“Estimats fills, jo, la vostra Mare, vinc novament entre vosaltres de l’amor que no té fi, de l’amor infinit del Pare Celestial infinit. I en mirar els vostres cors, veig que molts de vosaltres m’acolliu com a Mare i que, amb un cor sincer i pur, voleu ser els meus apòstols. Però també sóc Mare dels qui no em voleu acollir, dels qui per la duresa del vostre cor no desitgeu conèixer l’amor del meu Fill. No sabeu com pateix el meu Cor i com prego per vosaltres al meu Fill. Li demano que guareixi les vostres ànimes, perquè Ell ho pot fer. Li demano que us il·lumini amb el miracle de l’Esperit Sant, perquè deixeu de trair-lo, insultar-lo i ferir-lo una vegada i una altra. Prego amb tot el Cor perquè comprengueu que només el meu Fill és la salvació i la llum del món. I vosaltres, fills meus, estimats apòstols meus, porteu sempre el meu Fill als vostres cors i als vostres pensaments. D’aquesta manera porteu l’amor. Tots aquells que no El coneixen, El reconeixeran en el vostre amor. Sempre sóc amb vosaltres. D’una manera especial estic amb els vostres pastors, perquè el meu Fill els ha cridat per guiar-vos pel camí cap a l’eternitat. Gràcies, apòstols meus, pel sacrifici i l’amor.”
Si som cristians, hem d’estar contents que la Mare de Déu vingui a visitar-nos cada dia i que ens doni de forma habitual dos missatges al mes. Si tenim una mare a la terra i l’estimem, no acceptaríem pas que ens parlés només dos cops al mes o quan estigués de bon humor. Ans al contrari, ens agrada veure-la cada dia i fer-la petar sempre que sigui possible. Doncs de la mateixa manera, tot fill de Maria ha d’estar content que la Mare vingui a visitar-nos cada dia i que ens parli cada mes. Cal comprendre aquest fet, ja que altrament no s’entén Medjugorje. Medjugorje és molt més que un lloc on s’hi apareix la Mare de Déu, es pot dir que és una escola permanent d’amor i d’acompanyament matern en la realitat del dia d’avui. Per què es dóna aquesta intervenció del Cel i no s’havia donat mai abans en la història de l’Església? Perquè els temps actuals necessiten un ajut extraordinari diví. Per què hem d’acceptar la resposta que ens arriba per Maria?
El Sant Pare, en la seva catequesi d’aquest dimecres dia 3 de setembre, va parlar als polonesos de la maternitat de l’Església i de la maternitat de Maria, amb les paraules següents: “Benvolguts amics, aquests dies a diferents ciutats de Polònia s’està recordant el 75è aniversari del començament de la tragèdia de la segona guerra mundial. Encomanem a la misericòrdia de Déu tots aquells que han donat la vida per amor a la pàtria i als germans, i invoquem el do de la pau per a totes les nacions d’Europa i del món. Especialment avui tenim necessitat de pau! Invoquem el do de la pau per intercessió de Maria Reina de la Pau. Sigui lloat Jesucrist!” Així doncs el Papa vol que en el moment present invoquen Maria Reina de la Pau, a fi que Ella ens concedeixi el do de la pau. Però cal recordar que aquest do de la pau primer comença en el propi cor. Quan l’home no està en pau amb Déu no pot pregar per la pau i tampoc pot ser instrument de pau. I és aquesta la raó per la qual la Mare, a més de parlar-nos el dia 25 de cada mes, ens dóna un segon missatge el dia 2 de cada mes: per la conversió de totes les ànimes.
Els missatges del dia 2 doncs, tenen aquesta finalitat: conquerir ànimes pel Paradís, ànimes amb la pau al cor que prové de la conversió a Déu, a Jesucrist. No n’hi ha prou doncs amb pregar per la pau, cal no deixar de banda aquesta intenció: ambdues són necessàries per al futur: la pau i la conversió.
El missatge té dues parts: la primera va dirigida als seus apòstols, als quals vol engrescar i ajudar a perseverar en la seva missió de pau i de conversió; i la segona va dirigida als indiferents, que Ella coneix com a Mare que és i dels quals espera amb ànsia la conversió.
