“Estimats fills, avui també us invito a pregar per les meves intencions. Renoveu el dejuni i la pregària perquè Satanàs és astut i atreu molts cors al pecat i a la perdició. Jo us invito, fillets, a la santedat i a viure en la gràcia. Adoreu el meu Fill perquè Ell us ompli de la seva pau i el seu amor que vosaltres anheleu. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
“Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber”” (Proverbis 3, 5). Molts cors són orgullosos i només confien en allò que poden aconseguir per si mateixos. Són els que acaben bolcats com una barca i enfonsats en el sense sentit. El senyor ens demana que Li fem confiança. I forçosament Li n’hem de fer. Li és tan fàcil al cor de l’home perdre’s! La manca de confiança desfà qualsevol possibilitat de trobada amb Déu i de retruc, de dur a terme qualsevol tasca que l’Amor Diví ens vulgui encarregar. “Jesús, fes de mi allò que vulguis. De tota manera, T’adoraré. Que es faci la Teva santa voluntat. Jo glorificaré la teva infinita misericòrdia. I, de sobte, els meus terribles turments van parar, vaig veure Jesús i em digué: Jo estic sempre en el teu cor”. (santa Faustina Kowalska). És aquesta l’actitud que ha de regnar en el nostre cor: lliurement total al Senyor! La resposta de Jesús és fer estada en el nostre interior. Regalar-nos la seva gràcia i el seu amor. No és tan difícil. Es tracta de creure’s allò de que “per a Déu no hi ha res impossible” (Lc, 1, 37). Davant de qualsevol problema ens hem de deixar en Ell, ens hem d’abandonar sense cap por. Si nosaltres ens despreocupem bo i deixant que sigui l’Esperit Sant qui se n’ocupi… Déu ho canviarà tot. Ans al contrari, si volem controlar-ho tot i pensem que tot ho fem nosaltres amb el nostre esforç… el desastre està garantit. Satanàs penetra sense massa dificultats en els cors que no confien, en els que són tebis i els manca fe. Ans al contrari, no hi pot fer res en els que s’abandonen al Senyor i Hi preguem de cor. “La confiança, i res més que la confiança ens conduirà a l’amor” (santa Teresa de Lisieux). Podem i hem de demanar-ho: Senyor augmenta’ns la fe!.
“Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures”(Jn 8:32). La llibertat és imprescindible per a la fe. Som lliures de creure. D’adherir-nos al missatge de Crist, al seu Evangeli. Per canviar el nostre cor i deixar-nos canviar per la Veritat. La llibertat és un gran do que Déu fa a l’home en la creació, però la llibertat comporta una responsabilitat. El seu mal ús provoca el primer pecat en els nostres pares i aquest segueix sent el nostre problema avui dia. Orgullosament, l’home del nostre temps, pensa que la llibertat és per fer allò que li dóna la gana. S’oblida de la voluntat de Déu. Per què hem estat fets per Déu? No podem estimar sota coacció. Estimar és un acte lliure del cor. Per això ens hem de convertir en cercadors de la veritat, i amb ella podrem ser lliures i estimar allò que realment paga la pena. Veritat i llibertat estan per sempre més associades a la vida del cristià. Però ambdues obliguen l’home a comportar-se de forma responsable. No podem obligar ningú a creure o estimar Crist. Però sí que podem fer una cosa: mostrar-los la veritat que hem descobert. “Si el món va contra la veritat, aleshores Atanasi va contra el món” (sant Atanasi). Amb la nostra paraula i el nostre testimoni. No podem renunciar a anunciar el Crist ressuscitat. Podem ser perseguits, podem no ser molts, però no podem renunciar a somriure amb l’alegria del ressuscitat. Si ens associem a Crist a través de la seva Església, som un poble de vencedors. Això no és fanatisme. Sabem de qui ens refiem. Podem raonar-ho i transmetre-ho. No, no som fanàtics; som seguidors radicals del Mestre. I el Senyor no en vol una mica, ho vol tot. Hem estat fets per amor i per a l’amor Vol recuperar aquest amor per a l’eternitat. “Per poc temps encara la llum és entre vosaltres. Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la fosca: qui camina a les fosques no sap on va. Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum.” (Jn 12, 35-36). No podem amagar aquesta llum, hem d’anunciar-la.
El centre és Crist. El dejuni, la pregària veritable, l’Eucaristia com a aliment, la Bíblia, la confessió, són les armes que hem d’utilitzar en el nostre temps a fi d’augmentar les nostres defenses davant el maligne i augmentar la nostra fe. L’Any de la fe pretén que els cristians siguem conscients del que ens ha estat anunciat i siguem capaços de formar-nos per dur aquest missatge a la nostra societat. No podem restar indiferents. El fruit de tot és l’amor, pensar més en el bé dels nostres germans que en el nostre. “A la tarda seran examinats en l’amor; aprèn a estimar com Déu vol ser estimat i deixa la teva condició” (sant Joan de la Creu).
Que la Gospa ens ajudi a fer front als nostres dies amb decisió i valentia!
Mn. Ferran J. Carbonell
