«Estimats fills! Vinc a vosaltres com a Mare i desitjo que trobeu en mi, com a mare, refugi, consol i descans. Per tant, fills meus, apòstols del meu amor, pregueu! Pregueu amb devoció humil, amb obediència i amb plena confiança en el Pare Celestial. Tingueu confiança com jo la vaig tenir quan em van dir que jo portaria la Benedicció de la Promesa. Que del vostre cor i pels vostres llavis sempre arribi un “Faci’s la Teva voluntat!” Per tant, tingueu confiança i pregueu, perquè jo pugui intercedir per vosaltres davant del Senyor, a fi que Ell us doni la benedicció celestial i us ompli de l’Esperit Sant. Aleshores podreu ajudar tots els que no coneixen el Senyor; vosaltres, apòstols del meu amor, els ajudareu a anomenar-lo “Pare” amb plena confiança. Pregueu pels vostres pastors i confieu en les seves mans beneïdes. Moltes gràcies!»
El missatge del 2 de cada mes està relacionat amb una intenció especial que la Mare de Déu ha demanat a través de la Mirjana: pregar amb Ella “pels qui no experimenten l’Amor de Déu en els seus cors”. Però, a més, en el missatge de cada 2 de mes, la Mare de Déu demana pregàries especials per als pastors de l’Església, fins al punt que es podria deduir que així com el dia 2 de cada mes “es prega pels qui no experimenten l’Amor de Déu”, també és dia de pregària per aquells qui, en primer lloc, tenen la obligació –inherent al seu ministeri-, d’ocupar-se d’aquestes ànimes.
En el missatge d’aquest mes, la Mare de Déu diu: “Estimats fills! Vinc a vosaltres com a Mare i desitjo que trobeu en mi, com a mare, refugi, consol i descans.” Aquestes primeres paraules de la Mare expressen profunds sentiments materns. És un llenguatge amorós, tendre, característic de les mares bones. Sabem que no n’hi ha cap com Maria. Tot i així, molts no la coneixen encara, no experimenten, com ho haurien de fer, el seu escalf maternal. Per això és important escoltar aquestes paraules: “Estimats fills! Vinc a vosaltres com a Mare i desitjo que trobeu en mi, com a mare, refugi, consol i descans.” Així doncs, la Mare de Déu estaria contenta si tot fill seu que fa atenció a aquestes paraules s’obrís al Seu Amor maternal i es decidís a caminar amb Ella. Cal considerar també que la pedagogia materna de Maria a l’ànima del just no disminueix en res la glòria i la dignitat de les persones de la Santíssima Trinitat. Ans al contrari: aprendre a caminar amb Maria contribueix a la glòria a Déu. És una altra manera d’honrar-lo, d’exaltar-lo, de reconèixer la seva grandesa, ja que Maria és obra Seva i per Ella arribem a Ell: Déu la va predestinar per a ser la Mare del seu Fill i la Mare dels creients, i de la mateixa manera, ara li ordena intercedir d’una forma extraordinària per la humanitat. Així doncs, correspondre a Maria seria obeir Déu, que vol que tots la tinguem per Mare, Mestra i Reina dels cors.
Maria diu al missatge: “desitjo que trobeu en mi, com a mare, refugi, consol i descans”, ja que Ella sap respondre, sap auxiliar, sap intercedir, i el camí per anar a Ella també és la pregària. Perquè quan es prega, no només s’està en comunió amb la Santíssima Trinitat sinó també amb la Mare de Déu. Per això diu: “Per tant, fills meus, apòstols del meu amor, pregueu.” Així doncs, amb la pregària ens apropem a Déu i Ell ens permet que també Maria s’acosti a nosaltres, el nostre refugi, el nostre consol, el nostre descans.
Cal observar que, en el missatge, la Mare de Déu també ens ensenya a pregar amb el cor. Així doncs es podria afirmar que el missatge d’aquest mes representa una extraordinària ajuda per desenvolupar de forma correcta la pregària amb el cor, diu: “Pregueu amb devoció humil, amb obediència i amb plena confiança en el Pare Celestial.” Considereu, doncs, aquestes tres actituds amb l’objectiu d’adquirir el recolliment interior que disposa al diàleg amorós amb Déu.
-Pregar amb devoció humil. La primera actitud que la Mare de Déu anuncia per pregar és la de la devoció humil. I aquesta indicació dirigeix l’atenció a la paràbola evangèlica del fariseu i el publicà: dos homes van pujar al Temple a pregar, però només un va pregar correctament: es va humiliar davant Déu i va reconèixer el seu pecat. Per tant, per pregar correctament tots els dies, s’ha de saber humiliar-se davant Déu i reconèixer els pecats. La devoció humil aporta sempre sentiments de petitesa, de minoritat, d’infància espiritual davant el Creador. Seria un gravíssim error no deixar l’orgull, encara que sigui només sigui al moment de pregar. Encara més, es podria afirmar que el veritable secret per créixer en la humilitat és saber pregar amb el cor, perquè si cada dia es prega amb esperit d’humilitat, necessàriament creixeria també aquesta virtut en el cor. Així, l’ésser humà es faria més petit, més senzill, més “infant”. El problema és que molts no deixen l’orgull ni en el moment de pregar.