Als primers els diu: “vosaltres que m’acolliu com a Mare i que, amb un cor sincer i pur, voleu ser els meus apòstols.” Està parlant als fidels que no perden el temps, als que ja s’han decidit per Ella. Decidir-se per Maria és decidir-se per la pau, per la veritat, per la llum, per la conversió de les ànimes. És lluitar contra el drac infernal de l’Apocalipsi que intenta devorar els fills de l’Església. Tots ells són cridats per Maria, de qui diu que tenen un cor sincer i pur, perquè han pres la decisió de ser els seus apòstols. La Mare de Déu pot comptar amb ells. I en aquest missatge també els diu: “porteu sempre el meu Fill als vostres cors i als vostres pensaments. D’aquesta maneraporteu amor. Tots aquells que no El coneixen, El reconeixeran en el vostre amor. Sempre sóc amb vosaltres.” És bonic de recordar-ho: Maria pot comptar amb un exèrcit. És l’exèrcit de la Dona vestida de Sol amb la lluna sota els peus. A aquest exèrcit Ella li diu: “porteu sempre el meu Fill als vostres cors i als vostres pensaments. D’aquesta manera porteu l’amor.”. És una confirmació de la Missió, de la missió de l’amor, de l’única missió. Perquè tot es resumeix en l’amor. Allò que caracteritza el veritable apòstol de Maria i Jesús és l’amor. Qui s’obre de veritat als missatges de la Mare de Déu és qui estima. El res del rosari, l’adoració de Jesús eucaristia, la participació en el grup de pregària, el dejuni a pa i aigua… encenen en el cor el foc de l’amor per estimar Déu i el proïsme, i amb aquest foc la Mare vol vèncer. És l’única victòria. És per això que la Mare parla, exhorta; per això en les seves aparicions beneeix i prega pels peregrins. Així, a Medjugorje es peregrina per créixer en l’amor, per ser inscrit a l’escola de l’amor de Maria.
I d’altra banda la Mare, als indiferents, els diu: “Però també sóc Mare dels qui no em voleu acollir, dels qui per la duresa del vostre cor no desitgeu conèixer l’amor del meu Fill. No sabeu com pateix el meu Cor i com prego per vosaltres al meu Fill. Li demano que guareixi les vostres ànimes, perquè Ell ho pot fer. Li demano que us il·lumini amb el miracle de l’Esperit Sant, perquè deixeu de trair-lo, insultar-lo i ferir-lo una vegada i una altra. Prego amb tot el Cor perquè comprengueu que només el meu Fill és la salvació i la llum del món.” Aquesta part del missatge és molt important perquè és una llum pels tebis. La Mare parla “dels qui no em voleu acollir”, els qui a causa de la seva duresa de cor la rebutgen a Ella i rebutgen el Seu Fill; no volen reconèixer l’amor de Jesús. Darrera de la “duresa” de què parla Maria, hi ha orgull i narcisisme. N’hi ha molts que poden seguir així durant la resta de la seva vida, ja que Déu respecta la llibertat dels seus fills i, si voluntàriament el volen rebutjar, Déu respecta aquesta decisió. Però aquesta indiferència fa patir Maria, Jesús i Déu mateix. Perquè per aquesta obstinació es perd la vida eterna. Un dia la Mare de Déu va dir: “no deixeu que el meu Cor plori llàgrimes de sang per les ànimes que es perden en el pecat”. Així doncs, no és la duresa de cor en ella mateixa la causa del patiment del Senyor i de la Mare de Déu, sinó les conseqüències que se’n deriven: la raó per la qual la Mare prega Jesús a fi que amb el Seu poder sani aquestes ànimes de la incredulitat i la indiferència. I els qui som fills de Maria hem de pregar amb Ella; i d’una manera especial el dia 2 de cada mes i cada vegada que resem el sant rosari, hem de demanar a Jesús per la duresa de cor de tantes ànimes a fi que “us il·lumini amb el miracle de l’Esperit Sant”, i d’aquesta manera deixin de “trair-lo, insultar-lo i ferir-lo una vegada i una altra”. Així doncs la Mare creu en el miracle de la pregària, creu que amb la pregària podem vèncer l’orgull de la tebior, de la indiferència, de la duresa de les ànimes. El missatge d’aquest dia 2 és una nova crida a la pregària, aquesta vegada però pels qui tenen el cor endurit. Hi pot haver familiars, amics, coneguts o bé moltes persones que no coneixem, perquè tots són fills de Déu i hem de cercar la salvació de tothom. Per tant, a la pregària que es fa pel Papa, per la Pau, pels projectes de Maria… hi haurem d’afegir la de “pregar per la conversió dels indiferents”. Quan hi ha pregària hi ha esperança, i sense la pregària tots hi podem perdre. El futur del món depèn de la pregària i no pas de l’ONU, la UE, els EEUU; depèn de la nostra resposta a la Reina de la Pau. Una intenció va al costat de totes les altres. Fa pena dir-ho però és veritat, davant el narcisisme imperant, els convents cada dia es buiden més, i malgrat això cada dia augmenta més l’assistència als gimnasos, als estadis, a les discoteques, als esports extrems, als salons de bellesa, al món de la moda, de la tecnologia. I malgrat això – obriu els ulls i les oïdes –: Maria vol donar un nou gir a la vida de tants cristians a fi que surtin de la “comoditat mundana” i l’ajudin a construir la pau i a salvar el nombre més gran d’ànimes per mitjà de la pregària continua i perseverant i per mitjà dels sacrificis. L’egoisme ha colpejat també terriblement l’Església, massa comoditat i conformisme, massa cristianisme light, baix en calories. Així no es pot construir la pau ni el futur. És l’Església Catòlica la que en aquests moments té la llum i l’ha tinguda sempre. El problema és que molts cristians han deixat de rebre-la degut a la seva indiferència i vida light, vida lleugera, egoista, còmoda, i per tot això cal obrir els ulls a Maria. Ella és una bona oportunitat per canviar les coses i sortir de l’ostracisme.
P. Francisco Verar H.
