“Estimats fills, avui també us convido a la conversió i a la santedat. Déu desitja donar-vos la joia i la pau a través de la pregària, però vosaltres, fillets, encara n’esteu lluny, enganxats a la terra i a les coses de la terra. Per això us convido novament: obriu el vostre cor i la vostra mirada a Déu i a les coses de Déu i la joia i la pau regnaran en el vostre cor. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
“Això diu el Senyor: “Maleït l’home que confia en els homes i busca qui li faci de braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor!” (Jr. 17, 5). Quant de temps perdem preguntant-nos què pensaran els altres de nosaltres o quantes vegades ens amoïna més què pensaran els altres de nosaltres que no pas què en pensa o en diu Déu, quan és Déu l’únic que hem de cercar. Aquest és el lloc correcte on ha de reposar el nostre cor: en el voler de Déu. El problema és que no ens convertim, som tebis i aquesta tebior nostra impedeix que el Regne de Déu s’imposi i triomfi. Justament per això hem de posar tot el nostre ésser en el Senyor. Malgrat que el món ens cridi a la mediocritat i a no seguir el Senyor amb radicalitat, no podem fer altra cosa que desobeir aquestes veus. És avui el dia del nostre canvi, és avui que hem de lliurar-ho tot al Senyor, és avui el dia de Déu. Que no quedi cap racó sense la seva llum penetrant. És aquesta la llum que ens salva i ens ensenya què ha de ser canviat en els nostres cors. Si se’ns acusa de ser radicals per voler ser del nostre Déu, tant se’ns en dóna! Desitgem que Ell prengui els nostres cors, volem regalar-li fins i tot la nostra llibertat. Ens és igual si el món no entén que el cerquem sempre a Ell i el seu regne! Serem perseguits i parlaran contra nosaltres, no ho van fer contra Crist? “Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies” (Mt. 5, 11). I sabem que el primer pas per aquesta fita és desenganxar-nos del món, de la carn, de l’egoisme, de l’orgull, del pecat. Si volem ser possessió divina no podem deixar-nos dominar per les coses de la terra. “El Senyor ha estat el meu castell; el meu Déu, la meva roca de refugi.” (Ps. 94, 22). No podem seguir mirant-nos a nosaltres mateixos, hem de mirar cap a l’eternitat, cap a Déu. Si servim els pobres, si som capaços de donar els nostres diners i el nostre temps a aquells que ho necessiten; si visitem malalts, especialment aquells que no ens tornaran la visita; si lluitem per fer un món millor, més just, si servim els més dèbils, aquells que ni tenen ni tindran mai veu; i hem descobert que “fa més feliç donar que rebre” (Ac, 20, 35); si som pacients i perdonem qui ens ofèn, fins i tot si ho fa amb voluntat d’ofendre’ns, si ens preocupem pel nostre germà sense feina o que està sol… aleshores voldrà dir que hem deixat enrere els “esbarzers” del món que miren de tenir-nos lligats al terra del nostre egoisme i que hem vençut en Jesús ressuscitat. “Senyor, és per a tu que ens vas fer, i el nostre cor està inquiet fins que no descansa en tu” (sant Agustí). Per això hem estat creats per Déu, per ser, lliurement, Seus.
“No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte” (Rom. 12, 2). Vivim en el món però no en som pas, del món. Aquesta és la tensió que domina les nostres vides: estem en el món però és per santificar-lo. Mentre que el servei i les nostres actituds personals ens poden transformar interiorment per ser del Senyor, la pregària i els sagraments són presencia del Déu que ens estima. Quan descansem en el Senyor no hi ha res que ens pugui fer mal. Hem de ser persones de pregària, d’una pregària que transformarà els nostres cors i ens allunyarà de les temptacions de grandesa, plaer o béns materials que ens ofereix el món. Eucaristia, confessió, són sagraments per mitjà dels quals el mateix Crist se’ns dóna per poder transformar les nostres ànimes segons la seva voluntat. Tot per ser testimonis de l’amor de Déu. Un amor que tot ho transforma, començant pel nostre interior.. “Si Satanàs pogués estimar deixaria de ser malvat”. (santa Teresa de Jesús). Si nosaltres estiméssim de veritat… la pregària és l’oportunitat d’omplir-nos d’aquest amor: del de Déu, per donar-lo al món. Ens hem d’allunyar de tota agror, tota mandra i tota temptació, acollim-nos a la pregària i gaudim de Déu. “Estimeu i feu el que vulgueu, perquè tot ho pot posseir qui posseeix l’amor” (santa Margarita Maria d’Alacoque).
“I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist” (Fil. 4, 7). La pau i la felicitat són les conseqüències de la nostra vida en Crist. Una pau que adreça tota la nostra vida cap a Déu i ens allunya de tota temptació de tenir por. “La llibertat alimentarà la pau i la farà fructificar quan, en el moment de triar els mitjans per assolir-la, els individus es guiïn per la raó i assumeixin amb coratge la responsabilitat de les pròpies accions ». (beat Joan Pau II)
Que en aquest temps de benedicció i de l’Esperit Sant, la Gospa ens ajudi a gaudir el seu amor i a donar-lo al món!
P. Ferran J. Carbonell
