En el missatge de 25 d’octubre de 2016 de la Reina de la Pau ens diu:
“Estimats fills, avui us convido: pregueu per la pau. Deixeu de banda l’egoisme i viviu els missatges que us dono. Sense els missatges no podeu canviar la vostra vida. En viure la pregària tindreu pau. En viure en pau, sentireu la necessitat de donar testimoni, perquè descobrireu Déu, que ara sentiu distant. Per això, fills meus, pregueu, pregueu, pregueu i permeteu a Déu que entri en els vostres cors. Torneu al dejuni i a la confessió, a fi que pugueu vèncer el mal en vosaltres i al vostre voltant. Gràcies per haver respost a la meva crida”
La Mare de Déu, amb la seva delicadesa habitual, ens convida a pregar per la pau.
Tot i que molt sovint parlem de pau, no estaria de més demanar-nos, què és la pau?
A través del següent testimoni, comparteixo amb tu les respostes que he anat recollint en diferents situacions i que giren al voltant de la pau.
Cada cop que celebro l’Eucaristia, quan preguem pels malalts i les persones afligides – abans d’intercedir davant el Santíssim Sagrament per les necessitats de tots els presents, els convido a escriure les seves peticions en uns papers petits que després portarem a l’altar, on s’hi troba una imatge de la Mare de Déu que va arribar des de Medjugorje a la meva comunitat de Buenos Aires.
Un dia, l’endemà d’haver celebrat una missa en el decurs de la qual Déu havia manifestat el seu amor d’una manera particular vessant una gran pau i alegria sobre totes les persones presents pel poder del seu Esperit Sant, vaig posar-me a llegir les peticions que havien quedat a la sagristia de la parròquia de Sant Roc i a pregar per totes i cadascuna de les persones que havien escrit alguna cosa en aquells paperets senzills.
N’hi havia moltíssims i vaig trigar més de dues hores a llegir-los tots.
Mentre els meus ulls llegien aquestes línies que havien estat escrites per gent amb necessitats, vaig poder veure el “Cor” del poble de Déu i l’amor que molts d’ells tenen per la Reina de la Pau. Eren cors plens a vessar d’amor, però també de dolor.
Vaig tenir la sensació que més d’un d’aquests paperets tenien senyals d’algunes llàgrimes vessades, d’amor i de dolor. I haig de confessar que, algunes d’aquestes peticions, escrites amb una fe profunda, em van fer vessar també a mi, alguna llàgrima.
Esperava trobar que la major part de les peticions fetes a Déu, fossin per la salut física; quina fou la meva sorpresa en comprovar que les peticions pels malalts estaven en segon lloc, i les de la feina i la prosperitat en tercer lloc; i, en primer lloc, les peticions demanaven a Déu i a Maria el do de la pau.
Així veia confirmades les paraules de sant Agustí: “Tothom desitja la pau”.[1]
Alguns d’aquests paperets demanaven a Déu: “Pau en el meu cor”, d’altres: “pau a la meva ànima”, “pau a la meva vida”, “pau amb el meu marit”, “pau a la meva família”, “pau pels meus fills”, “pau a la comunitat”, “pau al món”, etc. En resum, la petició més demanada era: pau, pau i més pau.
Estic segur que si féssim una enquesta entre les persones que no van a l’església i les que no coneixen Déu, veuríem que també elles manifestarien un desig de pau.
Un autor contemporani afirma: “És necessari asserenar, assossegar aquesta inquietud que tothom duu dins seu; és necessari omplir aquest buit que sentim en la nostra intimitat. Fins que aquesta inquietud no sigui assossegada, fins que aquest buit no sigui omplert, el cor de l’home anhela, pateix i busca. La història de cada home és la història d’un peregrí, d’un caminant en la cerca de la felicitat i la pau. Tots els homes, alguns conscientment i d’altres, la majoria, inconscientment, cerquen Déu.“[2]
Malauradament, en són massa els que per no conèixer l’amor i la pau de Déu, que en aquest missatge en particular està relacionada amb el combat contra el propi egoisme, vaguen pel món arrossegant les seves activitats i obligacions com si fossin una condemna, sense poder trobar la pau en les coses quotidianes. Aquesta és la trista realitat de milions de persones.
Fins i tot entre aquelles persones que tenen una família bonica, una bona feina i diners suficients per divertir-se, també en moltes d’aquestes persones hi trobem una absència de pau.
La Reina de la Pau ens ensenya que només Déu és la font profunda i autèntica de la pau veritable.
En un dels meus llibres de la col·lecció “Pau interior”, hi tinc escrit: “Hem estat creats per Déu amb aquest insaciable anhel de tenir pau i viure-hi. És per això que podríem dir que el desig de pau està com inscrit en el codi genètic de cada ésser humà i només serà satisfet en la mesura de la nostra comunió permanent amb Déu, de la lluita que mantinguem amb el nostre egoisme i en una vida en la que la pregària de cor sigui el centre de la nostra vida.”[3]
La diferència entre els que s’acosten a Déu i a la Gospa des del més profund de la seva ànima i els que encara no els coneixen, és que els primers ja coneixen la pau, tot i que cada dia hagin de lluitar per conservar-la i fer-la créixer, mentre que molts dels que encara no coneixen l’amor de Déu, no saben on trobar-la i la cerquen per camins equivocats.
Per tant, et convido a fer en els propers dies una pregària semblant a la que feia sant Agustí, quan deia: “Senyor, vam ser creats per a tu i el nostre cor estarà inquiet (sense pau) mentre no descansi en tu”[4], a fi que la Reina de la Pau pugui seguir ajudant-nos a treballar la terra dels nostres cors, traient les males herbes dels vicis i de l’egoisme, i plantant-hi les llavors de les virtuts que l’Esperit Sant ens concedeix.
Acabo aquesta reflexió fent-te partícip que estic a punt de marxar cap a Medjugorje de peregrinació amb un grup d’uns cent peregrins de parla hispana de diferents països, per acompanyar-los a trobar-se amb la Reina de la Pau. Per tant, et demano que preguis per tots ells i per mi. Jo també pregaré per tu i per això et deixo la meva adreça electrònica, per si vols fer-me arribar les teves peticions per posar-les als peus de la Gospa durant la setmana que seré a Medjugorje.
T’envio una forta abraçada i demano al Bon Déu que et beneeixi, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.
“Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau.” Lluc 1, 78 – 79
Gustavo E. Jamut,
Oblat de la Verge Maria
padregustavojamut@fibertel.com.ar
[1] Sant Agustí al XIX De civ. Dei
[2] Salvador Canals, “Ascética meditada”, Ediciones Rialp
[3] Jamut. “Lo que nos roba la Paz”. Ed. San Pablo. Argentina.
[4] Sant Agustí, “Confessions”, Llibre Primer, I,1
