Reflexió del Missatge del 25 de juny de 2016 pel P. Jamut
Estimats amics, el missatge que la Reina de la Pau ens regala en aquest 35è aniversari de les seves aparicions es pot dividir –al meu parer- en quatre parts, que anirem reflexionant i pregant de manera segmentada, mirant de treure’n fruits i profit per a la nostra vida espiritual.
“Estimats fills! Donem junts gràcies a Déu pel do de poder estar amb vosaltres.”
Una vegada més la Gospa ens impulsa a prendre consciència del do de la gratitud, que s’oposa al comportament contrari, que és el pecat de la ingratitud o desagraïment.
No puc llegir aquest fragment del Missatge sense examinar-me a mi mateix i preguntar-me si sóc una persona agraïda amb Déu i amb aquells que fan el be, d’una manera o altra, tant si és petit com gran; o si ans al contrari he crescut amb l’actitud –tal vegada inconscient- de no tenir una actitud agraïda i expressada de manera concreta en el servei a Déu i als germans.
El Catecisme de l’Església catòlica ens anima a desenvolupar la pregària d’acció de gràcies en la nostra vida, quan en el número 2637 ens diu: “L’acció de gràcies caracteritza la pregària de l’Església que, en celebrar l’Eucaristia, manifesta i es converteix cada vegada més en el que Ella és…”
I en el 2638 afegeix: “Tal com s’esdevé en la pregària de petició, tot esdeveniment i tota necessitat es poden convertir en ofrena d’acció de gràcies. Les cartes de Sant Pau comencen i acaben amb freqüència amb una acció de gràcies, i nostre Senyor Jesús sempre hi és present. “doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.” (1 Ts 5, 18). “Sigueu constants en l’oració: en les vetlles feu accions de gràcies” (Col 4, 2).”
Trobo interessant que tal com Sant Pau freqüentment comença i acaba les seves cartes amb l’acció de gràcies, així també la Reina de la Pau, en aquest i en d’altres missatges, comença parlant-nos de gratitud i acaba el missatge amb la ja coneguda frase: “Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Aquesta és una manera de recordar-nos que no hi ha autèntica vida espiritual en un cor arrelat d’ingratitud i desagraïment a Déu i/o a les persones.
És un perill mal acostumar-nos a les aparicions i als missatges de la Mare de Déu, i caure en la rutina o en la desvalorització de regals tan immerescuts de part nostra.
En una ocasió, després que un comentarista bíblic del segle XVIII anomenat Matthew Henry fos atacat, alguns dels seus amics li van demanar com se sentia. Molts li esperaven sentir algun tipus de queixa contra Déu. Per sorpresa de tots, en Henry va contestar:
“Em sento molt agraït amb Déu … de fet tinc quatre coses per les quals li he d’estar agraït sobre això que m’ha passat.
– Primer, li estic agraït perquè és la primera vegada que m’assalten.
– Segon, li estic agraït perquè em van robar els diners però no em van prendre la vida.
– Tercer, li estic agraït perquè tot i que se m’endugueren tot el que portava a sobre, no era molt.
– I quart, li estic agraït perquè em van robar a mi, i no vaig ser jo qui va robar.”
Passi el que passi a la nostra vida, sempre hi haurà motius suficients per ser agraïts. Si sabem veure la vida amb ulls nous, amb la mirada de Maria, llavors cada dia descobrirem miracles en la nostra existència. A vegades són grans miracles i d’altres són petits, però són intervencions meravelloses de part de Déu.
Per tant, posem en pràctica el que tant la Mare de Déu ens demana en aquest fragment del missatge com també Sant Pau quan exclama: “doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.” (1 Tes. 5:18).
“Pregueu, fills meus, i viviu els manaments de Déu per tal que us vagi bé a la terra”.
Els manaments de Déu són, per a la vida de l’esser humà, com un manual per aprendre a viure bé, créixer en la pau vertadera i ser feliços.
Si em compro un mòbil o un ordinador i vull saber com van, que no se m’espatllin i treure profit de totes les seves funcions, m’hauré de llegir els “manaments” del fabricant, que són el manual d’instruccions; i a més també necessitaré algú que m’ensenyo com fer-los servir, almenys en les nocions bàsiques.
Déu, que ha creat la nostra estructura espiritual psicològica emocional, el nostre cos, cada esser humà i tot el que existeix a la terra, ens ensenya, a través del “manual de vida”, com relacionar-nos amb ell, amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb tot el creat, per tal que no ens espatllem i aprofitem al màxim la nostra vida.
I si no seguim les seves indicacions, després no ens queixem –al final de la nostra vida- que no vam ser feliços, perquè això vol dir que vam fem la nostra voluntat i no pas la del Senyor.
Ara bé, quan la nostra Mare ens parla de viure els Manaments, crec que no es refereix només al Decàleg de l’Antic Testament, sinó també als manaments que Jesús ens dóna al Nou Testament, quan ens parla repetidament de no quedar-nos atrapats amb la rancúnia i anar pel camí del perdó, de no ser avariciosos sinó generosos, de no buscar ser servits sinó servir…i la llista és llarguíssima. Però sobretot l’anomenat “Manament nou de l’amor”, que sintetitza tot el que Déu ens mana como a pauta conducta per tenir vida en abundància.
Tots els seus manaments són expressats amb gran seguretat i fermesa; però a la vegada també són potenciats per la seva infinita Misericòrdia Divina, cosa que Jesús va aprendre, no només del seu Pare Déu, sinó també de la seva Mare la Verge Maria.
Per tant et proposo que aquest segon fragment del Missatge de la Reina de la Pau t’impulsi a trobar temps per buscar, en els evangelis, aquells versets en els que Nostre Senyor ens va manar alguna cosa per convertir, renovar i enfortir el nostre seguiment cap a Ell.
“Avui, en aquest dia de gràcia, desitjo donar-vos la meva benedicció maternal de pau i del meu amor.”
No podem comprendre amb profunditat els Manaments del Senyor ni els Missatges de la Nostra Mare si Déu no ens dóna la seva gràcia i la Mare de Déu la seva benedicció maternal.
La Benedicció maternal de Maria transforma el nostre cor àrid en terra fèrtil per rebre les gràcies de Déu, i que fructifiquin en compromisos concrets de pau i d’amor, i que no es quedin només en una experiència merament emocional.
“Intercedeixo per vosaltres davant del meu Fill i us convido a perseverar en la pregària perquè, amb vosaltres, pugui realitzar els meus plans.”.
Aquest fragment del Missatge –tal com el veig jo- és un aprofundiment de la frase anterior ja que ens crida a la humilitat de cor, tot reconeixent que tenim la necessitat d’una força superior que ens ve per la pregària personal i comunitària, juntament amb els germans del cenacle o grup de pregària, que ens ajudarà a posar-nos en disposició dels plans de la Reina de la Pau i a que cadascun de nosaltres sigui, en el món, els seus ulls, les seves mans, els seus peus i sobretot el seu Cor.
“Gràcies per haver respost a la meva crida”
Hem començat parlant de la gratitud i el missatge acaba amb l’exemple de Maria, que ens agraeix a nosaltres que haguem respost a la seva crida.
Transformem doncs la nostra gratitud en accions concretes a favor dels nostres germans, de manera que no puguin dir de nosaltres el que manifesta l’himne dels laudes del dimecres de la I setmana:
“No n’hi ha prou de donar gràcies
si no es dóna què les mereix:
a força de gratituds
es torna estèril la terra.”
T’envio una forta abraçada i m’encomano a les teves pregàries.
P. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Mare de Déu
