Missatge de la Mare de Déu del 25 d’octubre a Medjugorje i refléxió de Pare Verar
“Estimats fills! La meva pregària també avui és per a tots vosaltres, especialment per a aquells que s’han tornat durs de cor a la meva crida. Vosaltres viviu dies de gràcia i no sou conscients dels dons que Déu us dóna a través de la meva presència. Fillets, decidiu-vos també avui per la santedat, preneu l’exemple dels sants d’aquest temps i veureu que la santedat és una realitat per a tots vosaltres. Alegreu-vos en l’Amor, fillets, perquè vosaltres sou únics i insubstituïbles als ulls de Déu, sou l’alegria de Déu en aquest món. Sigueu testimonis de la pau, de la pregària i de l’amor. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
1. Maria prega pels durs de cor
Cada missatge de la Verge inclou una tasca pel mes, que no anul.la l’anterior ans la reforça i complementa. Recorda, de nou, que Maria s’apareix a Medjugorje com a catequista, com a la Mestra de vida espiritual que vol ajudar els seus fills en aquest període particular de la història, carregat d’ombres però també amb molta llum, doncs Maria s’apareix cada dia.
Aquest mes ens diu: «Estimats fills! La meva pregària també avui és per a tots vosaltres, especialment per a aquells que s’han tornat durs de cor a la meva crida». Aquesta frase evidencia el dolor de Maria per la indiferència de molts dels seus fills que malgrat tantes exhortacions i tants signes, encara romanen indiferents i amb el cor tancat. Segurament quan parla d’aquesta manera, la Verge pensa en els milers de persones que han peregrinat a Medjugorje i que, tot i seguir els seus missatges, no canvien el rumb ni volen abandonar el pecat. I per això, una vegada més, Ella prega per aquesta intenció, això és: que caigui el mur de la indiferència mariana. I a més a més, espera que la seva pregària faci efecte. Així doncs, comencem aquest mes tot contemplant Maria pregant per la conversió dels fills “endurits”, i això ens hauria de d’empènyer a tots a respondre a la seva crida doncs el desig de Maria és que siguem conscients que la seva presència a Medjugorje respon a un temps de gràcia, i per això ha dit: «Vosaltres viviu dies de gràcia i no sou conscients dels dons que Déu us dóna a través de la meva presència».
2. Decidir-nos per la santedat
A la segona part del missatge, la Mare de Déu convida de nou els seus fills a decidir-se per la santedat: «Fillets, decidiu-vos també avui per la santedat, preneu l’exemple dels sants d’aquest temps i veureu que la santedat és una realitat per a tots vosaltres». Sabem que en el decurs de tot el temps que Maria s’ha aparegut a Medjugorje, ha fet exhortacions com aquesta i ara ho planteja de nou quan contraposa la duresa de cor d’alguns dels seus fills, a la decisió per la santedat. Són pols oposats i com queda palès, no hi ha posicions intermèdies en les que la majoria hi podria quedar reflectida. Per tant, ens hem de deixar interpel·lar per les seves paraules.
Avui dia és difícil trobar persones que es decideixin per la santedat. I en canvi, n’hi ha tants que viuen sota el pes del pecat. Veiem que Satanàs no té necessitat de convidar ningú al pecat, doncs molta gent ja gaudeix dels plaers que ofenen Déu. Ara bé, quan parlem de la santedat és diferent doncs per ser sant cal prendre la decisió de ser-ho i, a més a més, cal ser perseverant en aquesta decisió. Una persona que vulgui donar glòria a Déu amb la santedat de la seva vida, ha de fer-ne una opció contínua i posar sempre Déu en primer lloc. Malgrat tot, és molt més fàcil renunciar a aquesta vocació i viure en el pecat. El resultat però, podria ser desastrós: la condemnació eterna amb la pena del dany? No veure mai Déu? I la pena del sentit? del foc etern o el purgatori. Aleshores Maria convida al camí de la llum, de la veritat, de la santedat. I pel sentit de les seves paraules, queda clar que qui tingui com a propòsit viure la santedat, pot arribar-hi sense massa problemes. La canonització és una altra cosa: ningú ha de buscar la santedat per ser canonitzat algun dia, seria un greu error d’orgull i vanaglòria.
