Missatge de 25 de desembre de 2016
“Estimats fills! Amb gran alegria avui us porto el meu Fill Jesús perquè Ell us doni la seva pau. Obriu els vostres cors, fills meus, i estigueu alegres per tal de poder-la acollir. El Cel està amb vosaltres i lluita per la pau en els vostres cors, a les famílies i al món; i vosaltres, fills meus, amb les vostres pregàries, ajudeu perquè així sigui. Us beneeixo amb el meu Fill Jesús i us convido a no perdre l’esperança; que la vostra mirada i el vostre cor estiguin sempre dirigits cap al Cel i l’eternitat. D’aquesta manera estareu oberts a Déu i als seus plans. Gràcies per haver respost a la meva crida”.
Estimats germans/nes,
Ens retrobem de nou al voltant del missatge de la nostra Mare que, en aquest temps de Nadal, ens ofereix el seu Fill perquè l’adorem.
Altra vegada doncs, la reina de la Pau ens convida a obrir els nostres cors, ja que és l’única manera de rebre la pau de Déu: “Ell us doni la seva pau. Obriu els vostres cors, fills meus…”
Segons el meu parer, hi ha tres tipus de cor, de la mateixa manera que hi ha tres tipus de porta:
1er tipus de porta: les que són com l’hostal de Betlem, que es tancaven a Maria i Josep i, per afegitó, també eren tancades a Déu.
Pot passar a vegades que nosaltres també tanquem les portes del nostre cor a Déu. Quan? Quan ignorem el pobre, quan menyspreem a qui veu les coses diferents de com les veig jo, quan faltem a la veritat, a la caritat i a la misericòrdia, en qualsevol de les seves formes.
2on tipus de porta: són les que s’obren però amb una obertura limitada.
Són portes que es poden obrir però només fins a un cert punt, doncs per la part de dins tenen una cadena que limita el grau d’obertura.
Aquestes portes representen els que tenen les mentalitats limitades per estructures de pensament rígides; que no estan oberts als canvis o a les noves propostes que pot inspirar l’Esperit de Déu. Per això justament, gairebé al final del missatge, la Reina de la Pau diu: “estareu oberts a Déu i als seus plans”.
Hi ha persones que corren el risc de ser, com diu el refrany, més papites que el Papa. Aquestes persones són tan dependents de certs costums i ritus, que han perdut la capacitat de percebre el buf suau de l’Esperit de Déu que empeny endavant la barca de l’Església.
3er tipus de porta: les que s’obren de bat a bat, com va passar amb les portes del pessebre. Aquestes persones representen els cors senzills i humils, com els de Maria i Josep, com els dels pastors i com els de milers i milers de peregrins que arriben a Medjugorje sense massa exigències i amb l’única expectativa de deixar-se omplir fins a vessar de l’amor de Déu i Maria, a fi de poder-lo portar després als que ho necessiten i disposats a fer, en tot, la voluntat de Déu.
Aquestes persones, tal com ens recorda la Gospa en el missatge, són les que tenen la mirada i el cor dirigits cap al Cel i l’eternitat, però amb els peus ben plantats allí on Déu els ha sembrat, per transformar – des d’una espiritualitat encarnada – les realitats del dia a dia.
La Mare de Déu ens diu quina és la clau que obre les portes del cor per rebre la pau: l’alegria: “i estigueu alegres per tal de poder-la acollir”.
Per tant, cadascú de nosaltres hauria d’agafar-se una mica de temps per demanar-se: a quina de les tres portes s’assembla el meu cor?
Una altra de les frases d’aquest missatge del dia 25 de desembre, que personalment m’ha fet rumiar força, és quan la Mare de Déu diu: “El Cel està amb vosaltres i lluita per la pau en els vostres cors, a les famílies i al món; i vosaltres, fills meus, amb les vostres pregàries, ajudeu perquè així sigui”. I això, per tres raons o motius:
1er. Molts catòlics no són conscients que, si la seva vida està en sintonia amb la voluntat de Déu, permeten el Cel estar a favor seu.
Això significa que els sants, els àngels i arcàngels, la Verge Santíssima i Déu mateix, estaran guiant els esdeveniments perquè la nostra vida sigui beneïda i perquè siguem benedicció per tants altres.
“El Cel està amb vosaltres” significa que Déu mateix ens protegirà enmig de les lluites i els combats amb els que el maligne vol fer-nos mal, i podrem conservar la pau enmig de les dificultats de la vida diària.
2on. Penso que és important també aclarir la idea que tenim de la pau, doncs hi ha persones que en poden tenir una idea equivocada.
Sovint sentim dir: “si a la meva vida no hagués passat això o allò altre, jo estaria tranquil i no hagués perdut la pau”. Tot i això, només Déu pot oferir-nos una pau que roman també enmig dels conflictes.
Malgrat que els vents de l’adversitat bufin amb fúria, pots descansar en pau, doncs no estàs sol. Déu i Maria lluiten a favor teu i volen compartir amb tu cada etapa del camí de la teva vida.
Recorda’t que la pau no és estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor. Pau vol dir que, tot i estar enmig de totes aquestes coses, pots romandre serè en el més profund i íntim del teu ésser, perquè has après a confiar en Déu.
I atès que l’Esperit de Déu habita dins nostre, aleshores hem de peregrinar cap a l’interior del nostre cor, doncs en aquest santuari interior hi trobarem la pau per poder portar-la després als altres.
3er. La Reina de la Pau vol que siguem conscients que la nostra vida és lluita.
Seguir el camí del bé no és sempre fàcil i hem d’exercitar-nos-hi a fi que quan alguna cosa ens robi la pau, puguem recuperar-la tan aviat com sigui possible.
En aquest sentit, la nostra vida de pregària serà un element essencial per recuperar la pau perduda i per permetre Déu aclarir els camins bloquejats i obrir les portes tancades.
Per tant, en els dies que manquen per acabar l’any i durant els primers dies de l’any que començarà, preguem amb més intensitat i demanem-li a Maria que ens ajudi a obrir les portes de la nostra ànima de bat a bat, perquè Déu entri sovint a les nostres vides i ens ompli d’un creixement continu que només pot ser fruit del seu amor.
Finalment, i tot i que s’hagi acabat l’any jubilar de la Misericòrdia, no deixem de comprometre’ns tots i cadascun de nosaltres – ajudats per la Reina de la Pau – a posar la misericòrdia en acció a les nostres famílies i en tots els ambients en els quals som cridats a donar testimoni de l’amor de Déu.
T’envio una forta abraçada i et demano que preguis per mi.
Que Déu et beneeixi.
Mn. Gustavo E. Jamut
Oblat de la Verge Maria
