“Estimats fills, amb una esperança gran al cor, avui us convido a la pregària. Si pregueu, fillets, esteu en mi, cerqueu la voluntat del meu Fill i la viviu. Estigueu oberts i viviu la pregària; que ella sigui el gust i la joia de la vostra ànima a cada moment. Jo estic amb vosaltres i intercedeixo per tots vosaltres davant del meu Fill Jesús. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
“L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.” (Mt 4,4). Sovint ens pensem que podem viure d’altres coses. El pa vindria representat pels diners, l’afany de poder, les coses materials, el desordre en els nostres afectes, el nostre egoisme alienador. Hi ha persones que només pensen en aquestes coses. Quantes vegades no actuem netament? Quantes vegades els nostres interessos personals ens fan oblidar que hem de fer la voluntat de Déu? Conscientment o inconscient solem posar el nostre cor només en les coses temporals. Però el que ens diu el Senyor és molt clar: hem de buscar-lo a Ell, escoltar la seva paraula que no passa mai. Cercar el Senyor amb totes les nostres forces, amb tot el nostre ser. Això significa immergir-nos en la pregària, omplir-nos de Déu, per trobar-lo en el germà. L’”ora et labora” de la regla de sant Benet significa, ni més ni menys, això, hem de fer del nostre treball pregària i fer de la pregària el nostre millor treball. No existeix una alegria més plena ni una pau més profunda que estar amb el Senyor. “La pregària mental no és una altra cosa, tal com ho entenc jo, que tractar d’amistat, ja que moltes vegades tractem a soles amb qui sabem que ens estima”. (santa Teresa de Jesús, Vida, 8,2). No es qüestió de perseverar només en la pregària, sinó que hem de pregar amb freqüència, sempre. La pregària és la font que dóna vida a la nostra ànima. Gràcies a la pregària podem anar conformant les nostres vides a la de Jesucrist i podem lluitar contra el pecat. Si no descobrim que la voluntat de Déu és l’únic important, que Ell ho pot tot, és impossible que ens convertim en homes de pregària. Només Déu i la seva voluntat. “Conformar-se amb la voluntat de Déu és la pregària més bonica de l’ànima cristiana”. (sant Alfons Maria de Ligori). Déu espera la nostra pregària ja sigui de petició, d’acció de gràcies, de contemplació o de lloança. Tant és, Ell espera la nostra pregària, la nostra amistat, el nostre amor. Qui com Ell ens espera! Déu, que no ens necessita, malgrat això demana la nostra pregària, el nostre amor. Com li podem negar el poc que ens demana a qui ho devem tot? No podem continuar essent egoistes, ara és el moment de bolcar-nos en la pregària. Aquest és l’únic camí de pau i de felicitat. Podem i hem de viure del Senyor.
“Que el Senyor encamini els vostres cors cap a l’amor a Déu i cap a la perseverança que ens ve del Crist” (2 Te 3, 5). Tenim en Crist Senyor el missatge més bonic, únic, capaç de transformar-ho tot i d’omplir-nos d’alegria. Som fills de Déu, tenim la capacitat de conèixer i relacionar-nos amb l’Amor. Però malgrat la grandesa d’aquest missatge vivim de manera mesquina, tenim por, no comuniquem l’alegria de la nostra fe. Si hem conegut Déu de veritat, si de veritat preguem i estem amb Ell, per què tenim por i no proclamem per tot arreu la grandesa transformadora del seu amor? A voltes sembla que la nostra fe flaqueja, però en realitat hem de reconèixer que no ens refiem del Senyor. Tenim una fe minúscula. El nostre cor s’ha de deixar portar per l’amor de Déu. No podem dubtar que Ell va davant nostre i és amb nosaltres. Hem d’anunciar el seu missatge, ser testimonis del seu amor i del que Ell fa cada dia amb nosaltres. Ens acompanya, ens transforma, ens salva. Ens hem de deixar omplir de Déu, conduir cap al seu cor i anunciar-lo cridant, si cal. Com podem no sentir la crida per ser portadors del seu amor? Per més dificultats i problemes que ens pugui donar la vida, el Senyor no ens abandona. Es fa present i vol que prenguem la seva pau. Per trobar aquesta pau cal que visquem d’Ell i per a Ell. Quan sentim que les nostres forces flaquegen, preguem, aprofundim en la nostra alegria i unim-nos al Senyor en l’Eucaristia. “Alegria, pregària i comunió són el secret de la nostra resistència”. (sant Joan Bosco).
“Recorda, doncs, el que vas escoltar i acceptar. Fes-ne cas i converteix-te. Si no vetlles, vindré com un lladre, i no sabràs pas a quina hora et cauré al damunt.”. (Ap 3, 3). El Senyor no ens llança cap amenaça, ans és un estímul per viure autènticament les nostres vides. Hem d’estar sempre preparats. Aquest temps de calor i vacances per a molts de nosaltres ha de ser un temps especial per a Déu. Hem d’aprofitar aquestes dates per donar més temps a Déu. Si ens quedem adormits, el Senyor ens demanarà comptes del que hem fet i del que hem deixat de fer. Només podem ser testimonis si ens omplim de Déu. “És inútil que t’escarrassis en tantes obres extraordinàries si et falta Amor. És com cosir amb una agulla sense fil. Quina pena si encabat haguessis fet el “teu” apostolat enlloc del “seu” apostolat!”. (Josep Maria Escrivà de Balaguer). En la voluntat de Déu hi ha, sens dubte, el fet d’estimar-lo a Ell en els germans. Hem de fer present el seu amor en el món. Quines coses pràctiques faig per Déu en els meus germans?
Que la Gospa ens aconsegueixi del seu Fill l’esperit de la pregària, la intimitat amb Ell per poder ser sants com Déu és sant!
P. Ferran Jarabo Carbonell
