En el missatge de 25 de setembre de 2016 de la Reina de la Pau ens diu:
“Estimats fills! Avui us convido a la pregària. Que la pregària sigui vida per a vosaltres. Només així el vostre cor s’omplirà de pau i d’alegria. Déu us serà proper i el sentireu en el vostre cor com un amic. Parlareu amb Ell com amb algú que ja coneixeu i, fills meus, sentireu la necessitat de testimoniar, perquè Jesús estarà en el vostre cor i vosaltres estareu units a Ell. Jo sóc amb vosaltres i us estimo a tots amb el meu amor matern. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
El pare Francisco Verar en fa la reflexió següent:
En el missatge d’aquest mes, la Mare convida una altra vegada els seus fills a la pregària, tal com ja ha fet d’altres vegades. Ens podem preguntar per què tanta insistència. La raó pot ser perquè bona part dels seus fills abandonen la vida de pregària o bé no saben la importància que té la pregària a les seves vides. Però també hi poden haver dues raons més..
És probable que la Mare insisteixi també en la pregària com a vida, perquè tot de gent acaba de descobrir Medjugorje i els vol reforçar el concepte que Medjugorje és, abans que res, una crida a la pregària constant i amb el cor. Una altra raó pot ser perquè ara el món, més que mai, necessita més oracions. Però sigui quina sigui la raó per la qual la Mare insisteix tant en aquest punt, Ella espera que els seus fills responguin com cal. Així ha dit un cop més: “Estimats fills! Avui us convido a la pregària. Que la pregària sigui vida per a vosaltres.” Aquesta expressió ha estat típica de la Mare en aquests 35 anys i 3 mesos d’aparicions diàries per a l’Església i la humanitat. Alguns es poden cansar de sentir el mateix, però la Mare no es cansa de repetir-ho perquè és una bona mare. Una mare indiferent al bé dels fills es pot cansar de repetir el que els convé, sobretot quan veu que els fills no li fan cas. Però aquest no és pas el cas de Maria. Segurament Ella veu que molts fills seus no donen importància a les seves crides, però tot i així no claudica. Ans al contrari, hi torna a insistir. I ho seguirà fent mentre durin aquestes aparicions. Perquè quan Déu Pare determini que s’acabin, no es tornarà a sentir aquesta crida ni res de semblant. S’ha de considerar que les aparicions de Medjugorje no són fins a la Segona Vinguda de Jesús o fins a la fi del món. Probablement algun dia s’acabaran però no se sap quan. És bonic que encara ens donin i que la Mare encara doni els seus missatges. I considera a més a més que en aquest moment allò que ha de dir al món i a l’Església de part de Déu és: “Estimats fills! Avui us convido a la pregària. Que la pregària sigui vida per a vosaltres”. I aquí cal recordar que la pregària es fa vida quan cada dia prenem temps per fer-la.
Quan Teresa d´Àvila va arribar al novè grau de l´oració (Matrimoni espiritual), ja no tenia necessitat de passar llargues hores davant del sagrari, o a la cel·la, perquè havia aconseguit la Unió Transformant amb la Santíssima Trinitat. Però aquest no és el nostre cas, perquè nosaltres no hem arribat a aquest grau. Per tant, cada dia ens hem de dibuixar un programa de pregària que comenci posant-nos sempre davant de Nostre Senyor, demanar l’Esperit Sant, confessar amb el cor els nostres pecats i pregar des del fons de l’ànima. Tot això s’ha de fer en privat cada dia i en comunitat quan puguem.
La Mare de Déu a Medjugorje ha ensenyat què és pregar. Ha dit que la pregària no és una cosa que s’aprèn a través de llibres o cursos, sinó que cadascú n’aprèn a partir de la seva experiència amb Déu. També ha dit que per pregar hem d’agafar el rosari, meditar els misteris, meditar la Bíblia, adorar en silenci Jesús Eucaristia, tenir un grup de pregària on puguem pregar amb el cor. En el grup de pregària no es tracta només de resar el rosari, sinó d’encabir-hi a més la pregària espontània, amb el cor. Es pot fer aquesta oració abans de cada misteri: meditar en veu alta sense cap llibre. Es tracta d’un exercici setmanal i constant. Amb aquesta intenció, els grups de pregària han de ser petits, per permetre que cadascú pregui amb el cor. També després del rosari es poden seguir resant oracions espontànies o bé substituir el rosari per només oracions espontànies, tant en família com en privat.
