“Estimats fills, avui també us invito a la pregària. Que la vostra pregària es faci tan forta com la pedra viva per tal que, amb les vostres vides, esdevingueu testimonis. Sigueu testimonis de la bellesa de la vostra fe. Estic amb vosaltres i intercedeixo per cadascun de vosaltres davant del meu Fill. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
A principis d’any, la Mare de Déu ens convida de nou a la pregària. El missatge no aclareix amb quin mètode, forma o expressió l’hem de dur a terme, però amb la seva crida ens demana que la tinguem ben present. Així el ventall queda obert perquè cadascú, des de la seva llibertat, pugui escollir el mètode, la forma i la millor expressió per comunicar-se amb Déu.
Per això destaquem que una de les característiques de les exhortacions de la Mare de Déu a Medjugorje, justament, és el respecte per la llibertat humana; i a més, se’n desprèn que si la Mare respecta la llibertat personal és perquè amb la pedagogia materna també ensenya a educar els seus fills. Cal destacar que Maria sempre parla amb molta amabilitat, cortesia i amb un to positiu d’insistència, tot i ser conscient que la resposta dels seus fills no serà mai com espera. És així com ensenya a educar amb paciència i amabilitat, la qual cosa La revela com una gran educadora en acció, tant pel que fa a la forma i al contingut de l’educació, els quals, per Maria, sempre s’inicien amb la pregària. Aquest exemple és digne de ser imitat per tot aquell qui vulgui educar, perquè quan l’home aprèn a pregar és quan troba la seva plenitud a la terra. I Maria ho sap. Cal fer esment, alhora, que la millor herència que la Mare de Déu va rebre dels seus pares terrenals, sant Joaquim i santa Anna, fou que la van ensenyar a pregar; i el mateix podríem afirmar de Jesús.
El Catecisme de l’ Església Catòlica ensenya: «El Fill de Déu esdevingut Fill de la Verge també ha après a pregar segons el seu cor d’home. Aprèn de la seva mare les fórmules de pregària, ella que conservava totes les “meravelles” del Totpoderós i les rumiava en el seu cor. (cf. Ll. 1, 49; 2, 19; 2, 51). N’aprèn en les paraules i els ritmes de la pregària del seu poble, a la sinagoga de Natzaret i al Temple. Però la seva pregària brolla d’una font, d’altra banda secreta, com ho deixa pressentir a l’edat de dotze anys: “He d’estar per les coses del meu Pare” (Ll. 2, 49). » CIC 2599.
Llavors, Jesús també va tenir tres fonts indispensables per aprendre a pregar: la dels seus pares de la terra, la dels ritmes de la litúrgia jueva de l’època i la secreta per la dignitat de ser Fill de Déu. És en aquests aspectes on el cristià ha de parar esment, perquè nosaltres també disposem de tres fonts: la família catòlica d’on provenim, l’Església o la nostra comunitat parroquial o educativa, i la font secreta de la nostra dignitat baptismal per la qual Déu, pel seu amor infinit, ens condueix mitjançant l’Esperit Sant. A més a més, cada vegada que la Mare de Déu s’apareix a Medjugorje ens ensenya alguna cosa nova, les quals podrien ser considerades una quarta font de pregària. Per tant, no hi ha excusa per no aprendre a pregar. Alhora, fem memòria que cap Església o denominació cristiana té el llegat espiritual sobre la pregària cristiana com el té l’Església Catòlica. Només cal que recordem la corrua de testimonis destacats que han defensat la importància de la pregària. Els recursos ja existeixen, només falta la decisió dels fidels.
La segona part del missatge és molt significativa: Que la vostra pregària es faci tan forta com la pedra viva, per tal que amb les vostres vides esdevingueu testimonis. Què ens vol dir aquesta expressió? Bàsicament podríem pensar en tres coses:
1. En la mesura que es prega, la mateixa pregària es fa baluard davant de qualsevol adversitat (proves, temptacions o debilitats que ens porten al pecat, etc.).
2. Que la pregària ben feta transforma els fonaments necessaris per tal de construir tot l’organisme espiritual, el qual després donarà els seus fruits.
3. Que quan la pregària es duu a terme amb perseverança i amb el cor, supera totes les grans dificultats de les distraccions, la falta de fe, les sequeres i arideses i fins i tot la peresa espiritual. Per altra banda, el més important del missatge és que Maria vol que, per mitjà de la pregària, cada deixeble de Crist porti la bellesa del seu testimoni al món: Sigueu testimonis de la bellesa de la vostra fe.
Ara que l’Església celebra l’any de la fe, és quan la Mare de Déu ens fa aquesta exhortació perquè, sens dubte, Maria sempre s’ajusta al què demana el Magisteri. I és en aquest exemple en què ens hem d’inspirar tots els membres del Cos Místic de Crist. Fixem-nos que la crida de la Mare de Déu és la mateixa que l’Esperit Sant va fer per mitjà del Papa a fi de viure de la millor manera aquest Any de Fe. És d’aquesta manera com es fa palpable el guiatge de Déu per camins diferents vers un mateix objectiu.
En l’última part del missatge la Mare ens diu: Estic amb vosaltres i intercedeixo per cadascun de vosaltres davant del meu Fill. Amb aquestes paraules la Mare de Déu reafirma la participació en el projecte del testimoni del cristià. Aquesta part del missatge també és important perquè ens confirma que sempre es troba al costat dels seus fills – tot i que no tots experimenten la seva presència i potser per això ho diu – . Aquesta és una manera de cridar l’atenció, perquè tots els deixebles de Crist aprenguin a confiar en la Seva persona i es posin sempre, sense por, sota la seva protecció. Per tant, cal obrir-li el cor i acollir-la com a Reina i Mare de la pròpia existència, perquè Déu vol que mitjançant les aparicions de Medjugorje comenci una nova era mariana a l’Església, una especial hora de Maria que ajudarà a preparar millor la vinguda de Jesucrist al món, tal i com va profetitzar Montfort: “Per mitjà de la Verge Santíssima Jesús va venir al món i per mitjà d’Ella també ha de regnar en el món.”
P. Francisco Ángel Verar