També s’ha de recordar que els “materials” auxiliars que es porten a la capella o a l’habitació per fer la pregària no són tant importants com el mateix cor. No! Allò important és obrir el cor, no tant els llibres o les pregàries impreses. Això significa “pregar amb devoció humil”, és a dir: confiar que en la pregària Déu actuarà en el cor, que hi vessarà tot el seu Amor. Per tant, s’ha de fer atenció a Ell i no a nosaltres: saber fer callar la ment, l’ànima, l’esperit; deixar tota forma d’estrès, d’agitació interior i estar pendent d’obrir el cor.
– Pregar amb obediència. Aquest segon element que la Mare destaca sobre la pregària amb el cor, també és important, perquè cada vegada que es prega es va a una escola i ningú va a l’escola per no aprendre; en aquest cas perdria el temps, diners, recursos… igualment passa amb la pregària. Si es prega i no es cultiva l’esperit de l’obediència a Déu, es perd temps, recursos, energia, inclús es podrien perdre els diners; perquè el temps que es dedica a la pregària es podria utilitzar en alguna cosa més productiva econòmicament. I amb aquestes actituds internes equivocades no es pot avançar. Contràriament, podria portar-nos al desànim, a la desgana i a la falta d’interès per la pregària mateixa. I tot, per no haver cultivat l’esperit d’obediència a Déu en la pregària mateixa.
Dèiem, que la pregària és una escola i cada vegada que es prega s’aprèn quelcom, i per poder aprendre amb la pregària s’ha de ser obedient, perquè sense l’esperit de l’obediència en la pregària, és impossible escoltar Déu. I encara més: no se sabria com escoltar-lo. Pregar amb obediència és pregar amb l’exemple de Samuel quan es va dirigir a Déu perquè sentia que el cridava: “parla Senyor que el teu servent escolta”, el mateix de la Mare de Déu a l’Anunciació: “Heus aquí l’esclava del Senyor: faci’s en Mi segons la teva Paraula”. I només llavors, quan es prega en obediència a Déu, Déu pot parlar al cor: quan observa que els seus fills tenen el cor obert i obedient. Molts es queixen que Déu no els parla quan preguen, i amb aquest missatge la Mare de Déu ha respost: el problema és la falta d’obediència, perquè si Déu sap que l’home no li respondrà, per què, llavors, parlar-li? Déu, per tant, parla al cor humil, a aquell cor que sap humiliar-se. És correcte fer atenció als missatges de la Mare de Déu i meditar-los, però també cadascú s’ha d’esforçar per escoltar Déu al seu cor. Els missatges de la Mare de Déu són ajudes, guies, llum: una espècie de brúixola que assenyala el nord, on i com es troba a Déu. Però, no tot acaba en els missatges de la Mare de Déu. No! Seria una espècie de profanació de l’espiritualitat de Medjugorje pensar “Déu em parla per mitjà de Maria cada mes i, per tant, ja en tinc suficient”. Si fos així, la Mare no convidaria més a la pregària i podria haver dit: “Estimats fills: a vosaltres us és suficient escoltar-me a Mi. No pregueu massa perquè vosaltres teniu moltes ocupacions, responsabilitats i he vingut en aquesta ocasió a la terra per estalviar-vos temps. Amb els meus missatges ja teniu suficient energia espiritual, per tant: no aneu a Missa cada dia perquè no és necessari, no reseu massa el rosari, no és necessari dejunar tant, n’hi ha prou escoltant-me i acceptar-me com a Mare”. En canvi, és tot el contrari: quan més ens parla la Mare de Déu, més ens compromet el temps, el treball, la vida familiar. També es podria afirmar alguna cosa més: si els que avui practiquen la fe catòlica preguessin com la Mare de Déu ha demanat, potser s’acabarien d’una vegada les aparicions de Medjugorje, es modificarien pel bé els “secrets” que la Mare de Déu ha confiat als vidents i multitud de gent tornaria a Déu, hi hauria conversions massives diàriament, desapareixerien les epidèmies, no hi hauria més guerres, ni desastres naturals, hi hauria la inversió dels elements que escalfen el planeta, s’acabarien els avortaments, l’eutanàsia, els matrimonis s’obririen generosament al do de la fecunditat, no hi hauria tantes infidelitats matrimonials, els joves conservarien la virginitat fins al matrimoni eclesiàstic establert per Jesucrist, tindríem moltes més vocacions per a la vida consagrada, els rics i poderosos compartirien els seus béns amb els pobres i s’acabarien les desigualtats socials. Però la realitat és una altra: aquests miracles no es produeixen perquè fa falta més pregària i sacrificis, perquè no hi ha conversió, perquè no es prega com s’hauria de pregar, ja que molts, en pregar, enlloc d’humiliar-se davant Déu busquen els seus propis interessos. I com s’ha afirmat, amb aquests sentiments Déu no parla al cor, i la Mare de Déu ens corregeix.
