Reflexió del P. Francisco Ángel Verar Hernández sobre el missatge de la Mare de Déu des de Medjugorje del 25 d’abril de 2015
«Estimats fills, també avui estic amb vosaltres per guiar-vos cap a la salvació. La vostra ànima està inquieta perquè l’esperit està feble i cansat de totes les coses terrenals. Vosaltres, fillets, pregueu l’Esperit Sant perquè us transformi i us ompli amb la seva força de fe i d’esperança, per tal que estigueu ferms en aquesta lluita contra el mal. Jo estic amb vosaltres i intercedeixo per vosaltres davant el meu Fill Jesús. Gràcies per haver respost a la meva crida.»
La Verge Santíssima comença el missatge d’aquest mes recordant-nos la raó de la seva visita a la Terra: guiar-nos cap a la salvació; entenent que es refereix a la salvació de l’ànima; així també “Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat» 1Tm 2:4. Així doncs, la Mare de Déu encara és amb nosaltres per aquesta raó: la salvació de l’ànima, de la vida de l’esser humà. La Verge María, com a Mare, està preocupada pel destí final dels seus fills, perquè avui molts han pres el camí equivocat, el de la ruïna, de la perdició. Així que ve per tots! Tot home i tota dona és realment fill de María, i tot home i tota dona té dret a la salvació; la Mare de Déu ens ho recorda. Llavors només ens queda obrir-li el cor! Perquè si no se li obre el cor, no ens pot ajudar com voldria. Així doncs, la millor manera de respondre a aquest missatge és acceptar María com a Mare i com a Guia. I això resulta tot un repte, perquè molts, avui dia, en comptes de seguir la Mare de Déu escullen el pecat i el món sense Déu; també el materialisme i fins i tot el mateix mal desenfrenat. I la Mare de Déu ens brinda una oportunitat d’or per començar una vida nova: sense lligams, sense cadenes, sense amarres; i al mateix temps Ella vol que siguem lliures del món i del pecat.
També aquells que senten la vocació a la vida consagrada en plenitud han de pensar en això; perquè un tipus de vida concreta per salvar ànimes, ho és en la vida consagrada en el celibat. Recordem que Jesús va instituir diversos estats de vida: el ministeri sacerdotal, el matrimoni i la vida consagrada en plenitud: ser tot de Déu per amor al Regne dels cels, l’estat de vida que Jesús va escollir per Redimir-nos i que avui, a causa de l’esperit del món, és subestimat. Per això la Mare vol que pensem en la salvació de les ànimes i que fem alguna cosa per elles, com ho fa actualment amb els seus missatges i les seves pregàries.
La segona part del missatge diu: «La vostra ànima està inquieta perquè l’esperit és dèbil i està cansat de totes les coses terrenals.» Aquesta part del missatge no pot ser més adient front a la realitat en la que molts es troben, de cara a l’esperit mundà. L’apòstol Pau diu en la seva epístola als Gàlates: No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà allò que prové d’aquests desigs: la perdició. Però el qui sembra en el camp de l’Esperit, recollirà allò que prové de l’Esperit: la vida eterna.» Gal 6:7-8. Per això, tot depèn de com cadascú visqui la vida. Recordem però que la Mare ens ha dit com s’ha de viure; ha dit incomptables vegades: «Pregueu, pregueu, pregueu …» Però la gent ha entès: «treballeu, treballeu, treballeu…», perquè l’èmfasi de molts no està en augmentar la vida de pregària sinó les hores de treball, potser per guanyar més diners o per viure millor materialment. Però recordem que la Mare no vol que no es treballi sinó que es pregui més i es treballi menys! En canvi la gent viu al revés. Aquesta és la raó per la qual després l’ànima està inquieta, tèrbola, desassossegada. Hi ha gent que es queda satisfeta donant-li a Déu el mínim: una hora d’adoració a la setmana, pregar una part del rosari al dia, confessió mensual, lectura bíblica diària i prou. Això és ser mesquí amb la Mare de Déu i amb Déu. D’aquesta manera Jesús no pot ocupar el primer lloc al cor, com ha dit la Mare de Déu. Per això la Mare vol que es pregui més. Potser caldrà reduir les hores que estem a internet, les notícies, els esports, la diversió… Un dia la Mare de Déu va dir: «El que li pugui passar al món depèn de vosaltres». Recordem que els homes ja han preparat diversos càstigs amb els seus pecats, però la Mare vol modificar les coses convidant-nos a la conversió de les ànimes. Per tant, hem de pensar en ser generosos amb la Verge i generosos amb les ànimes que s’estan perdent. Així que la Mare de Déu ens crida primer a ordenar la pròpia casa per poder ajudar després a ordenar la casa dels altres. Per això diu: «La vostra ànima està inquieta perquè l’esperit és dèbil i està cansat de totes les coses terrenals». És una manera de dir: «no sigueu així, poseu ordre en vosaltres per poder ajudar els altres; la vida en plenitud no està en les coses terrenals». Per tant, es tracta de reordenar la vida des del Cel, no pas des de la Terra, tal com Jesús va viure. Això no és evasió o fanatisme. Els que evadeixen Déu són els qui estan aferrats a les coses terrenals i els fanàtics del món són els que no poden viure sense Ell. La Mare de Déu no ha dit: consagreu-vos al món, als diners, sinó «consagreu-vos al Cor del meu Fill i al meu Cor Immaculat». Moltes vegades ha dit: «Estimats fills: tot el que el món us ofereix és passatger». Per tant, hem de pensar més en el Cel, en l’immortal, en la Vida Eterna…
Després la Mare diu: «pregueu l’Esperit Sant perquè us transformi i us ompli amb la seva força de fe i d’esperança, per tal que estigueu ferms en aquesta lluita contra el mal.» Aquesta part del missatge comença dient: «Vosaltres, fillets». És una manera de dir: «no sou un de tants; tot i que esteu en aquest món, no sou d’aquest món. Sou els meus fills, us he cridat perquè coopereu amb mi, perquè salveu ànimes». «Vosaltres, fillets, pregueu l’Esperit Sant perquè us transformi i us ompli amb la seva força de fe i d’esperança, per tal que estigueu ferms en aquesta lluita contra el mal.» O sigui, que els qui són de María han de començar a pregar l’Esperit Sant en aquest temps de Pasqua en preparació a la solemnitat de la Pentecosta. La Mare de Déu sempre adapta els seus missatges al temps litúrgic que l’Església viu. Ara és el moment de pregar l’Esperit Sant perquè transfiguri el cor. Això vol dir que només l’Esperit Sant pot canviar les coses interiorment. Ell té poder per donar-li la volta a l’esser humà, de fer-lo renéixer, de fer-lo canviar, de transfigurar la seva vida… tal com li va passar a Jesús en el seu Baptisme i també al Mont Tabor. Al mont Tabor Jesús va canviar d’aspecte pel poder de l’Esperit Sant. Per tant, cal començar a pregar l’Esperit Sant perquè Ell canviï el cor i opti per Jesús. També cal aprendre amb la mateixa Mare de Déu. La Verge va ser la primera carismàtica; Ella va viure anticipadament la Pentecosta dels deixebles a Natzaret, en l’Encarnació del Seu Fill i ara ens demana el mateix: que encarnem místicament Jesús als nostres cors per mitjà de l’Esperit Sant, perquè per mitjà de l’Esperit Sant, ha dit María, ens podem mantenir ferms contra el mal, contra Satanàs i els seus enganys i els enganys del món. Per tant, hem de pregar l’Esperit Sant! Vine Esperit Sant! Vine per María!
