa es dirigeix a nosaltres perquè d’aquesta mateixa manera acollim la seva presencia i acceptem la seva ajuda. Déu ens segueix esperant, Déu segueix buscant-nos i per mitjà de la presencia maternal de la Mare de Déu ens ofereix “l’avui” de la salvació. Encara és temps de tornar. “Però ara, diu el Senyor, torneu-vos cap a mi” (Joel 2,12) Aquest temps de Déu per a nosaltres és la presencia de Maria amb nosaltres. Aquest temps de Déu per a nosaltres és la mà de Maria guiant-nos pel camí de la conversió cap a la santedat.
“Molts cors s’han tancat a la gràcia i s’han tornat sords a la meva crida.”
La Nostra Mare guarda al seu cor un sentiment d’amor que la fa exclamar un lament. I és que l’home ha tret Déu del seu cor i li ha tancat la seva oïda. La preocupació maternal de la Mare de Déu en aquestes paraules, ens recorda les paraules del Salm: “Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu, no enduriu els vostres cors com a Meribà, com a Massà, en el desert, quan els vostres pares em van temptar i provocar, tot hi haver vist les meves obres” (Sal 94, 7-9). La crida del Senyor per aquests temps és la presencia de la nostra Mare entre nosaltres, i acollir la seva crida és obrir-nos a la gràcia del seu Fill i obrir les orelles a la Paraula que ens salva.
“Vosaltres, fillets, pregueu i lluiteu contra les temptacions i contra tots els plans perversos que el Diable us ofereix a través del modernisme.”
Sí, hi ha qui s’ha obert a la gràcia de Déu i ha escoltat la crida de la Mare del Cel. I Maria ens esperona, primer amb l’objectiu de que els que escoltem el seu missatge perseverem en ell, i segon, perquè ningú es senti satisfet de conèixer el seu amor, sinó que el vivim i ensenyem a viure’l. Moltes vegades la nostra Mare ens ha advertit de les propostes subtils que el dimoni ens fa en aquest temps, valent-se de coses, que si bé és cert que són avançaments que al món li aporten beneficis, també són les temptacions més grans que té avui l’home perquè el fan caure en el pecat de l’autosuficiència i el porten a separar-se de Déu. La lluita està dempeus, ja ho diu el Senyor: “Aixequeu-vos i pregueu perquè no caigueu en temptació.” (Lc 22, 45-46) Necessitem convertir-nos, pregar i lluitar, i en això no estem sols, la Mare del Cel està amb nosaltres.
“Sigueu forts en la pregària, i amb la creu a les mans pregueu perquè el mal no us utilitzi i no venci en vosaltres.”
La nostra força és el Senyor. “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. (Jon 15, 5). La Mare de Déu sap que nosaltres sense l’amor del seu Fill no podem fer res. Mai podríem vèncer el pecat. La insistència en la pregària és una necessitat que la nostra Mare veu que tenim per aconseguir la gràcia de la santedat. Aquesta pregària és una entrega generosa de l’ànima a Déu, no es tracta de meres paraules o pregàries buides. És una pregària al mode de Crist. Una pregària que es fa sacrifici i entrega de la vida sencera, deixant-nos transformar de veritat per la gràcia de Déu. Jesús va ensenyar als seus deixebles a recórrer el camí de la creu, seguint així els seus passos, fins a vèncer com Ell ha vençut. “Us dic això perquè trobeu la pau en mi. En el món haureu de patir; però tingueu valor: jo he vençut el món”. (Jon 16, 33).
“Estic amb vosaltres i prego per vosaltres.”
No estem sols, comptem amb l’amor incondicional de la nostra Mare. I aquest amor de Maria és el mateix amor de Crist que va assegurar als seus apòstols que estaria amb nosaltres “tots els dies fins la fi del món” (Mt 28, 20). Aquestes paraules són també eco d’aquelles mateixes paraules que va dir Jesús a Pere per animar-lo enmig de les proves: “Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans. » (Lc 22, 31-32). La intercessió de la Reina de la Pau és el nostre auxili i fortalesa. Nosaltres mantinguem-nos forts en la fe, mitjançant la nostra perseverança en la pregària i per mitjà de la nostra entrega total a Déu, recorrent el camí de la santedat de la mà de la nostra Mare.
“Gràcies per haver respost a la meva crida!”
En aquestes paraules la Mare del Senyor ens descobreix el seu cor que canta meravelles de Déu. Al mateix temps, ens motiva a rebre-la com a Mare obrint-nos a la gràcia del seu Fill i al escoltar la seva crida i nosaltres ens deixem guiar per ella en el camí de la conversió. Són paraules motivadores d’amor, més que exigències. Són paraules amb les que la nostra Mare ens convida a acollir el do de la salvació i cantar amb Ella les grandeses del Senyor. “Maria va dir llavors: “El meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant!” (Lc 1, 47-49)
P. Rafael Zacarias García