– Pregar amb plena confiança en el Pare Celestial. El tercer element de la pregària amb el cor també és essencial. Però recordem la trilogia: es prega amb humilitat, es prega amb obediència i es prega amb plena confiança en Déu Pare Celestial. Penso que el millor exemple és Jesús mateix, perquè quan va estar davant el sepulcre de Llàtzer va dir: “Pare, jo sé que tu sempre m’escoltes…” No dubto, i és així com sempre hem de pregar tots. En realitat, quan l’home prega Déu sempre escolta, però el problema que hi ha és un altre: l’home no sempre se sent escoltat. I és quan la virtut de la confiança té un paper predominant: pregar amb confiança, amb esperit d’abandonament, és sempre un acte de la voluntat humana, una decisió, però també un acte de fe. És creure. Crec que Déu està amb mi, que m’escolta i que m’ajuda, que em respon. Jesús ensenya que quan es prega s’ha de fer com si allò que s’està demanant s’estigués rebent al moment. Jesús pregava d’aquesta manera i de la mateixa manera pregaven Maria i els apòstols. També així van ensenyar els sants. I aquesta manera de pregar és un do que Déu concedeix quan observa l’esforç dels seus fills que poc a poc aprenen a posar tota la confiança en Ell.
La pregària de la plena confiança en el Pare Celestial, llavors, és abandonament, entrega, saber rendir-se a Déu cada dia. És pregar amb paraules similars a aquestes: “Pare, aquí estic davant teu, Tu em coneixes perfectament, coneixes cada un dels meus passos. En aquest moment el meu cor s’obre de bat a bat al teu amor incondicional, sé que m’estimes com sóc, sé que estàs amb mi sempre, sé que mai et separes de mi; que per molt que t’ofengui o descuidi la meva vida de pregària sempre podré confiar en Tu, perquè mai et separes de mi. Gràcies, Pare! Reconec avui, davant de tota la cort celestial, que sóc el teu fill i com a fill teu vull viure en aquest món, per això m’entrego una vegada més a Tu. En aquest moment, amb aquest acte d’entrega començo a experimentar la teva tendresa paternal, la que no em va donar el meu pare de la terra, la que no em dóna la meva esposa, la que no em dóna el meu marit, els meus fills, ningú en aquest món. Gràcies, Pare, perquè sento que el teu amor envaeix el meu cor! Gràcies, Pare, perquè em cuides, em protegeixes, em guies, m’acompanyes en tot moment. Per això et dono el meu cor, els meus projectes, els meus plans, la meva història, el meu futur i el meu present. No tinc por de res perquè Tu estàs amb mi. Res em pertorba. Gràcies, Pare!”.
Per finalitzar, la Mare de Déu també diu en el seu missatge del 2 de març que si es prega com s’ha de pregar es podrà “ajudar a tots els qui no coneixen el Senyor… els ajudareu a anomenar-lo “Pare” amb plena confiança”. Això en realitat és preciós. És el que passa quan un home, per mitjà de la pregària, es “divinitza”, “encarna” a Déu. Maria vol que es porti amb la vida el foc de l’Esperit Sant als altres, especialment a aquells que no coneixen Déu; per això demana que preguem amb el cor, ja que la pregària amb el cor –la que es fa amb humilitat, en obediència i en plena confiança- transforma el cor del creient. La pregària del cor ve a ser com l’eix principal de tota la vida espiritual, la principal eina del procés de conversió. Així ho va descriure Santa Teresa d’Àvila i ho va viure Sant Francesc d’Assis, Santa Clara, Sant Pío de Pietrelcina i tants altres.
Llavors, al final del missatge, la Mare de Déu demana que es pregui pels pastors i que es tingui confiança en les seves mans beneïdes. En els gairebé trenta-tres anys d’aparicions diàries de Maria no es troba ni un sol missatge on s’hagi parlat malament dels pastors de l’Església Catòlica; malgrat tants escàndols a través dels mitjans de comunicació social. Ans al contrari, Maria demana que es pregui i que es tingui confiança en ells. A més, ha dit: “que la boca romangui tancada davant les crítiques contra els pastors de l’Església”. I, per què? Naturalment perquè ella és Mare, i doblement Mare: mare del sacerdoci comú dels batejats i Mare del sacerdoci ordenat de Jesús. I una bona mare, per molt malament que es comportin els seus fills, mai en parlarà malament. I és en aquest Cor Immaculat de Maria que ens hem d’inspirar tots. Per tot això, no tenim altre remei que aprendre a estimar els pastors de l’Església com Maria els estima i pregar i confiar en ells. Fixem-nos com Maria diu en aquest missatge que s’ha de “confiar en les seves mans beneïdes”. Ens recorda que les mans dels Bisbes i dels Sacerdots absolen del pecat, consagren el Cos i la Sang de Crist, ungeixen amb l’Oli Sant els malalts, Bategen, Confirmen, assisteixen els matrimonis, beneeixen persones i objectes religiosos. I, per què? Perquè estan ungides amb l’oli sant perfumat de l’ordenació, amb el gust suau de l’Esperit Sant. Beneïdes siguin aquestes mans i que siguin lloats els Sagrats Cors de Jesús i de Maria Reina de la Pau!
P. Francisco A. Verar
