“Estimats fills! de manera especial avui us convido a la pregària. Pregueu, fillets, per poder comprendre qui sou i on heu d’anar. Sigueu portadors de la Bona Nova i gent d’esperança. Sigueu amor per a tots aquells que estan sense amor. Fillets, podreu ser-ho tot i realitzar-ho tot només si pregueu i esteu oberts a la voluntat de Déu, a Déu que desitja conduir-vos a la vida eterna. Jo sóc amb vosaltres i intercedeixo dia rere dia per vosaltres davant del meu Fill Jesús. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
“Ja sabeu quines instruccions us vam donar de part de Jesús, el Senyor. Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. Absteniu-vos de comportaments immorals; que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, sense deixar-se endur per la passió com fan els pagans que no reconeixen Déu.” (1Tes. 4,2-5). No podem actuar com si mai haguéssim conegut Déu i no ens hagués estat revelat el seu amor inefable. Si no actuem seguint la Seva voluntat és perquè no l’hem conegut interiorment. Tant si ens anomenem cristians com si no ho fem, la paraula no canvia el fet: no hem descobert l’alegria de l’amor de Déu. No hem descobert Déu perquè no estimem, no cerquem la nostra santedat per damunt de tot. Ens deixem dominar per les passions i fins i tot ens inventem ídols. Som especialistes d’amagar Déu. Més endavant sant Pau ens recorda: “No cal que us escrigui sobre l’amor fratern ja que Déu mateix us ha ensenyat a estimar-vos els uns als altres, i això és el que heu de fer amb tots els germans d’arreu de Macedònia. Però us exhortem, germans, a avançar encara més. Que sigui com un honor el fet de viure en pau, d’ocupar-vos cadascú de la seva feina i de treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar. Així el vostre comportament serà ben vist pels qui no creuen i no caldrà que depengueu de ningú.” (1Tes. 4, 9-12). Hi ha una connexió entre l’amor del que ens parla sant Pau i el progrés sobre el qual insisteix. Si l’amor no progressa, si no es dóna sense defallir, vol dir que, en veritat, no és amor. Com ens dirà la santa: De l’amor se n’extreu amor (santa Teresa de Jesús) o d’una manera semblant ens ho diu un altre sant, “en el camí de l’amor diví, mai podem dir «Prou»” (sant Pius de Pietralcina). L’amor sempre demana més i és en l’amor on obtenim les forces per estimar. Seguim amb els pensaments de la santa: Amb la força de l’amor l’ànima no sent gens allò que fa i no veu clar que els màrtirs s’esforcessin gaire quan patien els turments, perquè si tenim l’ajut de Nostre Senyor tot és més fàcil. (santa Teresa de Jesús). És a dir, l’amor ho pot tot, tot ho assoleix perquè ve de Déu i Déu és amor. Hem de trencar la dinàmica de la mort que s’ha instal·lat al nostre món, una dinàmica que ens porta a no estimar, a ser egoistes i a tornar mal per mal. Trencar aquest cercle vol dir estimar. Aquest és l’exemple que ens donen els cristians de molts països que són perseguits i que, alhora, preguen per la conversió dels que els persegueixen i maten a fi de no generar més odi ni mort. En lloc de venjar tanta mort injusta opten per l’amor i per la pregària. Sí, els cristians perseguits opten per la pregària. Quin gran exemple! Com molt bé va dir el papa Francesc (30 de juny de 2014): “Avui en dia trobem molts de màrtirs a l’Església, hi ha molts cristians que són perseguits. Pensem que a l’Orient Mitjà els cristians han de fugir de les persecucions, són assassinats pels seus perseguidors i, fins i tot, també són expulsats de forma elegant amb guants blancs: això també és persecució. Enguany hi ha més testimonis, més màrtirs que en els primers segles de l’Església.” Davant de tot això, la nostra resposta ha de ser pregar i estimar. Si actuem així, sens dubte esdevenim testimonis per anunciar la Bona Nova amb les paraules, amb les accions, amb tota la vida. Hem de convertir-nos, cercar la santedat i viure de Jesús i amb Jesús. Som cridats a ser com Ell i a estar amb Ell: Jesús li respon:–“Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare.” (Jn. 14, 6-7a).
“Pregueu en tota ocasió, moguts per l’Esperit, amb pregàries i súpliques; en les vetlles dediqueu-vos a intercedir amb constància a favor de tot el poble sant i a favor meu, perquè Déu em posi als llavis paraules valentes per a fer conèixer el misteri de l’evangeli, del qual sóc un ambaixador encadenat. Pregueu perquè en parli amb valentia, tal com és la meva obligació.” (Ef. 6, 18-20). La pregària ens fa sentir lliures malgrat romandre encadenats, ens fa sentir estimats malgrat ser menyspreats i fa que trobem les paraules malgrat ser muts. La insistència en la pregària no és en debades. Pregar és una forma d’estimar. Pregar és estimar Déu i la possibilitat d’estimar el germà amb profunditat. Justament el servei del cristià n’ha d’estar ple, no podem conformar-nos amb una mica de pregària, ja que ens ajuda a entendre la dignitat que tenim des del nostre bateig i ens ajuda a descobrir quina és la voluntat de Déu sobre les nostres vides. Sense pregària estem perduts: “Conformar-nos amb la voluntat de Déu és la pregària més bella de l’ànima cristiana” (sant Alfons Maria de Ligorio).
Que la Gospa ens ajudi a comprendre i viure el seu missatge de vida!
Mn. Ferran J. Carbonell
