Comentari del missatge de 25 d’abril de 2016
Estimats fills, el meu Cor Immaculat sagna en veure-us en el pecat i en hàbits pecaminosos. Torneu a Déu i a la pregària i sereu feliços a la terra. Déu us crida a través meu perquè els vostres cors siguin esperança i alegria per a tots els qui n’estan lluny. Que la meva invitació sigui per a vosaltres un bàlsam per a l’ànima i el cor, així glorificareu Déu Creador, que us estima i us convida a l’eternitat. Fills meus, la vida és breu, aprofiteu aquest temps per fer el bé. Gràcies per haver respost a la meva crida.
Quan llegia la frase “el meu Cor Immaculat sagna” d’aquest missatge del 25 d’abril, vaig recordar que quan era petit – potser tenia 8 anys – un dia jugant a la guerra amb els meus amics, vaig rebre un cop de pedra al front i vaig començar a sagnar abundosament. Em vaig espantar molt, no tant perquè em fes mal el cop de pedra, sinó per la gran quantitat de sang que sortia a vessar d’aquella petita ferida i, a més a més, perquè era conscient que durant aquella estona hauria d’haver estat estudiant enlloc d’estar ficat en aquell joc bèl·lic amb pedres.
És possible que aquestes paraules de la Reina de la Pau m’hagin portat a la memòria aquest record infantil a fi que el nen que tots portem a dins pugui comprendre més profundament el dolor i el patiment que els nostres pecats poden causar al Cor Immaculat de la Nostra Mare, fins al punt de fer-lo sagnar.
Són les meves desobediències i les teves, les meves rebel·lies i les dels meus germans les que fereixen el Cor de Maria, fins al punt de fer-lo sagnar d’una manera incruenta i no per això menys dolorosa.
Cal tenir en compte que, tant en aquest com en d’altres missatges, la Reina de la Pau ens parla del cor, ho fa en el mateix sentit que trobem a la Bíblia i no es refereix a l’òrgan biològic que bombeja la sang per tot el nostre cos sinó que fa referència a la part interna de la persona (1 Pere 3, 3-4), a l’home interior.
Així doncs el cor és qui realment és la persona, el més profund i genuí de cadascú.
L’any passat, després de predicar un recés a Palerm, vaig visitar el Santuari de la Mare de Déu de les Llàgrimes a Siracusa (Sicília, Itàlia). Allà s’hi troba una figura del Cor Immaculat de Maria, de guix i en relleu, que penjava al damunt d’un llit de matrimoni i que al mes d’agost de 1953 va vessar llàgrimes durant 4 dies. Enguany, després de predicar a Guayaquil (Equador), els germans que em van acollir, em van portar a predicar al Santuari Nacional “Blanca Estrella de Mar” a Olón. Es tracta d’un temple amb una estructura de vaixell que sembla que estigui penjat d’un penya-segat a sobre el mar. I allí, l’11 de novembre de 1960, la imatge de la Rosa Mística de la cripta va plorar llàgrimes de sang durant 7 hores.
Aquestes i d’altres expressions del dolor de la Nostra Mare que l’han dut a plorar llàgrimes de sang, no ens han de sorprendre, doncs en el decurs de la seva vida a la terra, segons ens diu l’evangelista Lluc, Ella guardava totes les coses en el seu cor; i sobretot perquè la Verge Santíssima va entregar el seu Cor juntament amb el de Jesús a la creu. I així va manifestar de la manera més ampla, l’amor que va guiar tota la seva vida.
El cor de Jesús va sagnar per la llança del soldat; el cor de Maria sagna pels meus pecats i pels teus pecats, sagna pels nostres hàbits dolents i les nostres dureses.
Tornant a la meva infantesa, recordo que quan vaig rebre el cop de pedra, n’hi va haver prou amb una mica d’aigua oxigenada, una gasa i l’amor a mans plenes de la meva mare perquè la ferida es tanqués i comencés a cicatritzar.
En el cas del Cor sagnant de Maria, m’haig de preguntar: com puc ajudar a curar-lo?
Ella mateixa ens dóna la resposta en el seu missatge amb tres coses que tu pots fer i que són:
1. “Torneu a Déu i a la pregària”.
2. “Que els vostres cors siguin esperança i alegria per a tots els qui n’estan lluny”.
3. “Aprofiteu aquest temps per fer el bé”.
I la paradoxa es dóna perquè quan tornem a Déu i a la pregària, o quan som un pont d’esperança i alegria entre Déu i els que n’estan lluny, o quan aprofitem el temps per fer el bé, no som nosaltres els qui estem curant i consolant el Cor de la Gospa sinó que els que som curats i reconfortats som nosaltres, doncs tal com Ella mateixa afirma, la seva crida (i el nostre “sí”) és un bàlsam per a l’ànima i el cor, a fi que siguem feliços ja ara mateixa a la terra.
Per tant, estimat germà o germana, no endarrerim més la decisió de demanar un “temps” a la Reina de la Pau perquè ens concedeixi una nova efusió de l’Esperit Sant a fi que tornem a la pregària amb més fe i intensitat, a fi que donem a conèixer amb la nostra esperança i alegria l’amor de Déu i els missatges de la seva Mare, i a fi que ens decidim a aprofitar cada instant per poder fer el bé.
A punt de marxar en peregrinació cap a Medjugorje, et duc amb mi espiritualment i et demano que preguis per mi i pels seminaristes que venen amb mi a la Comunitat Evangelitzadora Missatges de la Pau.
Una forta abraçada i ens emplacem a la propera trobada que Déu i la Reina de la Pau ens tinguin preparada.
P. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Mare de Déu
