En el missatge de 25 de juliol de 2016 de la Reina de la Pau, ens diu:
“Estimats fills! Us miro i us veig perduts, i no teniu ni pregària ni joia en el cor. Fillets, torneu a la pregària i poseu Déu en el primer lloc i no l’home. No perdeu l’esperança que us porto. Fillets, que aquest temps – cada dia – sigui per a vosaltres un temps de més intensa recerca de Déu en el silenci del vostre cor. Pregueu, pregueu, pregueu fins que la pregària es converteixi en alegria per a vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
Aquest missatge, com tots els missatges de la Nostra Mare Estimada, comença amb la tendresa de fer-nos sentir anomenats “Estimats fills”. Aquesta expressió, si la meditem amb el cor, ens omple d’amor i de tendresa pel fet de ser tractats amb tanta delicadesa per la Reina dels cels i de la terra.
Tot i això, Ella, com a Mare, ens corregeix, a nosaltres, els seus fillets. Perquè Ella ens mira permanentment i diu: “us veig perduts”.
Què vol dir estar perduts? No es tracta d’estar cometent pecats greus necessàriament, sinó que pot voler dir estar desorientat, estar confós.
És com aquell que està a la ciutat correcta però no aconsegueix trobar l’adreça on havia d’anar; potser li falla el GPS, potser ha posat l’adreça equivocada o li han donat la informació malament.
El cert és que hem de recalcular per no estar perduts; i això ho fa l’Esperit Sant en nosaltres a través de la pregària feta amb el cor. Ho fa a través de la sinceritat de cor, el discerniment i la cerca de la voluntat de Déu en la nostra manera de pensar, de parlar, d’actuar, fent-ho tot segons el discerniment que l’Esperit Sant ens inspira.
Un signe de fer la voluntat de Déu és l’alegria del cor, tal com ho manifesta la Mare de Déu en aquest missatge.
L’alegria del cor no vol dir que tots els esdeveniments seran del nostre gust, ja que el algun moment haurem de passar pels misteris de dolor, tal i com els resem en el sant Rosari. Tot i així, quan estem en sintonia amb la voluntat de Déu, fins i tot aquests misteris dolorosos ens ajuden a cimentar l’alegria profunda.
Penso en el que passa aquest hivern tan fred, en el que per una banda ens podem queixar de les baixes temperatures, però per l’altra veiem que com més baixa és la temperatura, i tot i que els arbres han perdut les fulles a l’hivern, la saba es concentra profundament esperant l’arribada de la primavera i l’estiu, de manera que quan floreixi i doni fruit, ho faci abundantment i aquests fruits siguin dolçor pura.
Per tant, si has de passar per l’hivern de l’ànima –especialment aquells hiverns espirituals on hi ha aridesa, dificultats, on sents el fred de la incomprensió de les dificultats- però el travesses agafat de la mà de Déu i de Maria i pregant amb el cor, llavors t’estàs preparant perquè en algun moment arribi l’alegria de la primavera espiritual per a la teva vida, que et portarà noves benediccions.
Per això la Reina de la Pau diu: “torneu a la pregària i poseu Déu en el primer lloc i no l’home”.
Posar Déu en el primer lloc ha de ser el nostre desig més gran. Així que no podem deixar passar aquest missatge sense reflexionar-hi i preguntar-nos i preguntar-li al Senyor: T’estic posant en el primer lloc de la meva vida, d’aquest dia, de les meves activitats, dels meus pensaments, de la meva manera de parlar, de les decisions que vaig prenent?
És significatiu que digui “i no l’home” Per què? Perquè de vegades ens deixem portar per opinions superficials dels altres i no pas per la veritat de Déu; sovint estem més pendents del que pensaran els altres o del que volen els altres, que del que Déu vol i ens demana.
Si el que volen els altres va en sintonia amb la voluntat de Déu, llavors, endavant; però moltes vegades, el que et suggereixen o et demanen no va en sintonia amb la voluntat del Senyor; i en aquests moments no ens podem deixar portar per el respecte humà.
I, com sabrem a qui o què posem primer?
Ho sabrem –tal com ens diu la Reina de la Pau- a través de la pregària. L’important és créixer en l’esperança des de la pregària.
La Mare ens diu: “No perdeu l’esperança que us porto”. Quan passem per l’hivern de l’ànima, quan potser els altres no comprenen les nostres decisions, quan a vegades –fins i tot fent la voluntat de Déu- som jutjats i criticats, no perdem l’esperança, perquè aquestes petites humiliacions –i a vegades no tan petites- precedeixen una benedicció encara més gran. Si acceptem l’elogi de Déu i les coses que ens porten alegria i goig, per què no ens alegrem també de rebre el que a vegades ens preocupa i ens dol?
La Gospa ens diu: “Fillets, que aquest temps – cada dia – sigui per a vosaltres un temps de més intensa recerca de Déu en el silenci del vostre cor”.
Que bonic quan comencem a valorar el silenci. En dos dels meus llibres, “Amic de tu mateix” i “Senyor, ensenya’ns a pregar”, aprofundeixo aquest tema de descobrir el silenci, que no és un silenci buit de so. És el silenci que ve de baixar els sorolls exteriors i també els sorolls interiors del cap, de l’ansietat del cor, per escoltar els xiuxiuejos de l’Esperit Sant i les coses precioses que Déu ens vol transmetre; i així adonar-nos que la paraula de coneixement és un do, no només per a alguns sinó per a tots; sobretot per a nosaltres mateixos.
Fa un parell de dies, durant una jornada, jo estava confessant, quan es va acostar una senyora i em va dir: “El vinc a veure perquè em doni paraula de coneixement”. Gairebé com si estigués buscant un bruixot, un vident o un astròleg.
I és que a vegades no aconseguim convertir tot el nostre pensament per tal de que Jesús sigui el centre de les nostres vides. D’aquí que la Mare de Déu ens convida al silenci perquè escoltem el Senyor, i per això ens diu “pregueu” tres cops seguits. Això és quelcom molt repetitiu en els missatges de la Reina de la Pau. Per què ens diu: pregueu, pregueu i pregueu?
Aquesta és la meva explicació: crec que cada dia hem de tenir un moment –encara que sigui breu- amb cadascuna de les tres persones de la Santíssima Trinitat.
Amb el Pare: pregar per sentir-nos rodejats pel seu amor i per sentir-nos protegits, recreats per la seva força.
Al Fill: perquè Ell vagi curant les ferides de la nostra ànima i enfortint les nostres debilitats.
A l’Esperit Sant perquè ens guiï, ens orienti amb les seva saviesa i els seus dons.
Així mateix ens diu: “pregueu fins que la pregària es converteixi en alegria”.
Altra vegada l’alegria, i aquí ho podem veure des de dues perspectives. Pot ser que la pregària ens porti el do de l’alegria sobretot a aquells que estan tristos, decaiguts, preocupats, enfadats; o pot ser que la mateixa pregària sigui alegria; sentir l’alegria de tenir temps de pregar amb el cor.
Pregària:
Mare, t’estimem, som els teus fillets i recorrem a tu necessitats de la teva intercessió.
Avui et demanem: ensenya’ns a pregar, perquè sols no en sabem, guia’ns en el camí de la humilitat, de la senzillesa i de l’alegria que venen del tel Cor Immaculat; i com a Reina de la Pau, dóna la teva benedicció maternal a tots aquells germans a qui avui arriba aquest missatge. Ens transportem espiritualment fins a casa teva a Medjugorje i et demanem Mare la teva benedicció materna. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Amén
P. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Mare de Déu
