Estimats fills, l’Altíssim em dona la gràcia de poder seguir estant amb vosaltres i guiar-vos en la pregària cap al camí de la pau. El vostre cor i la vostra ànima tenen set de pau i d’amor, de Déu i de la Seva alegria. Per això, fills meus, pregueu, pregueu, pregueu i en la pregària descobrireu la saviesa de viure. Us beneeixo i intercedeixo per tots i cadascun de vosaltres davant del meu Fill Jesús. Gràcies per haver respost a la meva crida.
Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: – Qui diu la gent que és el Fill de l’home? Ells respongueren: – Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes. Ell els preguntà: -I vosaltres, qui dieu que sóc? Simó Pere li respongué: – Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu. (Mt 16,13-16) Com podem respondre la pregunta de Jesús si no dediquem la nostra vida a conèixer-lo, estimar-lo i fer la Seva voluntat? Ell només ens fa aquesta pregunta i només li podem donar una resposta clara si realment El coneixem. La nostra societat no vol que coneguem Jesús. Ens parla de diners, de coses materials, de poder. Però Crist no hi és en tot això. Podem afirmar realment que el coneixem tal com ho va fer Pere en el seu moment? Pere respon després d’haver conegut el Senyor, després d’haver-hi compartit la vida. Nosaltres contestem després d’haver-lo conegut? No podem afirmar-ho de la mateixa manera com va fer sant Pere si la nostra resposta no neix de l’amor i de la relació personal amb el Ressuscitat.
I aquest és el problema de molts batejats: no han conegut realment Jesús, no s’han relacionat amb Ell. Ens hem d’omplir de la pregària, ja que sense ella no podem respondre res, no podem comunicar res, no podem ser missioners de l’amor de Déu. Quina pena de vida si no hem conegut el veritable sentit de l’amor de Déu. No existeix cap riquesa ni cap tipus d’estudi en el món que puguin parlar de l’amor de Déu, només l’ànima que ha conegut Déu en la pregària pot expressar la bellesa i la profunditat de la presència del Senyor a les nostres vides.
Moltes ànimes ingènues pensen que es trobaran Jesús per casualitat o que Ell anirà a cercar-les sense preparar el cor amb les pregàries. I és veritat que Crist tot ho pot, però ens hi hem d’unir amb els mitjans que ha previst des de l’eternitat. Alegria, pregària i comunió són el secret de la nostra resistència (sant Joan Bosco). L’ànima que busca el Senyor sempre està alegre perquè sap que El Senyor sempre es fa trobar. La pregària és el fonament d’aquesta trobada i de la proclamació de la nostra fe en Crist. La comunió ens obre a tota l’Església, a Crist per proclamar la Seva santedat i la nostra pròpia crida a la santedat: “Arreu del món la gent està afamada i assedegada de l’amor de Déu. Satisfem aquesta fam escampant alegria.” (mare Teresa de Calcuta)
Feliç l’home que aconsegueix la saviesa, l’home que arriba a tenir enteniment! La saviesa és més lucrativa que la plata, en trauràs més profit que de l’or (Prov 3, 13-14). La saviesa consisteix a conèixer Déu. No hi ha cap altra saviesa en el món que valgui la pena. I n’hi ha que gosen dir que la fe en Déu és cosa d’ignorants. Quina fotesa! La fe és cosa de savis, d’aquells que han conegut Déu. La nostra societat occidental no pot conèixer Déu perquè viu encegada per realitats passatgeres: diners, matèria, poder, sexualitat, tota mena d’hedonisme, drogues… Per ser savi l’home ha de ser despullat de tot i deixar-se omplir només per Déu. La humilitat marca que si creus que saps molt i entens molt bé, allò que pots tenir per segur és que n’ignores molt més (Tomàs de Kempis). El cert és que la saviesa és conèixer Déu i, per tant, pregària. Et diré, bo i plagiant la frase d’un autor estranger, que la teva vida d’apòstol val allò que val la teva pregària (sant Josep Maria Escrivà de Balaguer). Si no preguem no coneixem, i si no coneixem, per a què vivim? Demanem el do de la pregària.
Que la Gospa ens ajudi a viure amb alegria la nostra trobada amb Crist i que puguem romandre per sempre en el seu amor!
Mn. Ferran J. Carbonell