I la Mare insisteix: “Estimats fills! Avui us convido a la pregària. Que la pregària sigui vida per a vosaltres”. Així és que no es tracta pas de pregar per pregar sinó que la pregària es faci vida, o bé que la vida es faci pregària. Per això hem de dedicar cada dia un temps a la pregària. Fixem-nos bé que en el missatge la Mare no parla pas per a les religioses, o pels capellans, o pels laics! No! Parla per a tothom. Tant se val quin sigui el nostre estat de vida; absolutament tothom ha de procurar que la pregària es faci vida. Com també pot ben passar al contrari: sigui quin sigui l’estat de vida, la pregària pot ser ignorada, abandonada, subestimada. Doncs la Mare també ha dit: “Només així el vostre cor s’omplirà de pau i d’alegria. Déu us serà proper i el sentireu en el vostre cor com un amic”. Aquesta part del missatge és important perquè la Mare sap que molts dels seus fills no tenen ni pau ni alegria al cor. I això pot passar fins i tot a alguns medjugorians. Cal tenir present que la pau i l’alegria no venen al cor només pel fet d’anar a Medjugorje, o per parlar de Medjugorje, o per treballar per a Medjugorje, sinó que venen per la pregària. I quan algú noti que ha perdut la pau i l’alegria, aleshores ha de pregar més; no pas treballar més per Maria sinó posar-se davant de Nostre Senyor Jesús i obrir-li el cor. Si el cor no s’obre com cal, no arribarà ni la pau ni l’alegria, encara que treballi per a Medjugorje i es consideri medjugorià. I amb la pau i l’alegria també li arribarà Déu. A més a més parlarem amb Ell com qui parla amb un amic, i així donarem testimoni d’Ell, no pas d’un mateix. Perquè avui dia, molta gent, en comptes de donar testimoni de Déu, donen testimoni propi, i això no està bé; perquè, abans que res, som cristians i seguim Jesús; i Ell ha de ser sempre el centre de la nostra vida, no pas nosaltres i els nostres interessos; ni el treball ni els estudis. Aleshores, quan preguem bé, donem testimoni de Jesús com cal. Ell al centre, no pas la persona. Essent així, la Mare de Déu especifica que fent la pregària ben feta “Jesús estarà en el vostre cor i vosaltres estareu units a Ell”. A alguns els costarà tenir Jesús al cor i viure units amb Ell perquè no troben temps per pregar i alhora estar pels fills, la feina, els estudis… Però de fet, aquestes raons no són de pes. La verdadera raó en deu ser una altra: potser perquè preguen molt poc o no estan com cal amb Jesús. El problema sempre és la falta de pregària, perquè com menys preguem més atribolats vivim i menys temps tenim per pregar.
Hi ha gent que quan sent a dir que la Mare de Déu demana pregària constant, i que la pregària sigui vida, es pensen que ja resen prou, suficientment. Però veient el missatge d’aquest mes han de pensar més aviat en si ja tenen prou pau i alegria al cor, si Jesús viu permanentment en ells, si viuen units a Jesús, si estan disposats a donar sempre testimoni d’Ell i no d’un mateix. Si tot això no es així, aleshores és fals que ja preguen com cal. D’altres segurament diran: “però d’on trauré temps per pregar si no tinc temps?”. I la Mare de Déu podria contestar, tal com ha fet en algun missatge: “No tens temps per pregar perquè pregues molt poc, perquè quan treguis més temps per la pregària veuràs que fins i tot te’n sobra per el que abans no en tenies”. Així és que el problema de qui no troba temps per a la pregària potser és més aviat que no estima Jesús com cal. Perquè quan una persona estima algú, la seva dona, el marit, els fills…troba temps per estar amb ells, per servir-los. Però, què passa quan hem d’estar amb Jesús? A molta gent li sembla que no tenen temps! Així és que el problema no és pas el temps sinó la falta d’amor cap a Nostre Senyor. En la pràctica veurem que, com més estimem Jesús, més estimem al pròxim, perquè Jesús ens apropa al pròxim. Però com menys l’estimem, menys estimem el pròxim. Vet aquí perquè hi ha tantes baralles entre persones que suposadament s’estimen, fins i tot divorcis, separacions… La raó: perquè no tenen Jesús en el cor. Aleshores no és que s’hagi d’estimar més al pròxim, sinó pregar més, per tal que Jesús sigui més al nostre cor o de tal manera hi hagi més amor.
Al final la Mare de Déu torna a dir allò que tantes vegades ha repetit: “Jo sóc amb vosaltres i us estimo a tots amb el meu amor matern”. Lloat sigui Jesucrist!
