“Estimats fills, avui us convido a pregar per la pau. Pau en els cors, pau a les famílies i pau al món. Satanàs és fort i vol posar-vos a tots contra Déu, fer-vos tornar a tot el que és humà i destruir en els cors tot sentiment cap a Déu i les coses de Déu. Fills meus, pregueu i lluiteu contra el materialisme, el modernisme i l’egoisme que el món us ofereix. Fills meus, opteu per la santedat i jo, amb el meu Fill Jesús, intercedeixo per vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
Quan tirem una pedreta a les aigües serenes i cristallines d’un llac, veiem que a partir del punt on la pedra s’enfonsa, es formen ones que s’expandeixen cap a l’exterior.
Passa una cosa semblant quan ens obrim a la presència de l’Esperit Sant i la seva acció en nosaltres: que ens empeny a pregar amb el cor i en aquests moments llença fins al més profund de les nostres ànimes la pau que necessitem; aquesta pau ens allibera de la inquietud, asserena tota angoixa, ens treu l’ansietat i el nerviosisme.
A partir d’aquest moment, la pau del Senyor s’apodera de tot el nostre ésser i ens fa capaços de dur-la als membres de la nostra família que no es troben bé, que estan angoixats o que són esclaus del mal caràcter.
I de la mateixa manera que els cercles de l’aigua s’expandeixen cap als marges exteriors del llac, nosaltres també resplendirem la pau de Déu i de Maria en tots els ambients on hem d’estar: llocs de feina, escola o universitat, veïnatge, parròquia o grup de pregària.
Tot i que en veritat no som nosaltres, sinó l’Esperit Sant, que entre els seus fruits ens omple amb escreix de la seva pau, de manera que ens depassa i la vessem cap a d’altres persones.
Hi ha qui encomana, als qui l’envolten, un grip o un refredat; d’altres encomanen, als qui tenen a la vora, el seu mal humor. En canvi nosaltres encomanarem de pau els llocs del món on Déu ens vulgui portar i a les persones que ens envia el Senyor.
Però, què és la pau? i, a què es refereix la Bíblia quan parla de la pau com a fruit de l’Esperit Sant?
La paraula que fa servir Pau per parlar de la pau com un do de Déu és la pauraula grega “eirene”. Aquesta paraula té el significat de pau entre les persones, harmonia i concòrdia.
Aquesta pau és més que una simple quietud o manca de problemes a la vida. Ens ofereix, certament, un ambient de tranquil·litat i assossec, però també inclou salut i benestar espiritual juntament amb la certesa que s’està en bona relació amb Déu.
La persona que s’omple d’aquesta pau no queda desbordada per l’ansietat i l’angoixa, perquè aprèn a abandonar-se amb confiança en la misericòrdia del Senyor i posa a les mans de Déu i de la Reina de la Pau, la seva vida i totes les seves circumstàncies.
Aquesta pau de Déu ajuda a reconèixer que Ell proveirà tot allò que ens falti, tal i com ens recorda sant Pau quan diu : “Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.” (Filipencs 4, 9).
La Verge Santíssima no només ens parla de la pau, sinó que ella mateixa a la seva vida terrenal, se’ns presenta com un model de pau, doncs va saber confiar decididament en Déu de manera que podia descansar en Ell enmig de les tempestes de la vida.
Quan la nostra vida és inundada de la presència de Déu i dels seu amor, passa que som com les àligues que volen per damunt de les muntanyes més altes sense cansar-se, perquè aprofiten els corrents de l’aire.
Aquesta és la pau del Senyor que supera tota contrarietat i que, com diu sant Pau: “No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.” (Filipencs 4, 6-7).
Hem de practicar el camí de la pau començant per l’única àrea en la que realment hi podem incidir: els nostres cors; i fer-ho a través dels petits propòsits de canvi quotidians. I per afegitó, aleshores serem testimonis de com l’Esperit Sant i Maria irradien aquesta pau a moltes persones en molts ambients.
Què ens pot ajudar a fer créixer la pau:
Examinar-nos cada dia per “veure” si hem estat en pau amb tothom.
Si ens hem apartat de converses de queixa, crítiques o discussions innecessàries.
Proposar-nos de ser persones que mantenim la calma i la serenor en qualsevol circumstància que se’ns pugui presentar.
Quan d’altres persones s’enfadin o tinguin comportaments faltats de caritat, hem de dialogar, pregar, edificar, construir positivament i cercar els punts d’unió i acord.
D’aquesta manera Satanàs cada cop tindrà menys poder en nosaltres, a les nostres famílies, comunitats i a tot el món, i nosaltres estarem caminant decididament en el camí que ens condueix a la santedat.
T’envio una forta abraçada i la Benedicció sacerdotal i et demano que preguis per mi.
Mn. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Verge Maria
