«Estimats fills, vosaltres sou la meva força. Vosaltres, apòstols meus, que amb el vostre amor, la humilitat i el silenci de la pregària, feu que el meu Fill sigui conegut. Vosaltres viviu en mi. Vosaltres em porteu en el vostre cor. Vosaltres sabeu que teniu una Mare que us estima i que ha vingut a portar amor. Us miro en el Pare Celestial, miro els vostres pensaments, els vostres dolors, els vostres patiments i els presento al meu Fill. No tingueu por! no perdeu l’esperança, perquè el meu Fill escolta la seva Mare. Ell estima des que va néixer, i jo desitjo que tots els meus fills coneguin aquest amor; que retornin a Ell els qui, a causa del dolor i la incomprensió l’han abandonat, i que el coneguin tots aquells que mai no l’han conegut. Per això vosaltres esteu aquí, apòstols meus, i jo com a Mare, sóc amb vosaltres. Pregueu perquè tingueu la fermesa de la fe, perquè l’amor i la misericòrdia provenen d’una fe ferma. Per mitjà de l’amor i de la misericòrdia ajudareu tots aquells que no són conscients que trien les tenebres en lloc de la llum. Pregueu pels vostres pastors, perquè ells són la força de l’Església que el meu Fill us ha deixat. Per mitjà del meu Fill ells són els pastors de les ànimes. Us en dono les gràcies!»
Com és que nosaltres som la força de la Mare de Déu? Perquè Ella necessita col·laboradors, instruments i apòstols. Ho ha repetit moltes vegades en els seus missatges. Sense nosaltres, ni Ella, ni Déu poden fer res, perquè respecten la nostra llibertat. I encara que Déu ho pot tot i la Mare de Déu és l’Omnipotència suplicant, volen cridar-nos a col·laborar, compten amb el nostre “sí”; com deia Sant Agustí: “Déu que et va crear sense tu, no et salvarà sense tu”. Som la força ja que som apòstols que viuen amb humilitat els seus missatges, que preguen i porten el seu amor, que transmeten als altres el coneixement de Jesús i el seu evangeli. Jesús ens va demanar que ens quedéssim en el seu amor. Ara la Gospa ens diu que vivim en Ella i que Ella viu en els nostres cors (és clar, amb Jesús). La Mare ens mira en el Pare Celestial. Ella treballa sempre com a filla predilecta del Pare. Ella està en el Pare, ens veu des del Pare i en Ell. De fet, tot allò que som i que tenim ens ve del Pare i pertany a Ell. La Reina de la Pau, com el seu Fill, no és indiferent a cap dels nostres patiments i dolors. És la nostra mare Dolorosa que presenta a Jesús les nostres proves i problemes amb l’eficàcia de la seva intercessió maternal, i Jesús l’escolta. Posem en Ella tota la nostra confiança. És vida, dolcesa i esperança nostra. Algunes persones dubten de l’amor de Jesús i en els moments de dificultat li donen la culpa a Déu i se n’allunyen. La Reina de la Pau vol que tots els que se n’han allunyat tornin a Déu i creguin en el seu amor, que el coneguin i l’experimentin. També prega i ens demana pregària per tots aquells que encara no han experimentat l’amor del Senyor. Ara estem aquí amb la Mare de Déu, i Ella està aquí amb nosaltres. Per això: Sempre, ànims! No hi ha res a témer. Perseverança. Recordem el seu missatge més repetit: pregària i fe forta, perquè d’aquestes dues coses prové l’amor i la misericòrdia. La confiança és el recipient amb el qual rebem l’amor misericordiós, i tal com sigui la mida d’aquest recipient, així serà la benedicció rebuda. La nostra fe ha de ser gran perquè puguem obtenir misericòrdia en abundància, no només per a nosaltres, sinó també per a tots aquells que no són conscients que escullen la foscor i les tenebres. Una vegada més ens demana: “pregueu pels pastors”. Aquesta intenció ha d’estar sempre en el primer pla. Si hi ha bons, sants i prou pastors, hi haurà creixement i vida en abundància.
Pare Inocencio Llamas
