“Estimats fills! La meva pregària també avui és per a tots vosaltres, especialment per a aquells que s’han tornat durs de cor a la meva crida. Vosaltres viviu dies de gràcia i no sou conscients dels dons que Déu us dóna a través de la meva presència. Fillets, decidiu-vos també avui per la santedat, preneu l’exemple dels sants d’aquest temps i veureu que la santedat és una realitat per a tots vosaltres. Alegreu-vos en l’Amor, fillets, perquè vosaltres sou únics i insubstituïbles als ulls de Déu, sou l’alegria de Déu en aquest món. Sigueu testimonis de la pau, de la pregària i de l’amor. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
La misericòrdia de la Mare de Déu és un reflex de la misericòrdia de Jesús. Per això Ella prega a Déu, especialment per aquells que s’han tornat durs de cor.
Però ens podríem preguntar: qui són els que s’han tornat durs de cor?
I també: Quin és el senyal que ens diu que algú s’ha tornat dur de cor?
I aquestes preguntes no són per dirigir la mirada als altres i jutjar-los sinó per examinar-nos a nosaltres mateixos; no fos que tot i essent sacerdots, religioses o laics compromesos, el nostre cor s’hagi endurit i ni tan sols ens n’haguem adonat.
S’ha endurit el cor d’aquells que no som conscients dels dons que Déu ens dóna cada dia; no ens adonem que permanentment rebem benediccions sense fi i en canvi pensem, parlem, decidim i actuem com els que sembla que no hagin experimentat mai l’amor de Déu i la visita de la Seva Mare.
S’ha endurit el cor dels qui s’han acostumat als dons del Senyor i han perdut la capacitat de la gratitud, de la petitesa espiritual, d’aquells que s’han tornat malhumorats i queixosos de tot, dels que han deixat de donar testimoni dels missatges amb l’exemple de la seva vida, viscuda amb senzillesa, generositat i alegria; s’ha endurit el cor dels que no tenen un compromís vertader amb els missatges de la Mare de Déu ni tampoc amb les seves comunitats.
S’ha endurit el cor dels que no s’adonen que estan vivint dies de gràcia i en comptes de posar els mitjans concrets per créixer en la santedat diària, van donant voltes sobre el mateix, com el gos que es vol mossegar la cua.
La Reina de la Pau amb la seva presència, amb els seus missatges i amb la seva pregària maternal ens anima a buscar i a viure la santedat, alliberant-nos de tot el que és artificial i secundari i a tornar a l’essència de l’Evangeli, de la Bona Nova que Jesús ens ha portat, estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, i al pròxim com a tu mateix.
Per això, si em permets, m’atreveixo a aconsellar-te que aquest mes no llegeixis el missatge com un més sinó que et prenguis el teu temps de meditar en la floreta que la Reina de la Pau et tira amb aquest missatge quan et diu que ets únic i insubstituïble i que ets l’alegria de Déu en aquest món i també pren-te temps per demanar a la Mare de Déu que et prengui espiritualment de la mà i t’ajudi a mirar la teva vida amb els seus ulls, de manera que sigui Ella la que et digui si el teu cor s’ha endurit en algun aspecte. I si és així, en quin i què has de fer per poder canviar. Que sigui Ella la que t’ajudi a trobar una resposta sincera a la pregunta de: com estàs testimoniant la pau, la pregària i l’amor en la teva família, en la teva comunitat i en tots els ambients?
Que la Reina de la Pau et concedeixi la seva benedicció maternal. Em confio a la teva pregària.
P. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Verge María
