Missatge de la Mare de Déu del 25 de gener de 2016
“Estimats fills! També avui us convido a la pregària. Sense la pregària no podeu viure, perquè la pregària és la cadena que us acosta a Déu. Per això, fillets, en la humilitat del cor torneu a Déu i als seus manaments per poder dir amb tot el cor: “com al Cel, així es faci també a la terra”. Fillets, vosaltres sou lliures de decidir-vos en llibertat per Déu o contra Ell. Mireu com Satanàs vol arrossegar-vos al pecat i a l’esclavitud. Per això, fills meus, torneu al meu Cor perquè jo us pugui conduir al meu Fill Jesús, que és el Camí, la Veritat i la Vida. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
“Sense la pregària no podeu viure”
Recordo una vegada – quan jo era un nen petit – que vaig anar al mar amb la meva família i vaig veure com el meu pare pescant havia tret un peix molt gros, que al principi es movia i no parava de saltar, com si volgués tornar a l’aigua, però poc a poc es va anar movent menys i, finalment, va morir.
Quan li vaig demanar al meu pare per quina raó ja no es movia, em va respondre que un peix fora de l’aigua no pot viure molt de temps perquè ja no pot respirar.
Quan vaig llegir aquest missatge del mes de gener, em va venir aquest record a la memòria doncs la Reina de la Pau ens diu: “Sense la pregària no podeu viure”.
De la mateixa manera que els peixos no poden viure fora de l’aigua durant molt de temps, el cristià que no té una oració autèntica, comença a experimentar en la seva ànima un ofec, la falta d’oxigen espiritual i la incapacitat de mantenir viva la vida interior. És per això que la Reina de la Pau ens convida contínuament a la pregària, a fi que tinguem vida en abundància i, per tant, ho fa amb sintonia amb la vocació a la que som cridats pel seu Fill: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir.” (Joan 10, 10).
El cristià que no prega amb el cor, no només no té vida a desdir, ans té la seva ànima en estat vegetatiu o subsisteix en permanent agonia.
Hi ha qui prega poc amb l’excusa de tenir moltes coses a fer, quan justament la regla d’or del cristià que busca la santedat hauria de ser: “atès que haig de fer moltes coses, haig de pregar molt”.
A sant Tomàs Moro, en una ocasió, algunes persones de la cort li van demanar per quina raó pregava tant i anava cada dia a missa, amb la quantitat de responsabilitats que tenia, i ell els respongué: “és justament perquè tinc molta activitat i grans responsabilitats, que haig de fer molta pregària”.
Com més responsabilitats, més necessitat de pregària. Una de les persones que més activitats té cada dia és el Papa Francesc i tot i això, es lleva cada dia molt d’hora per pregar i està en oració contínuament.
La pregària ens dóna la saviesa de Déu, ens concedeix discerniment, augmenta en nosaltres les virtuts i manté a ratlla els vicis i debilitats, ens ajuda a evitar decisions equivocades i ens inspira a prendre les decisions correctes. No sé com podríem viure i seguir endavant, sense la pregària.
A més, la pregària té la funció d’ajudar-nos a pair tot allò que ens passa en el decurs del dia i, de la mateixa manera que el procés digestiu del cos transforma els aliments en energia i vida, d’una manera semblant la pregària ens ajuda a pair les vivències quotidianes, fins i tot aquelles que per doloroses, inesperades o amargues, sembla que no podrem pair. Així doncs, la pregària té un poder “reciclador”, que transforma en bo el que és dolent, doncs només Déu pot escriure recte amb línies tortes i de mals treure’n béns.
En aquest any sant de la Misericòrdia, he començat a predicar jornades i recessos amb el lema: “La Reina de la Pau ens mostra com Déu sana amb la seva Misericòrdia”, i ja m’he trobat amb persones que m’han manifestat que van començar a pregar a partir dels missatges de la Reina de la Pau, i a través de la pregària van començar a experimentar que la Misericòrdia de Déu sanava les ferides més profundes de la vida.
No podrem viure de forma autèntica l’Any Sant de la Misericòrdia si no enfortim i renovem la nostra vida d’intimitat amb Déu. Per això aquest missatge de la Reina de la Pau és una expressió de la Misericòrdia Divina, que ens fa retornar a l’aigua de la gràcia i ens ensenya a viure els Manaments en la llibertat que ens ha estat donada per Crist.
La Verge Maria – en les seves escasses aparicions als Evangelis – ens ofereix ensenyances sublims sobre la pregària i, a través dels seus missatges, ens convida a entrar en la seva escola de pregària i de vida. És per això que penso que tot cristià que estima la Reina de la Pau, ha de convertir-se en mestre de pregària per a les persones que encara no han fet experiència de Déu; per tant no han de subestimar la capacitat que Déu els ofereix d’ajudar els altres tot ensenyant-los a pregar i formar grups de pregària que siguin escoles de pregària.
En una ocasió, després d’haver fet un recés espiritual a la ciutat de Panamà amb un germà de la meva comunitat, una família ens va deixar la seva casa a la platja.
Un matí vam sortir a passejar ben d’hora per la platja i vam veure uns pescadors que amb les seves humils barques havien tret les xarxes i abocaven damunt la sorra la morralla que no podrien vendre al mercat i que de mica en mica, anava morint. Hi devien haver centenars de peixets que en poqueta estona moririen sota els intensos rajos del sol.
Aleshores vaig començar a tornar al mar, un a un, els peixets que encara estaven vius, i el germà que estava amb mi em va dir: “no podràs tornar-los tots a l’aigua”; tot agafant amb les mans un d’aquells peixets platejats que es retorçava enèrgicament, li vaig contestar: “si més no, per aquest sí que és important”, i després d’haver dit això el vaig tornar al mar, on va començar a nedar tot recuperant l’agilitat, i es va endinsar cap a aigües profundes. Mentre hi va haver peixos vius per rescatar, amb el germà vam seguir tornant-los al mar.
Això em fa pensar: quants batejats han quedat encallats a les platges de la seva existència, amb una vida a mitges per falta de pregària i sense poder nedar a l’oceà de la Misericòrdia Divina perquè ningú no els ha donat el testimoni de l’amor de Déu i la tendresa d’una Mare.
Aquest any de la Misericòrdia, la Reina de la Pau no només et convida a tenir vida en abundància, sinó a que convidis –per mitjà del teu testimoni de Misericòrdia i compromís evangelitzador– a milers de persones a submergir-se en l’oceà de la Misericòrdia Divina a través de la pregària.
Què et sembla? T’hi animes?
Rep una forta abraçada i la Benedicció sacerdotal, alhora que jo mateix m’encomano a les teves pregàries.
P. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Verge Maria
