“Estimats fills, avui us vull donar les gràcies per la vostra perseverança i us convido a obrir-vos a la pregària profunda. Fillets, la pregària és el cor de la fe i de l’esperança en la vida eterna. Per això, pregueu amb el cor fins que el vostre cor canti amb gratitud al Déu Creador que us ha donat la vida. Estic amb vosaltres, fillets, i us porto la meva benedicció maternal de pau. Gràcies per haver respost a la meva crida!”
Obrir el cor a la pregària profunda”
Bon dia estimat germà/na,
En meditar aquest Missatge aquests darrers dies, hi ha hagut una frase que especialment m’ha anat donant voltes al cor i que ha anat deixant anar un perfum que ha impregnat el meu pensament i el meu cor de l’amor de Déu i de Maria; una frase que en el moment d’escriure aquestes línies, encara rumio i li dono voltes al meu interior, ja que tal com Maria ho guardava tot en el seu cor i ho meditava, també cadascun de nosaltres ha de fer el mateix amb els Missatges de cada mes.
Són missatges que no hem de devorar o empassar-nos de cop sinó digerir-los lentament i suau, perquè ens aprofitin i es transformin en vida per a la nostra manera de pensar, de parlar i de viure i en benedicció fins i tot per a les cèl·lules del nostre cos.
Una d’aquestes frases, que almenys pel que fa a mi em sembla innovadora, és la invitació a obrir-nos a la pregària profunda.
Això m’ha portat a fer-me varies preguntes que compartiré tot seguit perquè tal vegada n’hi ha alguna que també et pugui servir:
• Però, què és la pregària profunda?
• Si la Gospa diu que hi ha una pregària profunda, també ens està dient que hi ha una pregària superficial o buida?
• Com veuen la meva pregària Déu i la Mare de Déu?
• I finalment: Què puc fer perquè la meva pregària vagi guanyant cada dia en profunditat i es transformi en encens suau de lloança i adoració que s’elevi a la presència del Senyor?
Llavors he entès que la Nostra Mare ens dóna –en el mateix Missatge-, algunes claus perquè la meva pregària i la teva vagin passant de ser un pregària superficial a una pregària profunda, a una pregària del cor, que produeixi transformació abundant i faci que la mà de Déu beneeixi la meva vida i les situacions diverses del món actual.
Obrir-se: Se sol dir que hi ha persones “tancades” i també es diu que n’hi ha “d’obertes”. Però què vol dir això?
Tancat és un adjectiu que es pot utilitzar en contextos diversos. Es pot fer servir tant per objectes com per ideologies, com per persones, per expressar que són hermètics, terminants o rígids. Per exemple “El pensament del meu director és tan tancat que no admet cap tipus d’innovació”, “És incapaç de veure les coses des de la posició dels altres”, “no penso canviar de parer per res”.
Aquestes poden ser afirmacions que indiquen que no es tenen ni la ment ni el cor oberts.
Jesús, al llarg de la seva vida a la terra i en el seu ministeri públic, es va trobar moltes personalitats “tancades”, com era el cas dels fariseus, que tot i essent homes (o dones) religiosos, no tenien l’obertura per escoltar quelcom diferent i eren incapaces d’adaptar-se o de canviar.
I a la mateixa ciutat de Natzaret hi havia gent de pensament tancat, que lligaven les mans de Déu i impedien que el Senyor els curés: “I no va fer allí gaires miracles, perquè ells no tenien fe.” (Mateo 13:58).
Quan Joan diu que les portes de Cenacle eren tancades (Jn. 20,19-31), no parla només d’un lloc material sinó també del Cenacle de la ment i del cor dels apòstols, que tenien dificultats serioses per creure que Jesús havia ressuscitat.
Per això el Papa Benet ens recordava: “La visita del Ressuscitat no es limita a l’espai del Cenacle, sinó que va més enllà, perquè tothom pugui rebre el do de la pau i de la vida amb el «Buf creador». (Benet XVI. Regina Caeli, Castelgandolfo. Diumenge 11 d’abril de 2010).
A vegades ens pot passar quelcom semblant: no ens adonem que el nostre cor està tancat i s’ha endurit. Continuem pregant, confessant, combregant, però no percebem les inspiracions de l’Esperit Sant i els canvis que Déu ens està demanant que fem. Llavors la nostra manera de veure la vida i el nostre jo es transformen en un ídol a qui servim.
La pregària profunda, la pregària feta amb el cor és la que ens porta a obrir-nos a les inspiracions de Déu, a acceptar l’impuls del Senyor a caminar en un èxode permanent de conversió continua, que comença en les nostres esclavituds, misèries, rigideses i egocentrismes, per conduir-nos cap a la llibertat dels fills de Déu.
Que la Reina de la Pau no es cansi mai d’intercedir per nosaltres per tal que, decidits a obrir cada dia una mica més les portes de la nostra ment i dels nostres cors a Déu i als germans, naveguem en les aigües de la pregària profunda; així experimentarem la pau i el goig que només Déu ens pot donar i que res ni ningú ens podrà arrabassar. Que així sigui.
Rep una abraçada en la distància i la Benedicció sacerdotal, que és Pare, Fill i Esperit Sant. Amén.
Pare Gustavo E. Jamut, omv
P.D. Si coneixeu algun jove d’entre 18 i 30 anys que necessiti fer un camí de discerniment vocacional, projecte de vida i sanació interior, us podeu posar en contacte amb un dels germans de la nostra Comunitat Evangelitzadora Missatgers de la Pau. diegoarmandopaz@hotmail.com
