“Estimats fills, amb alegria també avui sóc amb vosaltres i us convido a tots, fillets, a pregar, pregar, pregar per poder comprendre l’amor que tinc per vosaltres. El meu amor és més fort que el mal, per això, fillets, apropeu-vos a Déu per poder sentir la meva joia en Déu. Sense Déu, fillets, no teniu futur, ni esperança, ni salvació. Per això, abandoneu el mal i trieu el bé. Jo sóc amb vosaltres i amb vosaltres intercedeixo davant Déu per totes les vostres necessitats. Gràcies per haver respost la meva crida!”
La Reina de la Pau et diu: “amb alegria també avui sóc amb vosaltres”.
Quina meravella més gran ser conscients que la Mare de Déu està contenta de ser amb tu, amb mi i amb cadascun dels que volen rebre-la a casa seva i en el propi cor!
Aquestes paraules de Maria em commouen d’allò més en l’àmbit personal doncs avui, dia 25, em trobo fent una predicació a més de dos mil immigrants de parla hispana a la ciutat de Los Angeles, molts dels quals viuen situacions extremes i de molt de dolor. En retrobar-me amb molts d’ells a qui no veia des de feia anys, el meu primer sentiment és d’alegria pel retrobament, després les meves paraules expressen allò que duc al cor i també els dic: “quina alegria de veure’t i retrobar-te”. I a ells els fa il·lusió que me’n recordi i que recordi algunes situacions de vida per les quals van passar.
Ara bé, si pensem que és la mateixa Mare de Déu qui sent alegria de retrobar-se amb cadascun de nosaltres, aleshores sí que la nostra ànima no pot fer res més que omplir-se de goig, de gratitud i de sensació de petitesa. I així podríem comprendre què va sentir la seva parenta Elisabet i nosaltres també li podrem dir: “Qui sóc jo perquè la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me?” (Lluc 1, 43)
Aquestes visites de la Mare de Déu no ho són només per aquells que s’estan a Medjugorje o pels que l’han visitat en alguna ocasió; no ho són tampoc pels que estan presents a alguna de les aparicions; tampoc ho són pels catòlics apostòlics romans, ni tampoc pels pietosos, virtuosos i sants… aquestes visites de la Reina de la Pau a l’Ain Karem de la nostra vida són per trobar-se d’una manera especial amb els que ens reconeixem pecadors, necessitats del perdó de Déu i de la seva misericòrdia. Ella surt a buscar els qui -amb paraules del papa Francesc- estan a les perifèries de la vida. Ella és copartícip de la missió de Jesús bon pastor, que deixa les 99 ovelles del ramat per anar a buscar l’ovella perduda.
Així doncs, també nosaltres hem de ser copartícips d’aquesta gran missió. Per tant no podem quedar-nos tancats en els nostres grups. Hem de ser deixebles com Maria i alhora missioners, com va inspirar l’Esperit Sant a través dels bisbes d’Amèrica Llatina a Aparecida (Brasil) quan ens recorden que estem cridats a ser: “Deixebles i missioners de Jesucrist, a fi que els nostres pobles tinguin vida en Ell”.
La força de la pregària
Només la pregària de veritat, la que està feta amb el cor, ens omple de l’Esperit Sant, que és l’expressió tangible de Déu Pare. Justament per això la Mare ens diu: “pregueu, pregueu, pregueu per poder comprendre l’amor que tinc per vosaltres”. I afegeix “El meu amor és més fort que el mal”, sobretot el mal que pot estar amagat darrera d’un racó dels nostres cors, doncs sense la pregària no hi ha una conversió permanent; sense pregària i reconeixement d’allò que necessito canviar, només hi ha estancament, i l’aigua estancada acaba per podrir-se.
La pregària diària ha de moure permanentment les aigües de la nostra ànima a fi que no romanguin estancades i no creixin ens nosaltres les bactèries de la mandra, la indiferència, l’egoisme i la mediocritat, l’avarícia, el ressentiment, l’enveja, la incomunicació, la desconfiança, les critiques i tot allò que són esquerdes o finestres obertes per les que Satanàs pot entrar i agafar autoritat a les nostres vides, si nosaltres li ho permetem i li brindem l’ocasió de fer-ho.
Només a través de la veritable oració: “us convido a tots, fillets, a pregar, pregar, pregar”, podrem arribar a comprendre l’amor veritable: “per poder comprendre l’amor que tinc per vosaltres”; i a través de l’amor que brolla de dins cap enfora, podrem vèncer contra el príncep del mal: “El meu amor és més fort que el mal”.
L’amor de la Gospa és més fort que el mal. Més fort que aquest mal que mirarà, per tots els mitjans que té al seu abast, de dur-nos cap a fonts d’aigua estancada; aquest mal mirarà de dividir i destruir les nostres famílies i comunitats; aquest mal que mirarà d’impedir l’obra de Déu i els plans de la Reina de la Pau.
Malgrat això no hem de dubtar: amb Déu i amb Maria som més guanyadors. Per tant, per moltes batalles que tinguem, no ens hem de donar mai per vençuts; malgrat que ensopeguem i caiguem mil vegades, ens hem tornar a aixecar, reconeixent que hem pecat i hem de dir amb confiança: “Amb l’ajut de la teva gràcia, Senyor, i amb la intercessió de la teva Mare, avui començo de nou”. I serà aleshores quan les paraules de la Reina de la Pau: “apropeu-vos a Déu per poder sentir la meva joia en Déu” agafaran un nou sentit i també entendrem el missatge de Déu a través de sant Pau quan ens diu: “Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima.” (Rm 8, 35 i 37). I farem experiència d’una pau i un goig tan profunds que res ni ningú no ens el podrà prendre mai. Amén
Units en l’amor a Jesús i Maria, demano al bon Déu que et beneeixi i m’encomano a les teves oracions.
Mn. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Verge Maria
