Estimats fills, agraïu amb mi a l’Altíssim per la meva presència entre vosaltres. El meu Cor s’alegra mirant l’amor i la joia que teniu vivint els meus missatges. Sou molts els qui heu respost però espero i busco tots els cors endormiscats perquè es desvetllin del son de la incredulitat. Acosteu-vos encara més, fillets, al meu Cor Immaculat perquè us pugui guiar tots vers l’eternitat. Gràcies per haver respost a la meva crida.
“Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els ulls encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l’amo, quan arribi, trobi vetllant. Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los” (Lc. 12, 35-37). Desperteu-vos i estigueu a punt per la trobada amb el Senyor. El Senyor s’ha de trobar amb nosaltres, surt al nostre encontre i nosatres hem de cercar el Senyor amb totes les nostres forces. Feliços si estem a l’espera del Senyor, feliços si som conscients de la seva presència a les nostres vides. El problema és que algunes vegades no ens ho acabem de creure o no estem disposats a acceptar les conseqüències de tenir fe. La fe canvia tot el nostre ésser, d’arrel. No ens adonem que som responsables del nostres actes i també, d’allò que deixem de fer. El pecat d’omissió és pecat igual! Òbviament acostumem a creure que només són pecat les accions allunyades de Déu. Si en pequem de vegades per no fer allò que Déu espera de nosaltres, aquell bé que ens crida a fer! Tenir les làmpares enceses significa deixar que el nostre interior sigui vivificat pel Senyor. I que les nostres accions manifestin la seva Glòria. Només si creiem de forma veritable podrem mostrar plenament la glòria de Déu. Què passaria si el Senyor ens cridés ara? Estaríem a punt? “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora” (Mt. 25, 13). Sovint vivim les nostres vides com si haguessin de durar sempre, però si d’una cosa en podem estar segurs és de que un dia morirem. No és que haguem de viure amb temor a la mort, sinó de viure amb l’esperança de l’encontre amb Déu i amb la seguretat que només això val la pena. “Aquesta vida és breu, el premi d’allò que fem en l’exercici de la creu és etern”. (Sant Pius de Pieltrecina). I és tan fàcil instal·lar-se en la superficialitat. Pensar només en nosaltres i en els nostres problemes, no ens posem en el lloc dels nostres semblants. La crida a estar desperts és la mateixa que féu Jesús als seus deixebles: “Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: – Així doncs, no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i reseu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble” (Mt. 26, 40-41).
“El Senyor li va respondre: – Vindré en persona i et faré reposar” (Ex. 33, 14). Exactament això ens repeteix avui dia el Senyor. Ell ens acompanya sempre, no ens deixa. És aquesta la nostra alegria. El Senyor, des de la creació, no ens ha abandonat. Però d’una manera més admirable es fa present en Crist després de la resurrecció. A la pregària, a l’Eucaristia, a l’Escriptura, amb el dejuni, en els sagraments “… que des de cada comunitat cristiana, des de cada grup o associació, des de cada família i des del cor de cada creient, amb iniciatives extraordinàries i amb la pregària habitual, sigui elevada una súplica ardent a Déu, Creador i amant de la vida. El mateix Jesús ens ha ensenyat amb el seu exemple que la pregària i el dejuni són les principals armes i les més eficaces contra les forces del mal (cf. Mt 4, 1-11) i ha ensenyat als seus deixebles que alguns dimonis només així poden ser expulsats (cf. Mc 9, 29). Així doncs, hem de tenir la humilitat i la valentia de pregar i dejunar per fer possible que la força que ve de les altures enderroqui els murs de l’engany i la mentida, que amaguen a ulls dels nostres germans i germanes la naturalesa perversa de comportaments i lleis hostils a la vida, i obri els seus cors a propòsits i intencions inspirats en la civilització de la vida i l’amor”. (Beat Joan Pau II, Evangelium Vitae, 100). Però el Senyor vol que descansem en el seu amor: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera” (Mt. 11, 28-30). El Senyor vol ajudar-nos a descansar, la condició és l’acceptació de la seva càrrega, anunciar-lo a Ell amb tot el cor, reposar en la seva bondat. El jou del Seyor és lleuger perquè quan el carreguem dóna repòs. Crist vol conduir les nostres vides, deixem-ho tot a les seves mans i Ell realitzarà l’obra que té projectada en nosaltres des de l’eternitat. “Com n’ets de dolç Senyor pels qui et busquen! Com en seràs pels qui et troben!”. (Sant Bernat).
“Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna.” (Jn. 12, 25). Aspirem a això: a l’eternitat. La vida és per donar-la, com Jesús, pel bé de tots els homes. El manament de l’amor així ho exigeix, però la promesa de la vida eterna es complirà en aquells que serveixen amb alegria els germans. “Per què us emboqueu a beure en els bassals dels consols mundans si podeu saciar la vostra sed a les aigües que brollen fins a la vida eterna?” (Sant Josep Maria Escrivà de Balaguer).
Que la Gospa ens segueixi ajudant sempre a trovar-nos amb Jesús!
Mn. Ferran J. Carbonell
