“Estimats fills, en aquest temps de gràcia us invito a prendre a les mans la creu del meu estimat Fill Jesús i a contemplar la seva passió i mort. Que els vostres sofriments estiguin units al seu sofriment, i l’amor vencerà, perquè Ell és l’Amor, s’ha donat Ell mateix per amor, per la salvació de cadascun de vosaltres. Pregueu, pregueu, pregueu fins que l’amor i la pau comencin a regnar en els vostres cors. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
I nosaltres hem conegut l’amor que Déu té envers nosaltres, i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell (1Jn. 4, 16). Meditar la passió i mort del Senyor és fer-ho sobre el Seu amor per nosaltres. De la intimitat de Déu brota l’amor que inunda els nostres cors. Hem estat creats per Déu per i per al seu amor. Tenim una vocació i és l’amor, fer Déu present per l’estimació als altres. L’exemple ens el dóna Jesús quan estima també a aquells que el fan patir a la creu. Fou aleshores, quan en un excés d’alegria desbordant, em vaig dir: Oh, Jesús, Amor meu… per fi he trobat la meva vocació, la meva vocació és l’amor! Sí! He trobat el meu lloc a l’Església i aquest lloc… oh, Déu meu! Vós me l’heu donat… en el cor de l’Església, la meva Mare, jo seré l’Amor… així ho faré tot… així es farà realitat el meu somni! (santa Teresa de Lisieux). Jesús ens estima malgrat que no ens ho mereixem, el seu amor no té cap límit. Estem cridats a estimar de la mateixa manera, sense límits, fins i tot als nostres enemics: Més aviat, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar-ne res, i serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que ell és bo amb els desagraïts i els dolents (Lc 6, 35). Déu estima, tot i que nosaltres amb el nostre pecat el clavem a la creu cada dia. Hem estat creats per Déu per fer-lo present en el món a través del nostre amor. El pecat més gran és rebutjar aquesta crida. Mirem, contemplem la creu i deixem-nos agafar pels braços oberts de Jesús, amb el seu costat travessat pels nostres pecats. És en la creu que trobem la nostra resurrecció. Déu és amor i viu en si mateix un misteri de comunió personal d’amor. Creant-la a imatge seva […] Déu inscriu en la humanitat de l’home i de la dona la vocació i, per tant, la capacitat i la responsabilitat de l’amor i de la comunió (CEC. 2331).
Jesús es va carregar sobre si mateix el pes dels pecats de tota la humanitat (1 Jn 2, 2). Carrega els nostres pecats, els de tothom. Podem descansar i abandonar-nos a la creu perquè hi trobem la nostra salvació. Per què ens costa tant acceptar les nostres creus? Per què ens rebel·lem davant el dolor? Passem el temps mirant la creu i no ens atrevim a patir-la. Sabem que la condició per a la resurrecció és passar amb alegria per les creus quotidianes, però les rebutgem. Sovint les defugim. Unir-nos a Crist significa també estimar la creu i deixar que ens transformi. La creu ens converteix, canvia els nostres cors. Convertir-se és en veritat enamorar-se, estimar amb tot el nostre cor el bé que és Déu mateix. Així doncs, cal arribar a estimar la sofrença car així ens unim a Crist. El patiment en si mateix pot amagar un valor secret i esdevenir un camí de purificació, d’alliberament interior, d’enriquiment de l’ànima (beat Joan Pau II). Quan experimentem que el sofriment ens fa créixer, quan no ens deixem empetitir per la creu, aleshores és quan permetem que l’amor venci en nosaltres i fem present Déu. El patiment es presenta, no es cerca, de diferents maneres: morts, separacions, malalties, pobresa, frustracions, persecucions…. Però sempre hi trobem la tendresa i l’amor de Déu. Per això ens sentim cridats a consolar i fer Déu present, al costat dels qui s’ho estan passant malament. Allí on hi ha patiment hem de fer-nos presents a fi que Déu consoli, allí on hi ha un pobre hem de ser-hi per socorre’l, allí on hi ha mort hem d’anunciar el Déu de la vida, allí on algú és perseguit per la seva fe hem de proclamar la llibertat de l’home. L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Després plegà el volum, el retornà a l’ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: – Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. (Lc 4, 18-21).
Tan de bo es faci realitat en nosaltres.
Que la Gospa ens doni un esperit de pregària que ens faci viure en l’amor i ens ompli de pau!
Mn. Ferran J. Carbonell