Hi havia un sant a Síria que es deia Simeó, que en adonar-se que tothom el tenia per sant pels miracles que feia i pels consells encertats que donava, va decidir fer veure que s’havia begut l’enteniment i començà a fer tota mena de bajanades amb la intenció que deixessin de parlar de la seva santedat. I començà la gesta al poble mateix on havia nascut: un dia va arribar-hi arrossegant un gos mort que havia trobat a un abocador, se’l va lligar al cordill del seu hàbit i corria pel poble tot cridant, mentre un grup de nanos el seguia i amb rialles burletes anaven cridant que el monjo s’havia tornat “boig”. Un altre dia va començar a llençar nous a les espelmes que hi havia al damunt de l’altar amb la intenció d’apagar-les, i quan veié que el mossèn i la feligresia s’indignaven amb la seva acció, va pujar dalt el púlpit i llençà les nous que li quedaven a les dones pietoses del temple. Va rebre una bona pallissa quan va fer caure les taules dels venedors de pa i rebosteria per les ofrenes del temple. Va repartir entre un grup de pobres les verdures de la parada que l’havia contractat per vendre-les… Renyava mig seriosament i mig en broma els borratxos dient-los que estaven engegant a dida la seva vida amb el licor, alhora que ell bevia un got de vi. Va viure brut i malgirbat a una cova, i es passejava pel poble vestit amb branques de palmera al cap i raïms i alls per tot el cos. Amb aquesta pinta anava a la plaça del poble a predicar la conversió… es retorçava per terra entre riures i saltirons com si fos un rèptil… I com que deien que durant la Quaresma no menjava res, va aparèixer un Dijous Sant a la sortida de missa devorant –no menjant– un xai sencer. Cercava també les ocasions per ser humiliat i va acceptar de bon grat la calúmnia d’una jove criada embarassada que el va acusar de ser el pare del fill que estava esperant. A l’hora del part però, va confessar la mentida i va destapar l’estratègia del “Boig” que havia tingut cura d’ella durant tot l’embaràs. Al moment de la seva defunció, hom pensava que era Boig, però 30 anys després, Leonci, Bisbe de Xipre, va escriure la seva vida i els seus miracles que havien quedat recollits i provats pel diaca Joan d’Èdessa. Les seves excentricitats naixien a fi de frenar el seu orgull doncs els demés el consideraven sant. D’altra banda, les penitències que s’imposava ja no el satisfeien, per això va fingir ser esquizofrènic. Si en pot arribar de lluny l’amor per Crist i la salvació de les ànimes!
La Verge en el seu missatge també convida a imitar la vida dels sants, però els del nostre temps. Efectivament, Ella no espera que ningú imiti les virtuts i excentricitats de Simeó el Boig; el camí que presenta Maria és diferent, és un “caminet” en paraules de santa Teresina de Lisieux i aquest “caminet” no és altra cosa que l’amor, la pau del cor i la pregària continua amb el cor. Amb tot això, n’hi ha prou per arribar a la santedat. Aquesta part del missatge és important perquè para atenció en exemples concrets contemporanis i no tant en sants del segle VIIIè com Simeó el Boig… i gràcies a Déu que tenim una llista ben llarga!. Sense anar més lluny, el papa acaba de canonitzar el primer matrimoni –marit i muller plegats–: els pares de santa Teresina de Lisieux. I hem de fer memòria que una de les crides constants de la Gospa a Medjugorje ha estat justament la de meditar les vides dels sants. Ara ho especifica: que siguin del nostre temps. És molt probable que estigui pensant, com ha fet d’altres anys, en la preparació espiritual per la Solemnitat de “Tots sants”, a fi que durant el mes de novembre, meditem la seva vida.
