“Estimats fills, avui també us invito a la pregària. El pecat us atreu cap a les coses terrenes, però Jo he vingut per conduir-vos vers la santedat i les coses de Déu, no obstant això, lluiteu i perdeu les vostres energies en la lluita entre el bé i el mal que hi ha dins vostre. Per això, fillets, pregueu, pregueu, pregueu perquè la pregària esdevingui joia per a vosaltres i així la vostra vida esdevindrà un senzill camí vers Déu. Gràcies per haver respost a la meva crida.”
Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist (Fil. 3, 18). En aquest temps de quaresma que Déu ens ha regalat, hem de posar tota la nostra atenció en la conversió. I sens dubte allò que més ajuda la nostra conversió és la penitència i la confessió sacramental dels nostres pecats. Hem d’anar al capellà i confessar-nos. Hi ha alguns (molts) cristians que viuen la seva fe de forma mediocre perquè no veuen la necessitat de la conversió i no es confessen regularment. El nostre estil de vida no és el que Déu vol. Vivim contra la creu quan no ho fem amb l’alegria de saber-nos fills de Déu. Vivim contra la seva creu quan ens deixem atraure de forma desmesurada per les coses del món. Vivim contra la seva creu quan posem la nostra voluntat per davant de la de Déu o quan no sabem viure el dolor com a recerca de la creu. Vivim contra la creu quan els nostres afectes són desordenats i aquest desordre dirigeix la nostra vida. Vivim contra la creu de Crist quan ens deixem enfosquir pel pecat.
L’única manera de viure en Déu, en la seva santedat, és pregar, pregar sense mida, sens parar, pregar contínuament. Sense Déu, l’home no pot pas res. Hem de tenir el ferm convenciment que per poder vèncer necessitem la gràcia i l’amor de Déu. Si el nostre cor s’impregna i es convenç d’aquesta gran veritat, aleshores cercarem l’actualització contínua de l’immens amor que Déu té per nosaltres. Així doncs, la nostra lluita contra el mal consistirà en unir-nos a Crist, bo i tenint la certesa que la victòria és nostra. En la Creu, Crist ha vençut el pecat i així nosaltres, amb la nostra pregària, ens associem a la seva victòria. I aquest és el significat profund d’aquest temps de quaresma que l’Església ens convida a viure. El Senyor ens ho arregla tot, malgrat que a vegades ens vulgui estrènyer una mica a fi que després l’estimem més (santa Meravelles de Jesús). En el patiment hem de buscar el Senyor amb més força. Ell ho arreglarà tot, Déu ho pot tot. N’hi ha molts que abandonen quan de sobte els ve la prova o quan veuen l’escàndol del pecat dels altres. En el nostre temps, com ha passat sempre, ens oblidem de la doble dimensió de l’Església que és santa, ja que el seu cap ho és, i és pecadora perquè els homes l’embrutem amb el nostre pecat. Efectivament, el cap de l’Església és Crist i per això és santa. El problema rau sempre en els homes que, tot i ser batejats, no deixem la nostra vida de pecat. En aquest temps, la pregària per l’Església ha de ser més intensa a fi que sigui il·luminada amb força per l’Esperit Sant i en surti enfortida de la prova. Déu colpeja sense parar les portes del nostre cor. Sempre frisa per entrar. Si no ho fa, la culpa és nostra” (sant Ambrosià). Obrim a Crist els nostres cors! Si esborrem el pecat personal millorem l’Església de Crist. El nostre pecat és personal però afecta tota la comunitat; la nostra conversió és, així doncs, la de l’Església. Estimeu aquesta Església, romaneu-hi i sigueu vosaltres mateixos Església. (sant Agustí).
En canvi, tu, quan preguis entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà” (Mt. 6, 6). L’amor a Déu i l’amor al proïsme són inseparables, l’oració brota d’un cor que busca Déu per damunt de tot. La pregària és per a l’home com la respiració: un home sense respirar mor, un cristià sense pregària ja està mor. Pregar des del silenci, des de l’amagat, però pregar demanant, adorant i lloant el nostre Salvador. El fruit del silenci és la pregària. El fruit de la pregària és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau. (beata Mare Teresa de Calcuta).
Que la Gospa ens ajudi en aquest temps a la conversió i ens dugui cap a Jesús!
Mn. Ferran J. Carbonell
