Estimats fills, no sou conscients de les gràcies que viviu en aquest temps en què l’Altíssim us dóna senyals perquè us obriu i us convertiu. Torneu a Déu i a la pregària, i que en els vostres cors, les vostres famílies i les vostres comunitats hi regni la pregària, a fi que l’Esperit Sant us guiï i us animi a estar cada dia més oberts a la voluntat de Déu i al Seu pla per a cada u de vosaltres. Jo sóc amb vosaltres, i amb els sants i els àngels intercedeixo per vosaltres. Gràcies per haver respost a la meva crida!
Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús:–Mestre, volem veure un senyal. Ell els respongué: -La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. (Mt 12, 38-39). Jonàs no volia anar a Nínive a predicar i s’enfrontà amb la missió que Déu li havia encomanat. Després d’estar-se tres dies i tres nits a la panxa d’un peix pregant profundament i abandonant-se al Senyor, va ser expulsat per poder complir la voluntat del Senyor i convertir els ninivites. Per mitjà de Maria, Déu fa una crida a la nostra conversió perquè som com els ninivites, en necessitem sentir la crida. Nínive es va vestir de sac i va dejunar. Què farem nosaltres per convertir-nos? Pensem que l’anunci de la conversió és per als altres? La crida al canvi és per a tothom, però especialment ho és per a mi. La conversió i l’obertura a l’Esperit no es refereix als altres. La crida és personal, per a cadascú. Un cop l’hem sentida cal, alhora, donar-ne testimoni. Sovint podem pensar, també, que la missió es troba lluny i no és pas així. Si som ninivites i ens cal la conversió, l’hem de predicar com Jonàs i anunciar l’Evangeli per tot el món i ser testimonis de l’amor de Déu, tot començant per les nostres famílies i els nostres veïns.
No hem de deixar passar l’oportunitat d’anunciar el Déu veritable, també als qui practiquen altres religions. No hem de tenir por! Només n’hi ha un: Jesucrist. Només gràcies a Ell tenim la vida. No tot és igual. Per a nosaltres hi ha una Veritat que hem d’estimar i anunciar. Només Jahvé és la veritat. Si de veritat hem descobert el Senyor, hem d’anunciar-lo caritativament als altres. No hem de tenir por de dir a jueus i, sobretot, a musulmans, que Crist és el Déu fet home, la nostra única oportunitat d’anomenar Pare a Déu. La providència ens apropa a aquells que temps enrere eren lluny; aprofitem, doncs, els signes dels temps! Així ho farien el beat Ramon Llull, sant Francesc d’Assis, santa Teresa de Jesús, sant Pere Nolasc… Que potser no estem obligats a imitar-los? Així doncs, el cristià ha d’ajudar, servir, donar de menjar, ensenyar, compartir els seus béns i… anunciar la Bona Notícia de paraula i d’obra. Hem d’anunciar amb alegria què és el que ens mou a servir i a plorar amb els més necessitats. El Senyor ens dóna contínuament els signes del seu amor als sagraments, especialment a la confessió, al baptisme i a l’eucaristia. També es manifesta providencialment en la vida, en la pregària sincera, en la lectura de la Paraula, a la naturalesa i en les seves bondats i bellesa…
No només ens donà el signe de Jonàs, sinó que es fa present a les nostres vides: Tu i jo i tot ésser humà d’aquest món és un fill de Déu, creat a imatge de Déu, creat per a coses grans, per estimar i ser estimat. En el món hi ha tant de sofriment perquè hem oblidat que vam ser creats per a grans coses: per estimar i per ser estimats. Així, doncs, és molt important que preguem; amb la pregària tindrem un cor net, i un cor net pot estimar. Perquè el fruit de la pregària és l’amor i el fruit de l’amor és el servei, i no és tant allò que fem sinó l’amor que hi posem en fer-ho (beata Teresa de Calcuta).
Jesús li respongué:–Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns. (Mt 19, 21-22). Si de veritat hem conegut el Senyor, hem de deixar-ho tot per seguir-lo, abandonar la nostra dependència de les coses materials, fins i tot de les nostres seguretats espirituals, abandonar-nos en Aquell qui ens estima amb un amor inexplicable, sense límits. Confiar en el Senyor no és donar-li una petita part de nosaltres mateixos. Ell ho espera tot. Qui desconfiï totalment d’ell mateix i posi en Mi tota la seva confiança, serà omnipotent (beat Pare Alberto Hurtado Cruchaga S.J.). Fer la Voluntat de Déu no és fàcil i cal la llibertat interior per poder-la seguir. La insistència de la Gospa en la pregària no és perquè sí. En la pregària parlem i contemplem el qui ens estimà primer. En la pregària l’Esperit Sant ens inspira allò que espera de nosaltres. En la pregària i amb la Seva Paraula guia les nostres vides. Sense oració no tenim res. Amb l’oració ho tenim i ho podem tot car per a Déu res no és impossible. Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l’Esperit Sant i proclamaven amb valentia la paraula de Déu. (Fets 4:29-31).
Si preguéssim de veritat, si Crist inundés els nostres cors, no hi hauria empresa evangèlica que se’ns resistís. Plens de l’Esperit Sant, cantaríem amb entusiasme l’amor que Déu ens té. El do de la pregària està en mans del Salvador. Com més et buidis de tu mateix, és a dir, del teu amor propi i de qualsevol lligam carnal i siguis ben humil, és quan Déu ho comunicarà més al teu cor (sant Pius de Pieltrecina). Tornar a Déu, a la pregària, és absolutament necessari per a la nostra vida, per al nostre món. Hem d’aconseguir que l’Amor de Déu regni als nostres cors, governi les nostres famílies i transformi el nostre món. Sovint estem preocupats per tantes coses intranscendents i oblidem l’única realment important. No tan sols de pa viu l´home sinó de tota paraula que procedeix de la boca de Déu”, va dir el Senyor –Pa o paraula!: Hòstia i pregària. Sinó, no viuràs vida sobrenatural (sant Josep María Escrivà de Balaguer). Quan tardarem a posar fil d’una vegada al camí de la pregària? Que la Gospa ens ajudi a pregar com el seu Fill espera que ho fem!
Mn. Ferran J. Carbonell
