«Estimats fills, obriu els vostres cors i procureu sentir com us estimo i com desitjo que estimeu el meu Fill. Desitjo que el conegueu el millor possible, perquè és impossible conèixer-lo i no estimar-lo, ja que Ell és amor. Fills meus, us conec. Conec els vostres dolors i els vostres patiments perquè els he viscut. Ric amb vosaltres en les vostres alegries. Ploro amb vosaltres en les vostres penes. No us abandonaré mai. Us parlaré sempre amb dolçor maternal i com a Mare necessito els vostres cors oberts perquè amb saviesa i senzillesa difongueu l’amor del meu Fill. Necessito que estigueu oberts i sensibles al bé i a la misericòrdia. Necessito que estigueu units al meu fill perquè desitjo que sigueu feliços i m’ajudeu a portar la felicitat a tots els meus fills. Apòstols meus, necessito que ensenyeu a tothom la veritat de Déu per tal que el meu Cor, que ha patit i encara avui pateix tants dolors, pugui triomfar en l’amor. Pregueu per la santedat dels vostres pastors, perquè en el Nom del meu Fill puguin fer miracles, ja que la santedat obra miracles. Us ho agraeixo!”
Una vegada més, la Mare de Déu se’ns acosta amb molta delicadesa i gràcia, més pròpies d’algú de la noblesa que no pas d’una camperola, com fou Ella en la seva vida a la Terra. I no n’hi ha per menys, ja que Ella és la Reina de la Pau, que transmet aquesta mateixa noblesa, amabilitat i reialesa a aquells que la contemplen per tal d’imitar les seves virtuts i incorporen a les seves vides l’ensenyança que ens regala a través dels seus missatges!
Ella mateixa reafirma aquesta actitud quan ens diu: “Us parlaré sempre amb dolçor maternal…”. Fins i tot els qui no han tingut una gran formació intel·lectual, quan s’acosten a María són transformats en les seves actituds de l’interior.
D’aquesta manera Ella ens ensenya com mirar els que estan al nostre costat i també a aquells que ens trobem circumstancialment en el camí de la vida; Ella ens ensenya a tractar-nos entre nosaltres una mica millor cada dia.
A la llum d’aquest missatge em puc preguntar: com és la meva manera de mirar, parlar i tractar a cadascun dels membres de la meva família, els meus veïns, els membres del grup de pregària amb qui comparteixo les activitats de la parròquia, els meus companys de classe o de feina, els qui em trobo casualment en algun moment?
El camí no és fàcil; necessitem ser reeducats per l’Esperit Sant, que vol canviar la nostra manera de mirar-nos, de parlar-nos, de tractar-nos, amb el poder de la caritat que procedeix d’ell i que ens portarà a ser més compassius, comprensius, pacients i misericordiosos els uns amb els altres.
En un altre moment, la Reina de la Pau sembla que ens vulgui preparar per viure de manera anticipada l’any de la Misericòrdia, a la que ens crida l’Esperit Sant per mitjà del Papa Francesc, ja que Ella ens recorda: “Necessito que estigueu oberts i sensibles al bé i a la misericòrdia.”
Això només ho podem aconseguir, no per mitjà d’una imitació exterior sinó seguint el seu consell d’anhelar i esforçar-nos per obrir, cada dia una mica més, el propi cor, intentant sentir i gaudir de com ens estima i com la força del seu amor ens impulsa per estimar el seu Fill, cada dia una mica més i cada vegada una mica millor.
Però com que no es pot estimar allò que no es coneix, és per això que Ella ens manifesta el seu desig que el coneguem el millor possible. I emfasitza el fet indubtable de que és impossible conèixer-lo i no estimar-lo, perquè Ell és amor.
En un altre moment del missatge, la Reina de la Pau ens manifesta la seva empatia, que no és més que la capacitat de percebre el que un altre individu pugui sentir, la Seva capacitat per comprendre i compartir els nostres dolors, llàgrimes i patiments, així com també les nostres satisfaccions, riures i alegries.
És el que Sant Pau expressa quan a la carta als Romans 12:15 exhorta: “Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren”. Aquesta és la clau per a la missió evangelitzadora que tots nosaltres, laics, sacerdots, bisbes i consagrats/es estem cridats a realitzar.
Aquesta crida a evangelitzar que ens fa a tots, queda confirmada quan ens anomena “Apòstols meus” i després afegeix: “…necessito que ensenyeu a tothom la veritat de Déu…”
En aquest camí d’evangelitzadors podem mantenir la confiança i la serenitat que Ella ens ofereix, quan ens promet: “No us abandonaré mai.”
Finalment, no deixem de pregar per la santedat dels pastors: el Papa, els Bisbes, els sacerdots, perquè en nom del seu Fill, Déu pugui fer miracles per mitjà d’ells. Que així sigui.
P. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Verge María