3. Alegrar-se en l’amor
A la tercera part del missatge, la Verge ens convida a alegrar-nos en l’amor, potser perquè l’amor és la principal característica de la santedat. N’hi ha molts que ho ignoren però l’amor diví és, justament, la praxis de la caritat i qui l’ha escollit ha de romandre alegre perquè ha escollit el camí correcte per la salvació de la seva ànima i la dels altres. Així doncs, aquesta tercera part del missatge anuncia en síntesi la vida de la virtut: l’amor. Qui vulgui ser sant ha de fer un esforç per estimar: estimar Déu i estimar el proïsme. Només l’amor i res més que l’amor, perquè l’amor és el fonament de totes les altres virtuts. Cal recordar que els sants han estat els que més han estimat i els que han encarnat el desafiament de l’amor. I no hi ha res més bonic en aquest món que viure d’amor! Sant Francesc d’Assís sovint deia: «l’Amor no és estimat». Es referia a Jesús crucificat, que no era prou estimat, però també era una exhortació a deixar-se estimar per Ell, doncs quan l’estimem Ell mateix ens dóna la capacitat per estimar els altres per molt ferit que pugui estar un cor. Així doncs, la mare de Déu desitja que busquem sempre l’amor i des de l’amor podrem créixer en santedat. I això no és tan difícil. El que és difícil és decidir-se per l’amor, per la santedat. I el camí per començar i romandre en aquesta opció és la pregària. Doncs qui sap pregar, sap estimar i aprèn a estimar. Recordem que allò que fa pujar el «mercuri» del termòmetre de l’amor és la pregària de cor. És per això que no hem d’oblidar els missatges anteriors de la Mare de Déu en els que ens va convidar durant tres mesos seguits a la pregària continua i amb el cor. Així doncs, sense pregària no hi ha amor.
En el missatge la Verge també ha dit que nosaltres som «l’alegria de Déu en aquest món». És bonica aquesta expressió, doncs Déu s’alegra amb nosaltres malgrat les nostres errades i misèries. La seva mirada roman en els seus fills que són el plaer del Seu Cor i per això mateix, aquesta és una raó de pes per viure content i superar la imatge negativa, o empetitida, que algú pugui tenir d’ell mateix. El més desitjable amb aquest missatge fóra que tots comencéssim a veure’ns amb el prisma de l’estima de Déu per cadascú de nosaltres. Vegem què ha dit la Mare de Déu: «vosaltres sou únics i insubstituïbles als ulls de Déu, sou l’alegria de Déu en aquest món». Així doncs, els qui se sentin defallir pel pes dels seus errors o pels entrebancs que se’ls presenten, els ajudarà meditar les paraules de la Verge doncs Déu està sempre al costat dels seus fills i amb desig d’ajudar-los. És molt probable que, amb aquest missatge, la mare de Déu vulgui introduir-nos en l’espiritualitat de l’Any Sant de la Misericòrdia que s’inicia el dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria. Cal tenir presenta que la finalitat d’aquest Any Sant és: «contemplar la Misericòrdia de Déu, per ser en el món misericordiosos com ho és el Pare»; el missatge de la Verge parla clarament de la Misericòrdia de Déu vers nosaltres: «vosaltres sou únics i insubstituïbles als ulls de Déu, sou l’alegria de Déu en aquest món».
4. Testimonieu la pau, la pregària i l’amor
A la quarta part del missatge, la Mare de Déu fa una última exhortació: «Sigueu testimonis de la pau, de la pregària i de l’amor»; aquest trinomi és inseparable. Fem memòria que des de l’inici de les seves aparicions, la Gospa ha cridat a viure en primer lloc la pau en el cor, després a la família i després dur-la al nostre entorn. Aquest va ser el programa pastoral dels inicis. Però després començà a parlar de la pregària com el mitjà per excel·lència per aconseguir la pau i demanar la santedat. Aquest és doncs el resum de les Seves catequesis i exhortacions; excel·lent programa per viure durant aquests dies a les portes de l’Any de la Misericòrdia.
Pare Verar
